tag:blogger.com,1999:blog-322745942024-02-07T09:16:24.676+01:00eugeni prietoeugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.comBlogger78125tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-28006385982525126742016-01-26T18:46:00.000+01:002016-01-26T18:46:56.091+01:00PUNT DE VISTA d'EUGENI PRIETO<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0LUq4B3-hMhGsN4f2g9d-8o0PCe86O47rLfhRHXtaV_ZCr9fVkCbj5KmhkM3t8Mu5fdXCR91xL4IrboTek4KHWmpQ6uzafe0fncqJ6TjdJZQxwxrCyIkArd76wzLnVXbDg5wE/s1600/BAHI%25CC%2581%252C+Anna.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0LUq4B3-hMhGsN4f2g9d-8o0PCe86O47rLfhRHXtaV_ZCr9fVkCbj5KmhkM3t8Mu5fdXCR91xL4IrboTek4KHWmpQ6uzafe0fncqJ6TjdJZQxwxrCyIkArd76wzLnVXbDg5wE/s320/BAHI%25CC%2581%252C+Anna.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibUT56LdpSJAbWc_ndcr2NHQ7hhMuvXHDTCm_jlQYKqdte6-fmDvAx_TfUBaFeyx00MDCYyi3Q8p612MyTiM4uNf6pmmR2WCM49Sv_lXia4prPGHvV0OAVDsUqj4fqI6zap_9L/s1600/GARCE%25CC%2581S%252C+Javier.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibUT56LdpSJAbWc_ndcr2NHQ7hhMuvXHDTCm_jlQYKqdte6-fmDvAx_TfUBaFeyx00MDCYyi3Q8p612MyTiM4uNf6pmmR2WCM49Sv_lXia4prPGHvV0OAVDsUqj4fqI6zap_9L/s320/GARCE%25CC%2581S%252C+Javier.jpg" /></a><br />
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijl1vWB64qFprdQLjulGnzVKTHLWBPVI-1Q_2EBEaeXAh3lJx95rCL9y2qEokxqbeG0K22zTBB9x7wDNKhTYSBN_v4rrcYPfMrD3TNb68dBwmfra3u2c4kkKdn54ppi4iMVibS/s1600/Eugeni+Prieto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijl1vWB64qFprdQLjulGnzVKTHLWBPVI-1Q_2EBEaeXAh3lJx95rCL9y2qEokxqbeG0K22zTBB9x7wDNKhTYSBN_v4rrcYPfMrD3TNb68dBwmfra3u2c4kkKdn54ppi4iMVibS/s320/Eugeni+Prieto.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p2">
<br class="Apple-interchange-newline" />
PUNT DE VISTA (del 30 de gener al 22 de maig de 2016)</div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">El lloc i la posició en què ens situem per obtenir una fotografia determinen quin és el nostre punt de vista. En el meu cas la posició de la meva mirada és la de l’alçada dels ulls perquè pretenc obtenir retrats formals, descriptius. No busco l'originalitat. Intento fer retrats que ens donin la màxima informació sobre el personatge, sense complements que ens despistin. Des d'aquest punt de vista capto al subjecte amb un efecte neutral, sense distorsions, de forma clara i natural. El significat que qualsevol altre punt de vista (picat, cenital...) afegiria a la foto el substitueixo pel que emana directament del subjecte retratat.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">El meu punt de vista en confronta, lliurement, amb el del retratat/da. Ell o ella també mira fixament a la càmera i en veu a mi. L’artista desproveït de la seva obra i de la seva biografia, cara a cara amb l’espectador; el fotògraf fa de mèdium.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">En el moment de presentar el conjunt de 40 retrats en un mural únic aquella mirada individualitzada passa a ser una de col·lectiva. Llavors és l’ARTISTA que confronta la seva mirada amb el retrat que en Pere Formiguera va fer del Sr. Vila Casas. Ell, el col·leccionista, amb els ulls clucs sembla meditar mentre l’ARTISTA (ells i elles, individualitzats de nou) esperen que obri els ulls i es confronti amb els seus.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">Joc de mirades i, per tant, de punts de vista: la meva amb la dels artistes, la d’en Pere Formiguera amb el col·leccionista i l'espectador amb la de tots ells.</span></div>
<div class="p5">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p5">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1">Eugeni Prieto </span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
FUNDACIÓ VILA CASAS - PALAU SOLTERRA -TORROELLA DE MONTGRÍ</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
Inauguració: 30 de gener de 2016 a les 19.30h</div>
</div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-68388876260107409882015-08-25T12:37:00.000+02:002015-08-25T12:37:32.600+02:00A-10 d' EUGENI PRIETO<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1LwRonz1fLOaRU0ex_XBhCBuhkHTKRKb502Ipeno2VYFd2_yCaEKlmrnaeAA3uH_QUUPZfaNdCesz6noVxCYQIcA6yVbobd19LpMncmr0UqR9pQmgZIDOi2AlkNYUyQhz3eao/s1600/Captura+de+pantalla+2015-08-14+a+la%2528s%2529+18.33.00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1LwRonz1fLOaRU0ex_XBhCBuhkHTKRKb502Ipeno2VYFd2_yCaEKlmrnaeAA3uH_QUUPZfaNdCesz6noVxCYQIcA6yVbobd19LpMncmr0UqR9pQmgZIDOi2AlkNYUyQhz3eao/s400/Captura+de+pantalla+2015-08-14+a+la%2528s%2529+18.33.00.png" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1">L'exposició <b>A-10 </b>recull un conjunt de 41 retrats d'artistes que hi han passat per les sales del Museu de la Mediterrània durant els darrers 10 anys. No hi són tots (per les exposicions del Museu hi han passat uns 80) però la mostra és prou significativa.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><b>Eugeni Prieto</b>, l'autor de les fotografies ha desenvolupat, durant els darrers deu anys, la funció curatorial de les exposicions d'art contemporani del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí, Girona)</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">
</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><b>L'exposició s'inaugurarà el pròxim dia 5 de setembre, dissabte, a les set de la tarda i es podrà visitar fins al 26 d'octubre</b></span></div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-4839770892704708882015-05-07T19:50:00.000+02:002015-05-19T10:11:07.600+02:00SINÈCDOQUES FEMENINES de LAURA SALVADOR<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHYjohU33rT4xmqac4vEmtp3SImsaf_X8DJRVaRQW8A-9pfoZPsewPRR6qVI1Z70yFIN92pUGIhEQ_sEn01O50UUGPqp9TuLnh_tDU8LewmtK38h9TATeC3vgkQh6Qzaq8GHq/s1600/bocaOK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHYjohU33rT4xmqac4vEmtp3SImsaf_X8DJRVaRQW8A-9pfoZPsewPRR6qVI1Z70yFIN92pUGIhEQ_sEn01O50UUGPqp9TuLnh_tDU8LewmtK38h9TATeC3vgkQh6Qzaq8GHq/s320/bocaOK.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">I</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">nauguració el 16 de maig a les sis de la tarda al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Es pot visitar fins al 29 de juny. </span><br />
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span>
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">En paraules de </span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">la mateixa artista</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">:</span><br />
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><i>En una societat on el cos és un terreny conflictiu difícil de delimitar, es generen lluites marcades per les qüestions de gènere, pels valors morals, socials o polítics. Això és especialment evident en el tractament de la dona. La seva presència social i visual és molt diferent de la de l’home i per tant, segueix sent la més estereotipada.</i></span></div>
<div class="p2">
<i><span class="s1"></span><br /></i></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><i>Sinècdoques femenines se centra en l’autoretrat per parlar del cos femení i la percepció que en tenim. D’aquí la necessitat de reduir el cos a una presentació, sense condicionants sexuals, amb la intenció de deixar de percebre la dona com un simple cos-objecte supeditat per la mirada masculina. </i></span></div>
<div class="p2">
<i><span class="s1"></span><br /></i></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><i>Ser o existir, en definitiva, no és només tenir un cos, és quelcom més, és la riquesa interior guanyada durant tota una vida</i></span></div>
<div class="p2">
<i><span class="s1"></span><br /></i></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><i>Tenint en compte un dels arguments principals de l’artista, “el cos és un conducte que comunica el nostre interior amb l’exterior”, l’obra de Laura Salvador és en gran part autobiogràfica. D’aquesta manera, les experiències personals, pors, il·lusions o relacions afectives aflueixen subtilment en cadascuna de les pintures com si estigués escrivint una novel·la. Una història que ens convida a reflexionar sobre la representació i la identitat femenina.</i></span></div>
<div class="p2">
<i><span class="s1"></span><br /></i></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><i>El conjunt final es compon de diversos fragments anatòmics, quasi com si es tractés de les peces d’un trencaclosques, on cadascun d’aquests “cossos fragment” va buscant un altre fragment amb qui unir-se. Enfront de l’incomplet i l’absència de la unitat, qui les contempla es transforma en un restaurador d’una totalitat orgànica: el cos de la dona.</i></span></div>
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FNoYs4ipuGTVX_vuAj192Rbtrhm6XUd6cqqHLm1wT2iJUe6c3Y7HvKqifPdtf0ND99Qye48MrnOt7QqAuXJrXo_z7OwxCwML5FHCA2sbxqQDZ74McbBASDhmCF1sU_VijupJ/s1600/IMG_2714.JPG" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FNoYs4ipuGTVX_vuAj192Rbtrhm6XUd6cqqHLm1wT2iJUe6c3Y7HvKqifPdtf0ND99Qye48MrnOt7QqAuXJrXo_z7OwxCwML5FHCA2sbxqQDZ74McbBASDhmCF1sU_VijupJ/s320/IMG_2714.JPG" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgteF-pRWVvXHJH2rfgaB616ttuQCq176CjV3Mw5ObeFlyYG2Bs42cekbbq81dJTujHwYgOrOW7iyGNlS0QBlvMkHvl1Vplj_535ZILaRHzu5omDq4LaBKEti5nDPj_nOYETKUS/s1600/IMG_2782.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgteF-pRWVvXHJH2rfgaB616ttuQCq176CjV3Mw5ObeFlyYG2Bs42cekbbq81dJTujHwYgOrOW7iyGNlS0QBlvMkHvl1Vplj_535ZILaRHzu5omDq4LaBKEti5nDPj_nOYETKUS/s320/IMG_2782.jpg" /></a>eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-29215125957339657692015-03-21T20:23:00.000+01:002015-03-22T19:10:15.262+01:00I CAPRICCI de TANO PISANO<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh39zKXLZ17CA5pe0cLAi_uJUsmhC_ss3DXuDUHDCJVsE5-9ET7MD5NU0LGpgiz8MspcE1f5HbZ7UyUE1PQZyhFFUJQEWTDEsgWIUOl_gkSa9d3SQ7qDWIwqboNNSmlUgB2kzB4/s1600/invitacion_torroella.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh39zKXLZ17CA5pe0cLAi_uJUsmhC_ss3DXuDUHDCJVsE5-9ET7MD5NU0LGpgiz8MspcE1f5HbZ7UyUE1PQZyhFFUJQEWTDEsgWIUOl_gkSa9d3SQ7qDWIwqboNNSmlUgB2kzB4/s1600/invitacion_torroella.tif" height="186" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMfbvM0W-Zbhui8ACnWvwSryE3kyntNu8hjVCBz7d4UytoCV-Zp0i6F8DQzj0uoR2OSSf0LFvNRbdg7oLbfaXa4X5YKSk7xjCDXFr2oVUfLGs5nra237-G0yJmTq3prCUzZpFM/s1600/I+Capricci+di%CC%81ptic+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMfbvM0W-Zbhui8ACnWvwSryE3kyntNu8hjVCBz7d4UytoCV-Zp0i6F8DQzj0uoR2OSSf0LFvNRbdg7oLbfaXa4X5YKSk7xjCDXFr2oVUfLGs5nra237-G0yJmTq3prCUzZpFM/s1600/I+Capricci+di%CC%81ptic+copia.jpg" height="197" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Aquest dissabte, dia 28 de març, inaugurem al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí l'exposició <b>I </b></span><span class="hiddenSpellError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(https://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_red.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;"><b>CAPRICCI</b></span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">, conjunt de treball de </span><b><span class="hiddenSpellError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(https://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_red.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;">TANO</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(https://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_red.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;">PISANO</span></b><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> al voltant del que ell anomena bestioles i que en realitat són representacions d'una sèrie d'animals o </span><span class="hiddenGreenError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(https://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_green.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;">essers</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> mítics, imaginaris, que en alguns casos han acabat formant part de la cultura i de les tradicions populars com, per exemple, el drac. </span><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Començarem a les sis de la tarda amb la presentació de <b>PEIX</b>, escultura que l'artista ha regalat al municipi i que es podrà veure al mateix pati del Museu. </span><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Hi haurà una actuació musical de la cantant <b>SÍLVIA PÉREZ </b></span><b><span class="hiddenSpellError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(https://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_red.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;">CRUZ</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">.</span></b><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">.</span><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /></div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-1988816964425572532015-02-09T20:26:00.000+01:002015-02-15T16:30:05.198+01:00RESQUICIOS de ISADORA WILLSON<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NA8TC9ArhltguGnfEBMsQhwv6MblhkGr9QWiWVM7qhE111eNC-EP5ZBZJfdHskIuJtLmnyMkPbbexAcgVAOewhz38JVk9sMlGDlgJN-CmPftMbXPTmHQ4B0tx2MtQZ4SyjpJ/s1600/Resquicios.+Palacio+la+Moneda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NA8TC9ArhltguGnfEBMsQhwv6MblhkGr9QWiWVM7qhE111eNC-EP5ZBZJfdHskIuJtLmnyMkPbbexAcgVAOewhz38JVk9sMlGDlgJN-CmPftMbXPTmHQ4B0tx2MtQZ4SyjpJ/s1600/Resquicios.+Palacio+la+Moneda.jpg" height="282" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">En castellà "<i>resquicio</i>" és una petita obertura entre dues coses: un espai buit inaugurat per l'atzar, la necessitat o l'omissió... Aquesta prima obertura que s'obre a <b>RESQUICIOS</b> és la que separa el record íntim sobre un lloc determinat i la seva imatge mediàtica..</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Cadascun dels edificis públics que recullen els quadres està carregat d'història. Les seves façanes s'han modificat per la política, per la societat, pels terratrèmols...però l'amenaça que tenen a sobre les construccions és deguda també a l'administració de la memòria social, la que intenta esborrar les empremtes físiques i simbòliques del que hi han representat aquelles institucions.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Els seus quadres deixen espais buits a la tela; zones mudes, senyalitzacions que ens alerten que encara hi ha peces absents en el puzzle que representa la nostra història.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="p1">
<span class="s1">Valentina Montero</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><b>A l'Espai Montgrí, del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) del 13 de febrer (inauguració a les 20h) fins al 22 de març del 2015</b></span><br />
<span class="s1"><b><br /></b></span>
<span class="s1"><b><br /></b></span>
<div class="p1">
<span class="s1">Presentació</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">Ígor Stravinski en una entrevista amb en Robert Craft (*) li deia que “l<i>a memòria</i> <i>és un cúmul d’interessos creats</i>”.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">Això ho deia un home que havia viscut a diferents països, s’havia familiaritzat amb diverses llengües però que reconeixia que cada cop que parlava en qualsevol d’elles, ho feia prèvia traducció del seu pensament...en rus. Un home que mai va deixar del tot el seu Sant Petersburg infantil, un home, més a més, de prodigiosa memòria</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">I tenia raó en aquella afirmació. Per una banda fem una selecció íntima dels records que ens ajuda a construir el nostre niu/refugi. Per una altra banda ens ve donada una selecció externa que ens modela segons el grup social al qual estem adscrits, les polítiques que ens afecten i el poder al qual estem sotmesos. De la suma de tots dos interessos es construeixen els nostres records i, perquè no dir-ho la nostra personalitat i la nostra forma de relacionar-nos amb el món. Visualitzem, com a exemple, un malalt d’Alzehimer que va perdent, a mesura que avança la malaltia i reculen els records, el seu jo per acabar deixant-lo, en l’etapa final, en mans dels altres.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">Sigui com sigui la memòria és una cosa sensible, fràgil, fàcilment manipulable.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">I és sobre aquest material tan delicat que treballa la Isadora en les dues sèries d’obres que avui presenta al Museu de la Mediterrània.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">En “<b>Resquicios</b>” ho fa a partir de fotografies d’edificis emblemàtics de Santiago de Xile que transforma en olis,en un procés de recreació des de la distància i l’auto exili, deixant constància escrita de l’evolució històrica que han sofert però al mateix temps amb les llacunes explicitades als mateixos quadres que els seus propis records acumulen.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">En “<b>Paisajes de la memòria</b>” són els amics qui li transmeten records personals a través de fotografies escollides per ells que la Isadora transforma en olis en un doble procés de reconstrucció de records individuals que, en passar per la mà de l’artista es transformen en propis.</span></div>
<div class="p4">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">He de senyalar que el treball de la Mar Serinyà i el meu propi com a comissaris d’aquesta exposició ha estat molt fàcil. Inexistent per ser exactes. La Isadora portava les idees molt clares de com volia mostrar els seus treballs i el resultat ha estat excepcionalment bo.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">No sempre els comissaris trobem un equilibri tan acurat entre l’obra exposada i la manera en què l'exposem. Aquesta exposició és un exemple</span><span class="s2">.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">L’aparent fragilitat dels materials utilitzats, els escrits que tot just s’aguanten amb quatre agulles, els espais buits entre els quadres exposats en <i>Resquicios</i> acompanyen i subratllen l’argumentari de l’artista, com també ho fan, en el cas dels <i>paisajes</i>.. l’agrupació en una falsa fragmentació visual en què ens son presentats els treballs d’origen col·lectiu però d’expressió volcànicament individual</span><span class="s2">.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">De nou, Stravinski, en un altre moment d’aquella entrevista a què feia referència en començar aquesta intervenció diu “<i>En pregunto si la memòria és fidedigna, sé que no pot ser-ho, però que al mateix temps un viu depenent d’ella....i no de la veritat”</i></span><span class="s2"><i>.</i></span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p3">
<span class="s1">Isadora, en aquesta exposició, busca el punt a on memòria i veritat es trobin i crec que se'n surt prou bé</span><span class="s2">.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Eugeni Prieto. Torroella, 14.02.15</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<span class="s1">
</span><br />
<div class="p1">
<span class="s1">(*) Ígor Stravinski & Robert Craft. Memorias y comentarios. Acantilado, octubre 2013</span></div>
</div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-31060716165578857902014-08-31T18:05:00.000+02:002014-08-31T18:05:28.760+02:00NO PUC ESPERAR SENTADA de RAQUEL MORÓN<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimOIKlBx3H19GXaBzi1r99rwazFXYkrkl43VDmx-Q4ToRGKQMI4vR_xt9tlJ_l-MuzE07EuZRgFGmAzPPT1PoM4bElt80V1mgmzM_DuFnRgiq-Yybh7h3eFhZpnOGQsoLZ_WOB/s1600/no+puc+esperar+sentada_blanc.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimOIKlBx3H19GXaBzi1r99rwazFXYkrkl43VDmx-Q4ToRGKQMI4vR_xt9tlJ_l-MuzE07EuZRgFGmAzPPT1PoM4bElt80V1mgmzM_DuFnRgiq-Yybh7h3eFhZpnOGQsoLZ_WOB/s1600/no+puc+esperar+sentada_blanc.tif" height="230" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">El dissabte 6 de setembre, a les 7 de la tarda inaugurem al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí la darrera exposició del cicle ANCORATGES.</span><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Es tracta de "NO PUC ESPERAR </span><span class="hiddenSpellError" style="background-color: #f7f7f7; background-image: url(http://www.softcatala.org/languagetool/images/squiggle_red.png); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; padding-bottom: 2px; vertical-align: text-top;">SENTADA</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">" a on la RAQUEL MORÓN ens presenta els seus darrers treballs. Ens proposa una reflexió sobre la resistència, la fragilitat i la importància de les petites coses diàries. </span><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: #f7f7f7; font-size: 12px;">L'exposició romandrà oberta fins el 27 d'octubre.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: #f7f7f7; font-size: 12px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: #f7f7f7; font-size: 12px;"><br /></span></span>
<div class="p1">
<span class="s1">LA MIRADA DE L’ARTISTA</span></div>
<div class="p2">
<br /><span class="s1"></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Un dels elements fonamentals que caracteritzen a l’artista, sigui quin sigui el seu camp expressiu, és la mirada amb què s’enfronta al seu entorn, aquell del que traurà els components o la inspiració que, un cop modulada, transformada o manipulada per la seva tècnica ens acabarà oferent els treballs que, amb la nostra mirada, jutjarem, apreciarem o rebutjarem.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Són dues mirades contrastades les que determinen, prioritàriament, el valor estètic final, però de les dues, al meu entendre, la que té més pes, la que modula en gran mesura el resultat final és la primera, l’originària tot i que, no ho oblidem, ambdues són intercanviables i en alguns casos cohabiten de manera més o menys tranquil.la.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">La mirada de la Raquel Morón és transparent, quasi líquida, però conté espurnejos de sensualitat continguda, de promeses impossibles i de somnis ennuvolats. Enèrgica de vegades, amiga sempre.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">La seva obra és producte d’aquesta mirada. El traç senzill, els colors relaxants, les composicions equilibrades són la superfície que amaga preguntes sense resposta, resistències al canvi, anhels de llibertat arrelada, seguretats incertes i una certa organització del caos . Demana que l’espectador es posi al seu nivell, que miri amb ulls frescos, no contaminats, però que dintre seu, a l’hora de processar el que veu, utilitzi totes les eines i coneixements que, com a adult, si ho es, ha acumulat. </span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Estic segur que aquesta muntiplicitat de mirades: cap a l’altre, cap a un, cap a dintre, cap a fora...acabaran trobant-se en complicitat i gaudi mutu.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1">Eugeni Prieto, Jafre, agost 2014</span></div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-32623823371569330242014-06-25T20:44:00.000+02:002014-06-25T20:44:43.589+02:00NÀUFRAGS de JORDI URBÓN<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3v46-dTytchiWM7Foqn5bY6kuVnA_XZA6yUFI8NdFLwTZAVW07LRj7ivk2qduMeVOTLh4s5p2Zh23rMQObkZraf7fySms_8sJcICE4zJ9dtebor_IX3iboP1FSVwFFnbwe6I5/s1600/200910.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3v46-dTytchiWM7Foqn5bY6kuVnA_XZA6yUFI8NdFLwTZAVW07LRj7ivk2qduMeVOTLh4s5p2Zh23rMQObkZraf7fySms_8sJcICE4zJ9dtebor_IX3iboP1FSVwFFnbwe6I5/s320/200910.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT4eZC5zCqpI1HoObN6W4ltWYNFXAV79bop6l55hCOlYSGxiIGxa30PVbJBjdv51jdedyQc1aA8wI7GkzakOjcX9ell_MjgRO-DFOUqY0BLDc8qoJtklTDVdyWxuxZwEmKVRNT/s1600/200714.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT4eZC5zCqpI1HoObN6W4ltWYNFXAV79bop6l55hCOlYSGxiIGxa30PVbJBjdv51jdedyQc1aA8wI7GkzakOjcX9ell_MjgRO-DFOUqY0BLDc8qoJtklTDVdyWxuxZwEmKVRNT/s320/200714.jpg" /></a><br />
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<div class="p1">
<span class="s1">Nàufrags és la desena mostra organitzada en el marc del programa "exposicions viatgeres" de la Diputació de Girona.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">La conformen una vintena de quadres a través dels quals l'artista Jordi Urbón descriu, de forma onírica, aspectes molt íntims de la condició humana, com són la solitut, l'aïllament, la manca de comunicació o el desassosseg.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Urbón parteix de dos personatges singulars: la Carme i l'home bipolar, que ell ha unit sota el títol de nàufrags. L'artista utilitza els seus dos carismes per donar força narrativa a la història que vol explicar i cobrirla d'hiperrealitat. En concret, l'artista reflexiona sobre el llindar que separa la raó del que és inaprensible, partint de la història personal de Carme i incorporan-se ell mateix a l'obra com a personatge. Treballa amb aquestes imatges utilitzant el que ell mateix anomena "pintura digital", una nova tècnica que sorgeix de la suma de la seva formació artística i de la necessitat imperiosa d'utilitzar les noves tecnologies per multiplicar la seva creativitat. Són collages digitals un conglomerat de fotografia, dibuix, pintura i textures diverses que permeten a Urbón transmetre'ns tot allò que ens vol explicar.</span></div>
<div class="p2">
<span class="s1"></span><br /></div>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1">"Tots som una mica nàufrags, diu Jordi Urbón, tot continua el seu curs, res no es deté, el viatge continua, palpo l'entorn, l'observo i se que aquí hi som tots, curiosos, expectants, aventurers, treballadors, perdedors, feliços, malalts, supervivents, lluitadors, moribunds, enigmàtics, superficials, enamorats, buits i solitaris". Tot un món d'imatges que colpegen i que cadascú pot reinterpretar des d'un punt de vista molt personal.</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Del 5/7/14 al 1/9/14 al Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí</span></div>
</div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-85234148436099421412014-05-25T14:10:00.000+02:002014-06-02T18:19:50.970+02:00LES DONES IMAGINÀRIES de DUAITA PRATS - TAU<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs4ZHNbkA3Dn4YP2W2cUXxypsrgvpmWVmh6Za59hnM0enBkq1TUeV1pcknLZD6rH0SoHYZrzrFRlO_7U-C35zNZbp60sGPcqNb2RAWKF3EvsaiQ2JB17Vzb38rJAbPeFdAGOv3/s1600/Dones+imaginaries-diptic-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs4ZHNbkA3Dn4YP2W2cUXxypsrgvpmWVmh6Za59hnM0enBkq1TUeV1pcknLZD6rH0SoHYZrzrFRlO_7U-C35zNZbp60sGPcqNb2RAWKF3EvsaiQ2JB17Vzb38rJAbPeFdAGOv3/s1600/Dones+imaginaries-diptic-01.jpg" height="197" width="400" /></a></div>
<br />
<br style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;" />
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">Duaita Prats (Tau) escull les aloges per parlar en silenci de feminitat, de misteri i d'arrels ancestrals, transfigurant aquests éssers mítics en </span><em style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">La dona òliba, L'elegant Dona gla, Lluna nova-Lluna núvia</em><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">... Una mostra on es recull la particular manera de l'autora de recordar-nos a través de l'escultura i la fotografia, el cor silvestre que batega en cadascun de nosaltres.</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;"><br /></span>
Del 30 de maig al 26 d'agost del 2014 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0uZp_EuneZnGFJyyE13xFVw_cG4CEWfFSO2vV5Ry1ODwB0dgrYmMGul_Spmq2EugEOHVg5Ba4YqFyK5Ks2Kg8q_Dv9HlhVVu38zMnQlZjZwoa3uT642cS1f_38eSPgq7NwAjO/s1600/PRIETO+PRATS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0uZp_EuneZnGFJyyE13xFVw_cG4CEWfFSO2vV5Ry1ODwB0dgrYmMGul_Spmq2EugEOHVg5Ba4YqFyK5Ks2Kg8q_Dv9HlhVVu38zMnQlZjZwoa3uT642cS1f_38eSPgq7NwAjO/s1600/PRIETO+PRATS.jpg" height="214" width="320" /></a></div>
<br />
<b style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;"><span lang="CA">INAUGURADA L’EXPOSICIÓ “LES DONES IMAGINÀRIES”, AL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA DE TORROELLA DE MONTGRÍ</span></b><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">
<i><span lang="CA">L’acte comptà amb la presència de les autoritats locals, acompanyades del </span></i><i><span lang="CA">diputat i portaveu adjunt de CiU al Congrés, </span></i><b><i><span lang="CA">Pere Macias</span></i></b><i><span lang="CA">, en una presentació en la que es destacà de l’artista “el rigor en el treball, el caire polifacètic, i la fidelitat a l’imaginari de les seves arrels”.</span></i></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">Ahir divendres a capvespre es va inaugurar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí l’exposició <i>“Les dones imaginàries”, </i> de l’artista gironina <b>Duaita Prats</b>. La mostra, itinerant, gira entorn a la figura de les dones d’aigua tot enllaçant natura i feminitat i es presenta en tres parts: escultòrica, fotogràfica i etnogràfica. A més, en aquesta ocasió incorpora el visionat del <i>curtmetratge “Aigua, fang, saba, sang”</i>, que explica el procés creatiu de l’artista.</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">
<span lang="CA">La inauguració fou molt concorreguda i comptà amb la presència de l’alcalde i la regidora de cultura de Torroella,<b> Jordi Cordón</b> i <b>Núria Bosch</b>, el comissari d’exposicions <b>Eugeni Prieto</b>, i el </span>diputat i portaveu adjunt de CiU al Congrés, <b><span lang="CA">Pere Macias</span></b><span lang="CA">, fent aquests dos últims una glossa de l’artista i la seva trajectòria creadora i vital, tot destacant-ne </span><span lang="CA"><span lang="CA">“el rigor en el treball, el caire polifacètic, i la fidelitat a l’imaginari de les seves arrels”</span>. Com a cloenda, <b>Monique van der Kolk</b> (veu) i <b>Jordi Prats</b> (guitarra). interpretaren temes del grup Harvest.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">
<span lang="CA">Duaita Prats (Tau), es una persona polifacètica que s’ha desenvolupat en diferents vessants, sempre relacionades amb el món creatiu: disseny gràfic, escritura, escenografia, arts plàstiques... Dedicada a l’escultura els darrers anys, és autora entre altres del monument commemoratiu del VII Centenari del Santuari de la Mare de Déu del Mont, o de l’escultura que premia anualment al “Jugador 10” de l’APT durant el Trofeo Conde de Godó de tennis.</span></div>
<span lang="CA" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">L’exposició romandrà al Museu de la Mediterrània fis el 26 d’agost, amb dos propostes especials més: el col·loqui sobre <i>“La força de les llegendes i la tradició oral”</i> programat pel 27 de juny a les 20h, amb els escritors <b>Núria Esponellà</b> i <b>Àngel Vergés</b>, i la pròpia artista, i la visita guiada que aquesta ofereix el 19 de juliol a les 18h.</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgihvqIf2yKUJe65BtjbDKNwJoVV4B7xVhZHk0cjM7QZJwWEfSye2kMTr6Xu_tEjDDB05NS2SdETAXuMFgMZGMVEP-uTxWVxdPxhX1SwDfXCcXHkZzhqF1cjzVDMusDzMBLzhCD/s1600/INAUGURACIO++BR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgihvqIf2yKUJe65BtjbDKNwJoVV4B7xVhZHk0cjM7QZJwWEfSye2kMTr6Xu_tEjDDB05NS2SdETAXuMFgMZGMVEP-uTxWVxdPxhX1SwDfXCcXHkZzhqF1cjzVDMusDzMBLzhCD/s1600/INAUGURACIO++BR.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpp3YHBA5HAxmcrs0Ja-RHl7GE4WuWLa8HZsdmzUr-c-hgXbQ20dDI4HykihmlRfGxFXe_oDlL2MWMHNJdPne6lm9XjLTf6kB5fT9LZiwf83ryU1mBJR5xqTw_gDO1Q1GLhGK/s1600/PRIETO_MACIAS_PRATSBR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpp3YHBA5HAxmcrs0Ja-RHl7GE4WuWLa8HZsdmzUr-c-hgXbQ20dDI4HykihmlRfGxFXe_oDlL2MWMHNJdPne6lm9XjLTf6kB5fT9LZiwf83ryU1mBJR5xqTw_gDO1Q1GLhGK/s1600/PRIETO_MACIAS_PRATSBR.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-37069023147194685032014-05-12T23:11:00.000+02:002014-05-12T23:11:13.894+02:00MÁRGENES de MANOLO SIERRA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCY_a5OEgr26IF8NDvotjYNbSPRtQHea2FpZgQOg5jNKDU5dXwBtBkXbNc6n2z33bMIChr8QnpR-xXPD74p4Kw_G7w9gI9kMAjVld4jf2A36rIFfdu4QMWTUDtEhtPgm6qxX2d/s1600/adorado,o%CC%81leo+sobre+dm,44x58cm(con+marco).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCY_a5OEgr26IF8NDvotjYNbSPRtQHea2FpZgQOg5jNKDU5dXwBtBkXbNc6n2z33bMIChr8QnpR-xXPD74p4Kw_G7w9gI9kMAjVld4jf2A36rIFfdu4QMWTUDtEhtPgm6qxX2d/s1600/adorado,o%CC%81leo+sobre+dm,44x58cm(con+marco).jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKwB8I5ty5PgrJCo2EgGH6Lb47dz9KnhXQqKM23Plbn5h8_6MQX0dPM17oOEyoz1oYad_j725ZFeB80zLzWr1lOuj_JevYQpkJ3lsP4AgD_vKJNtjISNIcT-thc9x1EsrIfesj/s1600/manifest,+o%CC%81leo+sobre+madera,60x50cm.2013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKwB8I5ty5PgrJCo2EgGH6Lb47dz9KnhXQqKM23Plbn5h8_6MQX0dPM17oOEyoz1oYad_j725ZFeB80zLzWr1lOuj_JevYQpkJ3lsP4AgD_vKJNtjISNIcT-thc9x1EsrIfesj/s1600/manifest,+o%CC%81leo+sobre+madera,60x50cm.2013.jpg" height="320" width="263" /></a></div>
<br style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">El </span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">divendres vinent</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">, 16 de maig, a les set de la tarda </span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">inaugurem</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i dintre del cicle Ancoratges, l'exposició "</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">MÁRGENES</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">" de MANOLO SIERRA</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> a on presentarem els seus darrers treballs.</span><br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">En moments de </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">confusió</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> i més d'una pressa de </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">pel</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> al voltant de l'art </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">contemporani</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> i els seus vehicles </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">expressius</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> val la pena </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">donar</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> una ullada a l'obra que ens presenta en </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Manolo</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">.</span><br style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><br style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;" /><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Podrem comprovar com, a </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">través</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> de la seva mirada i en aplicació de la seva tècnica, la PINTURA, així en majúscules, segueix viva,</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> com</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"> un veritable espai de resistència .</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">L'exposició restarà oberta fins a finals de juny (2014).</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: black; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px;">
<div class="mini_date" style="background-color: transparent; border: 0px; color: black; font-family: Nobile, Verdana; font-size: 10px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px;">
16 gener 2014</div>
<a class="bt_tema" href="http://www.bonart.cat/categoria/tematiques/exposicions/" style="background-color: transparent; border: 0px; color: black; font-family: Tinos, Arial, serif; font-size: 15px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; text-transform: uppercase;">EXPOSICIONS</a><span style="color: black; font-family: Times; font-size: small; line-height: 16px;"> </span><a class="bt_ubica" href="http://www.bonart.cat/categoria/ubicacio/torroella-de-montgri/" style="background-color: transparent; border: 0px; color: #707173; font-family: Tinos, Arial, serif; font-size: 15px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; text-transform: uppercase;">TORROELLA DE MONTGRÍ</a><span style="color: black; font-family: Times; font-size: small; line-height: 16px;"></span><h1 class="titular" style="background-color: transparent; border: 0px; clear: both; color: black; font-family: Tinos, serif; font-size: 18px; margin: 4px 0px; padding: 0px; text-transform: uppercase;">
EL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA PREPARA UNA EXPOSICIÓ DE MANOLO SIERRA</h1>
<div class="entry" style="background-color: transparent; border: 0px; color: #1d1d1b; font-family: Nobile, Verdana; font-size: 10px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px;">
<span class="autor" style="background-color: transparent; border: 0px; color: #009ee0; margin: 0px; padding: 0px;"><a href="http://www.bonart.cat/author/bonart" style="background-color: transparent; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: 0px; color: #009ee0; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">B</a>ONART</span><div align="center" style="background-color: transparent; border: 0px; margin-bottom: 10px; padding: 0px;">
Sota el títol “Márgenes”, del 17 de maig al 30 de juny, Manolo Sierra presentarà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgri la seva darrera obra, on reflexiona a traves dels seus treballs sobre aquesta línia quasi invisible que separa l’intern de l’extern, no tan sols físicament sinó, i en el seu cas es important ressaltar-ho, en la manera de tractar pictòricament, artísticament, els temes escollits. Per entendre millor aquests “márgenes” les pintures més recents es confrontaran amb alguna obra ja coneguda d’anteriors exposicions que ajudaran a clarificar el que el mateix Manolo escriu a propòsit d’aquesta mostra. Amb aquesta exposició s’inicia el nou cicle Ancoratges per l’any 2014, on hi participaran 4 artistes d’art contemporani. </div>
<div style="background-color: transparent; border: 0px; margin-bottom: 10px; padding: 0px;">
Nascut a Cadis el 1973 Manolo Sierra pinta des que tenia sis anys. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Sevilla i Carrara (Itàlia). Ha viatjat per Europa i Amèrica perfeccionant la seva tècnica. Ha viscut a Itàlia i Holanda i ha recorregut gran part d’Amèrica Llatina, des de la Patagònia Argentina fins a Mèxic. Ha exposat a diverses galeries, tant a nivell nacional com internacional (Bèlgica, Guatemala, Finlàndia, Emirats Àrabs) i ha estat seleccionat en els premis nacionals més prestigiosos d’art contemporani. Establert a Barcelona des de fa 13 anys, actualment viu a Albons, un petit poble del Baix Empordà.</div>
</div>
</div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-59744998539728962562014-03-22T16:17:00.000+01:002014-03-22T16:17:23.244+01:00PRESÈNCIES; L'ELOQÜÈNCIA DE L'ABSÈNCIA de MERCÈ RIBERA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlIGj06BniAfRaf64cHMtbb-xgePiEWutY38hXMdoR9VbKhaYNy8maQo4fOgwmQfegjVd7uINxFybKXgHp9bduwYwmuH54x5A__W8bGonuaU3-xjqkDrrZ1XvQzcYewbyRrYKy/s1600/image002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlIGj06BniAfRaf64cHMtbb-xgePiEWutY38hXMdoR9VbKhaYNy8maQo4fOgwmQfegjVd7uINxFybKXgHp9bduwYwmuH54x5A__W8bGonuaU3-xjqkDrrZ1XvQzcYewbyRrYKy/s1600/image002.jpg" height="400" width="240" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
INAGURACIÓ: DISSABTE, 29 DE MARÇ DEL 2014 A LES 19H</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="p1">
<span class="s1">Caixes de records o de temences, les escultures de Mercè Ribera apel·len sempre a alguna imatge nebulosa entre la profecia i la memòria. Dins els seus recipients de vidre, preservats o potser confinats, disposa uns elements sempre familiars, prou almenys perquè transportin amb ells la tendresa del reconeixement (cadires, portes, escales, finestres, ponts), que invoquen enigmàticament alguna habitació sobre la qual hagués caigut una pluja persistent d’oblit i a on ens hagués estat permès fugaçment tornar. L’efecte és inquietant, dins aquestes estances sense aire on els objectes componen moviments d’esperit, i al mateix temps d’una rara poesia, com si un pogués entreveure, no sense estupor, les sales recòndites de l’ànima moblades encara amb la imatge de la primera por i el primer enlluernament. (</span><i>Eva Vàzquez)</i></div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-32166329389566223902014-03-18T19:29:00.001+01:002014-03-18T19:29:33.614+01:00PRESÈNCIES, L'ELOQÜÈNCIA DE L'ABSÈNCIA de MERCÈ RIBERA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6CIYP1w6ZBaROVN8NiIYpSaoYIPkh84JFD4wk2DtFHVi175LCfbt4EF_M4U8yoW6-DCMObHybuduBDacS8poqFEx4n6W8T_zAsH-hDVgkdcbpjchBQOeCUHVZeJyMpptfO3K5/s1600/image001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6CIYP1w6ZBaROVN8NiIYpSaoYIPkh84JFD4wk2DtFHVi175LCfbt4EF_M4U8yoW6-DCMObHybuduBDacS8poqFEx4n6W8T_zAsH-hDVgkdcbpjchBQOeCUHVZeJyMpptfO3K5/s1600/image001.jpg" height="197" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYeYo8rGwzpSkNfiNIk3I1ngIvD0poKUKAHVsSyJK6Ld09QPPFIOSkm5n7-P0dCzShm6RYTAcZKp7YiDeTiT_uAfI6N2XX3H1xzizePP8Q8qOPf9AjW62aAi3xtw0jUWJM0ao8/s1600/inside+per+enviar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYeYo8rGwzpSkNfiNIk3I1ngIvD0poKUKAHVsSyJK6Ld09QPPFIOSkm5n7-P0dCzShm6RYTAcZKp7YiDeTiT_uAfI6N2XX3H1xzizePP8Q8qOPf9AjW62aAi3xtw0jUWJM0ao8/s1600/inside+per+enviar.jpg" height="237" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;">Ell dissabte </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;"> <b>dia 29 de març </b>, a les<b> set </b>de la tarda </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;">inaugurarem</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;">, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí la primera exposició del cicle </span><span style="color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; text-align: left;"><b>Ancoratges</b><span style="background-color: #f7f7f7;"><b> </b>d'aquest 2014.</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><div style="text-align: justify;">
I ho farem amb treballs de la <b style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;"><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;">Mercè</span><span style="background-color: #f7f7f7; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"> Ribera</span></b> agrupats sota el títol de <span style="font-size: 12.727272033691406px;"><b>Presències, l'eloqüència de l'absència.</b></span></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><div style="text-align: justify;">
La Mercè ens presenta una delicada reflexió al voltant de les empremtes que anem deixant en espais físics convertits, sota la nostra mirada, en mentals. A la fi tot i res, l'esperit i la matèria. Es un petit viatge que, estic segur, no deixarà indiferent a cap espectador.</div>
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f7f7; color: #222222; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-10121477059046432442014-02-09T17:49:00.002+01:002014-02-13T09:56:51.610+01:00RECYCLE THE WORL 2 de HOMOASTRAL (Jordi Viñas<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdtBnAaYbpbYilBRzoQzOduJKR0y1A-iEicJYzQQVzfHYab-ckH7In0X1138d0gFFxJtEinaIHFJea-Y7Kp91QGTNCw33enpvZePOhLLNv9TBVk1NP2Kff-5_oa-ykVt_SY9b/s1600/diptic+interior3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZdtBnAaYbpbYilBRzoQzOduJKR0y1A-iEicJYzQQVzfHYab-ckH7In0X1138d0gFFxJtEinaIHFJea-Y7Kp91QGTNCw33enpvZePOhLLNv9TBVk1NP2Kff-5_oa-ykVt_SY9b/s320/diptic+interior3.jpg" /></a></div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<br />
<div class="page" title="Page 1">
<div class="section" style="background-color: rgb(100.000000%, 100.000000%, 100.000000%);">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt; font-weight: 700;">Homoastral </span><span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;">(Jordi Viñas) es el guanyador de la menció d’art jove de Inund’ART
2013.
</span><br />
<span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;">L’exposició </span><span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt; font-weight: 700;">Recycle the world 2 </span><span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;">neix de la col.laboració d’ Inud’ART, l’Área de
Joventut de l’Ajuntament de Torroella, la Direcció General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya i el Museu de la Mediterrània en el compromís conjunt
i renovat any darrera any, per fer arribar l’art contempòrani al joves de la vila.</span><br />
<span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;"><br /></span>
<span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;">L'exposició s'inaugura el 15 de febrer del 2014 i restarà oberta fins al 25 de maig</span><br />
<span style="font-family: LucidaGrande;"><span style="font-size: 15px;"><br /></span></span><span style="font-family: 'LucidaGrande'; font-size: 11.000000pt;"></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyH_-Jx4iQgCREZYh4XXUkMU9H5rVMW32rVUDSvkwwt9Ii3Z9QLkSa_7g6Dsidn3zEXOZtK5uOk5CR84zVM-EtQNjPNCHlRx7oOL3eAOjIHwsELDqCTHNmIdJNjP5Hj0X8mC7s/s1600/diptic+portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyH_-Jx4iQgCREZYh4XXUkMU9H5rVMW32rVUDSvkwwt9Ii3Z9QLkSa_7g6Dsidn3zEXOZtK5uOk5CR84zVM-EtQNjPNCHlRx7oOL3eAOjIHwsELDqCTHNmIdJNjP5Hj0X8mC7s/s1600/diptic+portada.jpg" height="320" width="160" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkPHG5rZ3PP7aerKhilinim7CkHznFg9gH2_QUcLjuybbLuxJzn9kBtmCrO_APJKQ0hJtqfStWAmIHF4MUqiGwGGEF7xpWY67c9DQcOOlKPys2zM1U3qyGWRN1yK-E_HowgCr/s1600/muntatge+torroella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkPHG5rZ3PP7aerKhilinim7CkHznFg9gH2_QUcLjuybbLuxJzn9kBtmCrO_APJKQ0hJtqfStWAmIHF4MUqiGwGGEF7xpWY67c9DQcOOlKPys2zM1U3qyGWRN1yK-E_HowgCr/s1600/muntatge+torroella.jpg" height="150" width="320" /></a></div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
eugeniprietohttp://www.blogger.com/profile/00259420555467015252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-25722334267480904512013-11-04T19:45:00.000+01:002013-11-04T19:45:23.596+01:00EN ALGÚN LUGAR DEL AMANECER de CARME PUJOL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavnr33onCElE1UFlj-RMDeClpyRsiH10NQbd4RaPhZlYaEewwSSO9HE1D-ENH4qiENd2Uk6i2uSVKTQtpeq7AGZonPdi7sGn_LZPhFKqf-bc0Nk5c9QB3GypohhkSZXhqr_jX/s1600/contenedor+vertical.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_642194="null" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjavnr33onCElE1UFlj-RMDeClpyRsiH10NQbd4RaPhZlYaEewwSSO9HE1D-ENH4qiENd2Uk6i2uSVKTQtpeq7AGZonPdi7sGn_LZPhFKqf-bc0Nk5c9QB3GypohhkSZXhqr_jX/s320/contenedor+vertical.jpg" vsa="true" width="214" /></a></div>
El proper divendres 8 de novembre a l’Espai Montgrí del Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, inaugurem en algún lugar del amanecer de l’escultora de Banyoles, Carme Pujol. L’exposició romandrà oberta fins el 9 de gener del 2014.
<br />
<br />
<br />
<br />
Es tracta d’una sola obra, del mateix títol, que combina, com ja es habitual en els treballs d’aquesta artista diversos materials i textures (ferro i cautxú en aquest cas) i que hem volgut posar en relació oberta amb la pedra de les parets d’aquesta petita sala a fi d’ aconseguir que, més enllà dels seus valors intrínsecament estètics, l’obra ens interpel•li sobre aquelles idees que l’artista va intentar transmetre amb la seva execució: el recorregut que l’individu fa al llarg de la seva existència en el que es van combinant moments més agradables, mes durs, mes senzills... La gestió i l’aprenentatge d’aquell camí vindrà molt determinat per la combinació i seqüències en que es vaguin desenvolupant aquelles fases que, a la fi, acabaran formant part d’una sola peça: el nostre recorregut vital. <br />
<br />
<br />
<br />
T’invitem a gaudir d’aquesta experiència plàstica que ens proposa la Carme, resultat de 18 anys de treball i manipulació dúctil dels seus materials.<br />
<br />
<br />
<br />
Mar Serinyà - Eugeni Prieto (comissaris)<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-18721737409116093062013-09-18T10:58:00.001+02:002013-09-18T11:07:49.365+02:00TADAYOI de YOSHIYASU ZENITANIEl proper divendres, 6 de setembre del 2013, a les set de la tarda, inaugurarem al Museu de la Mediterrània la darrera exposició del cicle ancoratges d'aquest any amb l'obra de YOSHIYASU ZENITANI, artista japonès que passa llargs períodes de temps treballant al seu estudi de Torroella de Montgrí.<br />
<br />
L'exposició porta per títol TADAYOI i ens permetrà capbussar-nos en aquells blaus profunds que en Yoshi troba en el nostre mar mediterrani o en cel empordanès després de ser batut per la tramuntana i que tant li recorda el blau indi que impregna moltes de les estètiques del seu país.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCA50GcawuhTDH_2iyUx0c4ng4xBrIqbGYret9oxT8g5keUVuoUiQTrSNpriRS1bD4dm8DZP5txYIbYp718mcYB9hsYVa8Zrss3xu0EFp0n7WtS9hhOqmGtHWUIc3FEMMXrwvq/s1600/DSC05838.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCA50GcawuhTDH_2iyUx0c4ng4xBrIqbGYret9oxT8g5keUVuoUiQTrSNpriRS1bD4dm8DZP5txYIbYp718mcYB9hsYVa8Zrss3xu0EFp0n7WtS9hhOqmGtHWUIc3FEMMXrwvq/s320/DSC05838.JPG" vsa="true" width="320" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-21407660309449483122013-07-14T19:15:00.000+02:002013-07-14T19:28:23.929+02:00SOMNIS de LAIA VAQUER<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSH2DHEo8T0vJXZNifZqt9PvrmbbRQA9ML7a3fCa9E6zf_e_ZTcwuW5dGmiNSo6FQJDF8s1i6DPHdj43QEvJHpH3joPZxfLRWJUea4u4lB0xr8VwigAN71TI6tCG1fnkTjyJZ/s1600/laia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" nya="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSH2DHEo8T0vJXZNifZqt9PvrmbbRQA9ML7a3fCa9E6zf_e_ZTcwuW5dGmiNSo6FQJDF8s1i6DPHdj43QEvJHpH3joPZxfLRWJUea4u4lB0xr8VwigAN71TI6tCG1fnkTjyJZ/s320/laia.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
Aquest dijous, 11 de juliol del 2013 a les set de la tarda , al Museu de la<br /><br />Mediterrània de Torroella de Montgrí, tindrem l’oportunitat de veure els<br />
<br />
treballs que la *LAIA VAQUER* (www.laiava.blogspot.com) ens presentarà<br />
<br />
sota el títol de *SOMNIS* i que es podran gaudir fins a finals del mes<br />
<br />
d’agost. Es tracta de dues instal·lacions i un vídeo a on l’artista<br />
<br />
barcelonina treballa a partir de l’imatge del seu propi cos i l’espai que<br />
<br />
l’envolta, en una reflexió sobre el paper d’aquest cos com a canal i flux<br />
<br />
de les idees i les emocions. En definitiva, tal i com ella escriu, *l’ús<br />
<br />
del cos com a escultura viva, susceptible a l’emoció i al coneixement*.<br />
<br />
<br />
La Mar Serinyà es la comissaria i tal i com ja va fer amb en Panos<br />
<br />
Mitsopoulos ens presenta visions complementàries del mon artístic de no<br />
<br />
sempre fàcil exhibició.<br />
<br />
<br />
Ens agradarà poder comptar amb la teva presència en un recorregut que, de<br />
<br />
la mà de la Mar i la Laia, segur que no et deixa indiferent.<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-12242285250058681442013-06-24T20:07:00.000+02:002013-06-24T20:07:18.851+02:00EVOLUCIÓ, REALITAT I MOVIMENT de SERGI CADENAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70UGKHr9sE_avHlg1ultA3RX8zb7JR0_1nnantUgycFz7R0B_B5zgAtWKkZOwPMs3zYIbwqTpXTFOUIgkFE-S32rDLpd6u_m4O9TXhARDdNQJkZiXqCJTPXnvaKU3-Cl0adQR/s1600/11-03374..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj70UGKHr9sE_avHlg1ultA3RX8zb7JR0_1nnantUgycFz7R0B_B5zgAtWKkZOwPMs3zYIbwqTpXTFOUIgkFE-S32rDLpd6u_m4O9TXhARDdNQJkZiXqCJTPXnvaKU3-Cl0adQR/s400/11-03374..jpg" width="400" xya="true" /></a></div>
<br />El proper dissabte, 29 de juny, a les 19 h, tindrà lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí la inauguració de l’exposició «Evolució, realitat i moviment», de l’artista gironí Sergi Cadenas. <br />
<br />
<br />
La mostra, organitzada dins el marc del programa Exposicions Viatgeres, ja fa més d’un any que itinera per diferents sales d’exposicions de les comarques gironines i, si bé fins ara es plantejava amb l’objectiu de donar a conèixer la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, ara arriba a Torroella de Montgrí amb les obres amb què Cadenas ha estat treballant darrerament, centrades en el propòsit de donar sentit a la imatge tridimensional sobre una superfície plana. L’artista ho ha aconseguit convertint cada obra en un espai plàstic canviant, i mitjançant el moviment que necessàriament ha de fer l’espectador, que ha de circular d’una banda a l’altra de l’obra. <br />
<br />
En conjunt, al Museu de la Mediterrània s’hi podran veure uns deu quadres (majoritàriament de gran format) per mitjà dels quals Cadenas experimenta amb la tècnica prenent com a referència els rostres humans. L’exposició també conté un documental inèdit, mitjançant el qual el visitant podrà conèixer de prop el treball de l’artista. <br />
<br />
Sergi Cadenas (Girona, 1972) és hereu d’una llarga trajectòria familiar relacionada amb la forja. Actualment, és el responsable del negoci familiar Ferros d’Art Cadenas, una de les empreses gironines que té gairebé tres segles d’història. Cadenas va estudiar disseny i forja artística al Gremi de Serrallers de Barcelona (1992 i 1993), però el seu apropament al món de la pintura és absolutament autodidacte, de manera que, per mitjà de l’experimentació, ha anat trobant la seva pròpia personalitat plàstica. <br />
<br />
«Evolució, realitat i moviment» es podrà visitar al Museu de la Mediterrània (carrer d’Ullà, 27-31) de Torroella de Montgrí del 29 de juny al 2 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 18 a 21 h, i els diumenges i festius, de 10 a 14 h. <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-26745579189230997092013-06-10T20:43:00.002+02:002013-06-10T20:45:50.400+02:00BOLS D'ARTISTES A CEL OBERT - EXPOSICIÓ COL.LECTIVA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHi3VOYqAcvDKKZXY6yXlrwUwYih1KEyo4imS-Jf3A8Qr8PkPA2-3EYeZzvUh-89qkE6BzE36eta_SPSsNevfDp6mSOhANw1ahpocwA8wMloraHr_GmOTBmD1AuEcp5YBe1_8a/s1600/IMG_1769.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" cya="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHi3VOYqAcvDKKZXY6yXlrwUwYih1KEyo4imS-Jf3A8Qr8PkPA2-3EYeZzvUh-89qkE6BzE36eta_SPSsNevfDp6mSOhANw1ahpocwA8wMloraHr_GmOTBmD1AuEcp5YBe1_8a/s1600/IMG_1769.jpeg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKmxeB6JOyMCQ5o8AmUjBtNR86Jf23ZVPWS3V3IdS9Qcao0F_ONVHBy-r1ZtOKY4E-rp9XbFQgl9F0Z0auFMkqieLteuinuHNCFsQuzFM3FaOQ4Nr259VXx13liPWEofahciDB/s1600/DSC05474.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" cya="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKmxeB6JOyMCQ5o8AmUjBtNR86Jf23ZVPWS3V3IdS9Qcao0F_ONVHBy-r1ZtOKY4E-rp9XbFQgl9F0Z0auFMkqieLteuinuHNCFsQuzFM3FaOQ4Nr259VXx13liPWEofahciDB/s320/DSC05474.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5qWAb26cXwMcv5OiqliH3kbz_rNIVO50CKe9S6juCyUMWZcFdhsGDf8nwYG0xXVNdodZyd-jZ4XdL7j1HGGxv097VspeHRSQMj4c6xjR9CFOgJ2HzxLym6CDv59PkAcfF3FZT/s1600/DSC05469.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" cya="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5qWAb26cXwMcv5OiqliH3kbz_rNIVO50CKe9S6juCyUMWZcFdhsGDf8nwYG0xXVNdodZyd-jZ4XdL7j1HGGxv097VspeHRSQMj4c6xjR9CFOgJ2HzxLym6CDv59PkAcfF3FZT/s320/DSC05469.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgub_Z-g7Nhk9-5sFVYIwcJifNSaxgXkst0QZ68WQCN1_j8wZsXvJiruHypXbOGi1j7KmUDg2yYadbkzuF4tbMgU7oU-TNCKiR4Tspfz3kBTbh143dwQfxRvzrAJodoY6OD4Fk1/s1600/DSC05459.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" cya="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgub_Z-g7Nhk9-5sFVYIwcJifNSaxgXkst0QZ68WQCN1_j8wZsXvJiruHypXbOGi1j7KmUDg2yYadbkzuF4tbMgU7oU-TNCKiR4Tspfz3kBTbh143dwQfxRvzrAJodoY6OD4Fk1/s320/DSC05459.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Dissabte, 8 de juny del 2013 s’ha presentat a Rupià (Girona) l’associació cultural “artistes a cel obert” amb una perfomance de Montse Seró (ceramista i propietària de l’espai-taller (Passeig de les Acàcies, 18) i les primeres obres del projecte “bols d’artistes” (Denys Blaker, Ester Jaume, Jordi Isern i Oriol Teixidor).</div>
<br />
<br />
L’associació ha convocat a un grup d’artistes (més de trenta) de diferents disciplines a interactuar amb la ceràmica a partir d’uns bols, tots iguals, per expressar la seva creativitat. El primers resultats ja es poden veure i comprar (preus entre 40 i 500 euros: ventall ampli i excessiu, al meu parer). Cada dues setmanes s’aniran incorporant nous artistes i noves peces. <br />
<br />
Per seguir el projecte res millor que acudir al següent blog:<br />
<strong>http//artistescelobert.blogspot.com.es/</strong><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-67191523414434996262013-06-03T19:32:00.000+02:002013-06-10T20:45:11.600+02:00CROSSING THE MEDITERRANIAN de PANOS MITSOPOULOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoa52HYf_xVHRw-HcEvAC1_puu4SIWE0E0QIgECtn2HSvKuOtZQrFvhY6v_mgqwmWV9hohGDNLiuQhww_qBuCnP1XjaKlmL86uPD6wuykg5Dx4tdXYuQb1ffPZHlN4TGoK21ZT/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoa52HYf_xVHRw-HcEvAC1_puu4SIWE0E0QIgECtn2HSvKuOtZQrFvhY6v_mgqwmWV9hohGDNLiuQhww_qBuCnP1XjaKlmL86uPD6wuykg5Dx4tdXYuQb1ffPZHlN4TGoK21ZT/s400/1.jpg" width="400" yya="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg13W5Du1-5JvmobKRvokHkrlvEoWiKzSqPuFyA0MxrRnlUAVP4h4pG4aCeGmKH7KSiitVeJhR4G8H2MaYZ4kAO7LwxHuZPLufYokqc1vK3c-dS63xruML5lEHnvWDO_q0LLnw-/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg13W5Du1-5JvmobKRvokHkrlvEoWiKzSqPuFyA0MxrRnlUAVP4h4pG4aCeGmKH7KSiitVeJhR4G8H2MaYZ4kAO7LwxHuZPLufYokqc1vK3c-dS63xruML5lEHnvWDO_q0LLnw-/s400/4.jpg" width="400" yya="true" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
PANOS MITSOPOULOS es un artista grec, actualment resident a Amsterdam que l’any 2007 va iniciar un projecte, sota el títol de CROSSING THE SEA (Creuant el mar) que la portat a establir lligams artístics entre Delfos (ell va néixer prop, al poblat de Itea Fokidas) i diverses poblacions de la Mediterrània, en un viatge sentimental i antropològic al mateix temps. Ha creat instal•lacions i ha presentat la seva obra a Nàpols, Alexandria, Trieste, Istanbul, sempre girant al voltant de dues idees base: “The cosy cage” (la gàbia acollidora) i “The passatge” (el passatge) preocupant-se, en totes dues per conceptes tan simples com la llibertat individual o la dificultat de traslladar-se d’espais segurs a d’altres més desconeguts..</div>
Actualment, En Panos està treballant a la Casa dels Forestals de Sant Martí d’Empúries després d’haver guanya la XV Beca Primavera d’Arts Plàstiques que convoca l’Ajuntament de l’Escala. El resultat es podrà veure dintre d’uns dies en aquell municipi, al Museu i la mateixa Casa dels forestals.<br />
Aprofitant la seva presència tan propera no podíem deixar passar l’oportunitat d’oferir-li, per pocs dies (fins al 15 de juny) l’espai Medes del Museu de la Mediterrània (planta baixa, al costat de recepció) perquè , sota el comissariat de la Mar Serinyà) ens presentés , en un pannell que ocupa tota la sala (210x420), la seva visió crítica sobre aquest marenostrum que, per una banda ens inunda de llum, de festa, de color i d’alegria i, per altra, està ple de contrallums, de foscors, de drames i d’angúnies. Es un mosaic format per 50 olis sobre fusta (cara) i dibuix sobre paper (creu) absolutament suggeridor i carregat de lectures.<br />
<br />
Per a més informació sobre l’artista i la seva obra podeu consultar la web<br />
www.panosmitsopoulos.com<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-20710967004423676632013-04-29T17:28:00.000+02:002013-04-29T17:49:09.833+02:00LES 3 DIMENSIONS DE LES RUNES de EMILI ARMENGOL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong>L'exposició restarà oberta del 4 de maig al 14 de juny del 2.013 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí</strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UjO8QvK56uNcmEiQm80W4liP1GIYyTvSnLBX7d8r5fo1SZmXDebY3cPnG4AN8-zOANmicwBH7Gdu_Uff4x9fR5aYfDILU4jfprZKM50r50U5gv4hWTeqVQGQHyIe-dX_UkIm/s1600/Runes+2008+047.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" lua="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UjO8QvK56uNcmEiQm80W4liP1GIYyTvSnLBX7d8r5fo1SZmXDebY3cPnG4AN8-zOANmicwBH7Gdu_Uff4x9fR5aYfDILU4jfprZKM50r50U5gv4hWTeqVQGQHyIe-dX_UkIm/s320/Runes+2008+047.jpg" width="232" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBeEnxDBSzeOYigDGB-iZM9czq5TWORPuwjyTs9j-SETsqzrbljRHlSbkJ1kfI-f1eX9NgFzjmrls4fdpHZE1DzuFrUVL5dbgpDyIe-W70sglEYZik_GayKKr-GNHI3L8rYEJ1/s1600/GYFU,+Corten,+inox+bronze.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBeEnxDBSzeOYigDGB-iZM9czq5TWORPuwjyTs9j-SETsqzrbljRHlSbkJ1kfI-f1eX9NgFzjmrls4fdpHZE1DzuFrUVL5dbgpDyIe-W70sglEYZik_GayKKr-GNHI3L8rYEJ1/s400/GYFU,+Corten,+inox+bronze.jpg" width="296" /></a><br />
<br />
<br />
Els enigmes de les runes<br />
<br />
<br />
Per a un crític d’art, ser coetani d’un artista té un atractiu particular,ja que et permet seguir la seva trajectòria, tant la intel·lectual com la plàstica, i et fa més fàcil comprendre els canvis formals, tècnics i conceptuals que es van succeint al llarg de la seva carrera. Això és el que a mi m’ha passat amb Emili Armengol. Gairebé vam néixer el mateix any, vam ser educats en un mateix tipus d’escola, els nostres pares coincidien al Foment de les Arts Decoratives, vam començar la nostra vida professional en l’època de les ruptures estètiques i socials que es van produir al voltant del maig del 68 i aquell mateix ens vam conèixer en la seva primera exposició a la barcelonina Sala Ianua, que va ser plataforma de llançament per a molts artistes joves gràcies a la iniciativa de J.J. Tharrats.<br />
<br />
Per tant, i des de la perspectiva que propicien tants anys de coneixement del seu quefer, puc dir que tot i que es va iniciar enl’orfebreria, més que un artesà i més que un escultor, EmiliArmengol és sobretot un analista de la forma, que domina els llenguatges artístics, però que es preocupa per aconseguir unes formes carregades d’expressivitat i d’alt valor simbòlic.<br />
<br />
Així, si en algunes obres seves trobem referents figuratius, més vinculats a les divinitats votives que a les anatomies neoclàssiques,com són les que ha titulat amb noms tan explícits com “Victòria”, “Afro-dita” o “Body”; en d’altres se’ns fan presents referències zoomorfes de clara formulació abstracta, com la sèrie dedicada als peixos (“Boga”, “Sarg”, “Gallet”, “Escórpora”, “Anfós”, etc.) o homes i dones que emergeixen siluetats d’uns cilindres, de la sèrie “Absències” que, com va dir J. Corredor-Matheos, surten del “bloc escultòric”, posant de manifest que no només el preocupa el de fora<br />
sinó també el de dins, i particularment els lligams d’aquest trànsit entre l’interior i l’exterior.<br />
<br />
Precisament és aquesta sèrie, anterior en el temps, la que al meu parer té més afinitats amb l’última obra que ha realitzat, que ens fa palès que per a Emili Armengol l’escultura no es limita a ser un<br />
volum, perquè també hi aflora una forma, un conjunt de signes i senyals que prenen corporeïtat i que cada vegada són més abstractes que figuratius. De fet, Alexandre Cirici en un dels primers catàlegs d’Armengol va escriure que aquest artista es debatia entre les geometries naturals i les geometries matemàtiques, que sense ser minimalista depurava les formes i buscava des de l’essència de les coses el màxim simbolisme. Una manera de fer que constatem que ha prosseguit i que té el seu punt culminant en la impressionant sèrie “Les tres dimensions de les runes”, que inicià el 2007 i que no<br />
està inspirada en les runes d’un enderroc, sinó en els signes criptogràfics emprats pels celtes, saxons i escandinaus. Una denominació, d’altra banda, molt pensada, perquè fa referència a les tres dimensions espaials i als tres vessants des dels que es poden abordar les seves obres: l’arqueològic, l’esotèric i l’artístic.<br />
<br />
Les runes són els signes d’una antiga escriptura que es remunta a l’edat de bronze, als que la tradició atorga un caràcter màgic, meditatiu o ritual. Però, més enllà d’aquest caràcter mític, Emili Armengol, com en el seu moment van fer en el camp antropològic C. G. Jung, Mircea Eliade o Gaston Bachelard, ha investigat el valor dels símbols, a partir de les seves variants formals i compositives, i<br />
ho ha fet des d’una perspectiva plàstica, de gran interès iconogràfic. Aquests ideogrames han conduït l’artista cap a un nou tombant de la seva escultura que ha trobat nous camins d’expressió que defugen els tradicionals patrons escultòrics, figuratius o abstractes i que es materialitzen en unes peces de mitjà i gran format realitzades amb cortén i acer inoxidable, d’una força expressiva<br />
evident, com “Fech”, ”Win”, “Ger”, “Daeg”, “Peorth” o “Inguz”. Són escultures contundents, monolítiques, plenes de gestualitat, signes i símbols, tant arcaics com radicalment contemporanis, que ens captiven i que troben la seva plenitud instal·lades en els paisatges naturals.<br />
<br />
Daniel Giralt-Miracle (critic d'art)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-41264426224517576562013-02-25T20:24:00.002+01:002013-03-04T15:02:17.503+01:00DUES MIRADES de TERESA FARGAS I ANNA SERRAT<br />
L'exposició es la primera del cicle Ancoratges d'aquest any al Museu de la Mediterrània de Torroella deMontgrí. S'inagura el 2 de març i restará obrta fins el 29 d'abril<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7l0tNNC0Ut1JOV23GWJFv6mepXrtzuURYui6z7OZCXBiIBbh7gmF0TkS5uqWN3BoY0Pu_sc5G2xkTNezdhyWzhq5vgFVrr5d5lpwIRQxKFU-oUHgFZUm1LcOS5zCCiM4ccNrn/s1600/00.+Al+costat+d'un+caprici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gsa="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7l0tNNC0Ut1JOV23GWJFv6mepXrtzuURYui6z7OZCXBiIBbh7gmF0TkS5uqWN3BoY0Pu_sc5G2xkTNezdhyWzhq5vgFVrr5d5lpwIRQxKFU-oUHgFZUm1LcOS5zCCiM4ccNrn/s400/00.+Al+costat+d'un+caprici.jpg" width="297" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjElrYNsSEbn4ildY-sbzlRqTW4Otp9WxOspmjDaZo8Ccfb_rNkws_FSLOQSpkYPthso6aQzWwzVLAv2X5MFTjGN2BaPRZRyfay_j4hGlu6xs8N4n0l4CPyCX6ZlGw9Xb6lEG/s1600/Sobreviure+en+la+ciutat+contempo%CC%80rania.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gsa="true" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjElrYNsSEbn4ildY-sbzlRqTW4Otp9WxOspmjDaZo8Ccfb_rNkws_FSLOQSpkYPthso6aQzWwzVLAv2X5MFTjGN2BaPRZRyfay_j4hGlu6xs8N4n0l4CPyCX6ZlGw9Xb6lEG/s400/Sobreviure+en+la+ciutat+contempo%CC%80rania.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Les dues mirades a que fa referència el títol de l’exposició son la de les fotògrafes Anna Serrat i Teresa Fargas fixades en un objectiu comú (la ciutat, Barcelona en aquest cas, els seus veïns i els seus visitants) però treballat amb diferents i complementàries visions.<br />
<br />
He escollit obres de treballs que, cada una per el seu costat, estaven fent sobre aquella temàtica (Sobreviure a la ciutat contemporània en el cas de la Teresa, Bar-cel-ona, en el de l’Anna) i els he confrontat establint un diàleg que ajuda a conformar un discurs, crec que coherent, que ens permet veure, a traves dels seus objectius, una ciutat vella i nova al mateix temps, propera i llunyana, agradable o no....que potser ens ajuda a entendre una mica més la seva complexitat.<br />
<br />
Dues mirades possibles, dues mirades integradores, dues mirades còmplices, dues mirades...<br />
<br />
<br />
SOBREVIURE EN LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA (Teresa Fargas)<br />
<br />
La societat del segle XXI se sustenta fonamentalment en la vida urbana i és des del paisatge urbà des d’on he volgut desenvolupar aquest projecte fotogràfic perquè és l’escenari que dóna resposta a la meva manera de veure l’home i la dona d’avui.<br />
<br />
En aquest treball no he pretès definir les característiques sociològiques que han dut a la societat a tenir el model actual, sinó que el meu interès s’ha centrat en ubicar l’home dins d’aquest entorn urbà i representar-lo. Així doncs, pretén ser una reflexió sobre l’home a l’urbs, sobre com és l’ésser humà d’avui a través dels models que l’imposa la societat actual, on el subjecte sobreviu malgrat la pressió de la ciutat contemporània.<br />
<br />
La meva visió de l’individu té molt a veure amb la pèrdua de singularitat i amb la dissolució del subjecte en un medi urbà molt desnaturalitzat, on la destrucció de la identitat és un factor cada cop més present, sobre tot a les grans ciutats.<br />
<br />
Les fotografies que presento són el testimoni d’una societat en constant moviment, pressionada per un entorn de consum exagerat, en una ciutat anònima, que en aquest cas se centra fonamentalment en Barcelona però que podria ser qualsevol ciutat europea.<br />
<br />
El paisatge que envolta aquest home i aquesta dona del segle XXI està molt definit per la tecnologia, l’ostentació i el consum, i també per la diversitat que ha creat l’amalgama de cultures i ètnies.<br />
<br />
Així doncs, em va semblar imprescindible assenyalar el paper que tenen els comerços en la formació del paisatge urbà i com el subjecte interacciona amb aquests espais. Els aparadors de dimensions extraordinàries formen un joc amb els individus creant una il•lusió dins/fora i, alhora, dibuixant un nou espai comercial que es va transformant amb el pas dels vianants i que és únic en cada moment. Aquestes grans vitrines aborden l’espai urbà i se situen al carrer amb tal força i agressivitat que envaeixen la calçada formant part de la realitat urbana.<br />
<br />
Crida l’atenció, també, veure l’individu reflectit en brillants superfícies com formant un plagi d’ell mateix. La nova imatge resultant crea una certa confusió, ens du cap a una realitat falsa que ens estimula a la recerca i ens enfronta, fins i tot, amb allò que som i allò que aparentem ser. <br />
<br />
Aquestes fotografies volen ser un testimoni del temps i un mitjà per intentar comprendre la relació de l’individu amb la societat contemporània. Probablement ho fan de forma parcial i incompleta però amb la intenció d’aportar un gra de sorra a la descripció del subjecte d’avui. <br />
<br />
<br />
L’habitant de les meves imatges és un individu colpejat pel consum i per les natures urbanes que l’engoleixen i el minven fins a confondre la seva identitat amb la creació aliena que els estàndards econòmics han dissenyat per a ell. Un habitant mancat de comunicació, distant i aïllat que expressa el malestar produït per la pressió a què es veu abocat en la seva existència urbana. <br />
<br />
BAR-CEL-ONA (Anna Serrat)<br />
<br />
La sèrie Bar-Cel-Ona recull la meva manera de veure la vida a la ciutat de Barcelona, tenint en compte que provinc d’un poble petit, on tot i que hi preval el contacte amb la natura també destaca per les poques possibilitats de desenvolupament cultural, social i professional, ja que aquestes, al menys jo, les he de cercar fora de l’àmbit rural; un entorn reduït tant en metres quadrats com en amplitud de mires, ja que les etiquetes, els judicis i les crítiques sovint minen l’anonimat i la privacitat.<br />
<br />
És qüestió de com cada ú desitja i/o dissenya la seva vida, de manera que mentre que per uns, viure a Barcelona pot ser estressant i incòmode, per altres significa l’alliberament.<br />
<br />
Hi ha qui marxa de la gran ciutat per trobar qualitat de vida, lluny de les presses, l’asfalt, l’alienació i l’anonimat. Busquen en l’entorn rural la tranquil•litat, la pau i la proximitat entre uns i altres; consideren nociu allò que persones com jo considerem oportunitat. –Serà potser que molts desitgem el que no tenim?....<br />
<br />
Tot i la meva positivista visió de Barcelona no puc obviar la seva cara pobra i trista, l’alt nivell de mendicitat que trobem pels carrers, però fins i tot un gran nombre dels que configuren aquest sector desafavorit de la població també vingueren de fora a aquesta capital cercant-t’hi oportunitat. Aquestes persones que desafortunadament s’han vist evocades per les circumstàncies a mal viure pels carrers mostrant la seva desgràcia a canvi de menjar o algunes monedes, difícilment les trobem pels carrerons de petits pobles.<br />
<br />
El títol de la sèrie Bar-Cel-Ona no ve donat només pel nom d’aquesta ciutat, sinó pel que per mi és l’essència que li dóna forma i sentit; entenc el “BAR” com el punt de trobada, un racó per la tertúlia ja sigui cultural o no, un espai pel contacte, l’oci i la socialització... podem anomenar alguns dels cafès emblemàtics i representatius de la Barcelona colorista, pintoresca i culta, com són el Cafè de l’òpera, el Zuric i l’històric Quatre Gats.<br />
<br />
En el món dels simbolismes el “CEL” engloba tot allò relatiu a l’ idealisme, allò que és oníric, al somni entès com a desig, així doncs, per a mi, són els anhels.<br />
<br />
Finalment, “ONA” es refereix a l’aigua. L’obertura al mar que té la ciutat amb el que això significa a nivell d’oportunitats, tant comercials, com culturals com socials.<br />
<br />
En definitiva, amb les meves imatges pretenc mostrar la meva visió d’una Barcelona cosmopolita, emblemàtica, dura per alguns, idíl•lica per tants que l’escullen i, oberta al mar per a tothom.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaJNAaMv_KWmEXTF0-1F7Qs8HVOrHgpeAlqB3pNllgcVJTtBYtsHJkIL20jzGr4vPUZZAaurlBHlVlKTNkgi-SiRO324HGwOBMJt6kp-fz525NxnZG6FoGyH2Y6hxAVRzV55oL/s1600/DSC_0033.PETITA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaJNAaMv_KWmEXTF0-1F7Qs8HVOrHgpeAlqB3pNllgcVJTtBYtsHJkIL20jzGr4vPUZZAaurlBHlVlKTNkgi-SiRO324HGwOBMJt6kp-fz525NxnZG6FoGyH2Y6hxAVRzV55oL/s400/DSC_0033.PETITA.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Acte de presentació, amb en Gerard Cruset (Museu) i Nuria Bosch (Ajuntament)</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq8kSuJuZkLMFlX6DqGn0UVtLkLV4rseR0sPCAWIGPPPJBUzVqsa6Ek-CkrieIw0IV-YDjnbPdYK85qk9dbKmHgzjh9y6f1EaTt10282HWb0igAtvbvyvMqgpVpfrpCp3W47x/s1600/DSC_0042.PETITA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq8kSuJuZkLMFlX6DqGn0UVtLkLV4rseR0sPCAWIGPPPJBUzVqsa6Ek-CkrieIw0IV-YDjnbPdYK85qk9dbKmHgzjh9y6f1EaTt10282HWb0igAtvbvyvMqgpVpfrpCp3W47x/s400/DSC_0042.PETITA.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Amb Nuria Bosch (regidora cultura) i Jordi Cordón (alcalde)</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-10067523380108798592012-11-19T19:12:00.001+01:002012-11-19T19:13:14.856+01:00LA CASA DE BERNARDA ALBA de CLARA SULLÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg51cG6DZwfTGbzgn9akkQAjhOFnzWufTcfoZo3w-pk_mmDKoCJiCpZ51UD-vcfbYiygEO9jO-TduZrEK1gAQBR1SwrtfTu31mVrI3kFcLfu396IufURZJ3kBw6VTba-mja5FWq/s1600/DSC04622.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg51cG6DZwfTGbzgn9akkQAjhOFnzWufTcfoZo3w-pk_mmDKoCJiCpZ51UD-vcfbYiygEO9jO-TduZrEK1gAQBR1SwrtfTu31mVrI3kFcLfu396IufURZJ3kBw6VTba-mja5FWq/s320/DSC04622.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho8XB9CJvK0h9_DED8AzPBfBe2bihof1LMpJEUXj1XAHKvoyI2xOuOSHK-nYasIjzyVPYZbCTSDYQ8mGDKXInM_vtiXTcHMyXGe_etTKLyLF8RLmo279la_GD36VSR5Zb0gXim/s1600/DSC04625.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho8XB9CJvK0h9_DED8AzPBfBe2bihof1LMpJEUXj1XAHKvoyI2xOuOSHK-nYasIjzyVPYZbCTSDYQ8mGDKXInM_vtiXTcHMyXGe_etTKLyLF8RLmo279la_GD36VSR5Zb0gXim/s320/DSC04625.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQSYX9a2UkBZ79UYG0LDB6OojkyvzFk6I3lTjZ-ibJStl4pHK0vAuntNkODAOKWnR8o3REjAcqscAMXS6AwGxT3E8RWYUFWfPsUc4IvYYYoa0ncjXJcQPCFtzAChiN_vL_iUpH/s1600/DSC04636.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQSYX9a2UkBZ79UYG0LDB6OojkyvzFk6I3lTjZ-ibJStl4pHK0vAuntNkODAOKWnR8o3REjAcqscAMXS6AwGxT3E8RWYUFWfPsUc4IvYYYoa0ncjXJcQPCFtzAChiN_vL_iUpH/s320/DSC04636.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7Dvl-2hCVa3qrtm5HJM45qsEWccfBRHUOAqhsJpG-7-ZNmJ1mueOyMhcUL3KPj8VOMOvIRNtxIY7M0TSWr7uX2wKnAMmHjtlOtG2vmQQjkBK7-vhBsTD6_p0YHQyZ2NJ9v2p/s1600/DSC04646.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7Dvl-2hCVa3qrtm5HJM45qsEWccfBRHUOAqhsJpG-7-ZNmJ1mueOyMhcUL3KPj8VOMOvIRNtxIY7M0TSWr7uX2wKnAMmHjtlOtG2vmQQjkBK7-vhBsTD6_p0YHQyZ2NJ9v2p/s320/DSC04646.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Clara Sullà presenta un projecte (“work in porgress”) que integra varies obres de diverses tècniques i formats; audiovisual, escultura, quadres, objectes… totes elles realitzades amb materials tèxtils.</span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Reflexiona sobre la intimitat, mostrant processos d’<i>opressió</i> i <i>alliberament</i> que experimentem les persones.</span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’artista parteix d’una mirada a l’obra teatral “La Casa de Bernarda Alba” (de Federico Garcia Lorca) que li serveix com a punt de referència per a reflexionar sobre el concepte de la seva obra.</span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El punt de partida d’aquest projecte iniciat el 2009, és la frase: “Un beso te cerrara la boca” (del Poema Nº15 de Pablo Neruda). L’artista va trobar aquesta frase en un graffiti. La paraula “cerrara” estava escrita sense l’accent i aquella ambigüitat del significat li va provocar una reflexió immediata sobre l’agresivitat i la violència en l’acte de fer tancar una boca.</span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 13.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">En aquesta exposició es mostren obres de la sèrie “Un Beso Te Cerrara La Boca” realitzada el 2010 i la sèrie “La Casa De Bernarda Alba” realitzada el 2011, amdues sèries pertanyen al mateix projecte.</span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font: 11.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 10.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Durant els mesos de novembre i desembre del 2012 a Vallgrassa, Centre de les Arts, al bell mitg del Parc Natural del Garraf.</b></span><br />
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b><br /></b></span>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Col.laboració entre Vallgrassa i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.</b></span></div>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-80465423812000469312012-10-15T10:01:00.001+02:002012-10-23T10:05:58.770+02:00ARBOREUM d'ALBERT CUEVAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyM1mDANB9FgoN59cLvMY84ZHeqxue9MCh7x4AjW0OZc9YEd9wPrIWVMxzBbLAB3-qMeCKQN9JhDYZX9z0_gSix6Zw9R4XfX8X68zlVRxb4GSIfCeQQp3vEpwBGK_RFEEvmI-P/s1600/DSC_0086+w.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyM1mDANB9FgoN59cLvMY84ZHeqxue9MCh7x4AjW0OZc9YEd9wPrIWVMxzBbLAB3-qMeCKQN9JhDYZX9z0_gSix6Zw9R4XfX8X68zlVRxb4GSIfCeQQp3vEpwBGK_RFEEvmI-P/s400/DSC_0086+w.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazr3PRfagsqivdI9PYvxPM-PLFxWnFH3ZiUtM_FT_tgtnS8oRGPlgWwBz5OUYjAMNuKA9YmqvJdBGNJeDc4A9-27nSEO3nJ9gW9FLEsMEL7aOr36RVK2jEKv9kRbhlmkInKDu/s1600/DSC00305w.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhazr3PRfagsqivdI9PYvxPM-PLFxWnFH3ZiUtM_FT_tgtnS8oRGPlgWwBz5OUYjAMNuKA9YmqvJdBGNJeDc4A9-27nSEO3nJ9gW9FLEsMEL7aOr36RVK2jEKv9kRbhlmkInKDu/s320/DSC00305w.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Darrera exposició del cicle <b>ANCORATGES</b> d’aquesta temporada, cicle que continuarà els propers dos anys, seguint un model que es va encetar amb <b>MAR-ART</b> i que va continuar amb <b>PONTS</b> fins arribar a l’actual.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’<b>Albert Cuevas </b>viu i treballa a Navata (Alt Empordà), el seu mitja habitual d’expressió artística es la fotografia (analògica primer, digital més tard), però, també, i des de fa una colla d’anys, investiga i aplica teràpies vibracionals holístiques. De fet es membre de l’Acadèmia Holística havent participat en seminaris i donat conferencies (sonoterapia i geometria sagrada, per exemple) sobre el tema.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Quan busca els objectius a fotografiar (fora que no treballi en comandes publicitàries precises) els sol fixar en la natura que l’envolta. Te a la ment aquella frase d’en Víctor Hugo: <i>produeix una immensa tristor pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta</i>. Ell si que l’escolta i la mira amb els ulls oberts intentant esbrinar, i retratar, la proporció perfecta, el número auri que la configura.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Quant, al començament del cicle, vaig presentar <i>1,618</i> d’Artur Aguilar en vaig parlar d’aquest número auri i va sortir el nom de Leonardo da Vinci. Avui us parlaré d’un altre Leonardo.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Leonardo de Pisa va ser un matemàtic italià que va viure entre finals del 1100 i començaments del 1200. Justament a principis del 1200 inicià un viatge per la Mediterrània buscant el mestratge dels més grans matemàtics de l’època, àrabs tots.. Tornà a la seva ciutat amb un grapat de novetats que, immediatament començà a aplicar a la comptabilitat comercial, en forma de coneixements pràctics, sobre:</span></div>
<ul>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">càlcul de pesos i mesures,</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">interessos,</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">canvi de moneda..</span></li>
</ul>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">però també ens parlà del zero, dels números primos i dels criteris de divisibilitat...</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Leonardo de Pisa, però, va deixar per a la posteritat el que coneixem com a successió de Fibonacci (ell era el figlio di Bonacci) que no es més que una successió de números amb una sèrie de característiques:</span></div>
<ul>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">cada número es la suma dels dos anteriors (0-1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-....),</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">cada tres es un número parell,</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">cada quatre es múltiple de tres,</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">cada cinc ho es de cinc..</span></li>
<li style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">qualsevol número que escrivim es la suma d’un conjunt de números de la successió (17 = 13+3+1; 66 = 55+8+2;...)</span></li>
</ul>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Son, per tant congruències periòdiques. Però hi ha una darrera característica que es la que m’ha portat a parlar d’aquesta successió i es que qualsevol número d’aquesta dividit per l’anterior ens dona aquell 1’618, número auri, proporció perfecta, títol de la primera exposició del cicle i que, l’Albert vol transmetre’s quan s’apropa amb la seva camera a la natura que l’envolta.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">A les imatges així capturades l’Albert els aplica els seus coneixements sobre el nivell rítmic, freqüencial i harmònic del so que també observa en la llum i el color. Ens dona d’aquesta manera, el que podríem qualificar com d’imatges energètiques. Una petita selecció d’elles son les que avui presentem a <b>ARBOREUM</b>. Espero que quan entreu a la sala d’exposicions sentiu aquesta energia positiva. El propi Albert us ajudarà a trobar-la i reconduir-la amb un petit experiment pràctic..</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Podríem pensar que, en els temps que vivim, mostrar una exposició sobre arbres no deixa de ser una frivolitat.....</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">En un llibre, <i>Poemas y canciones</i>, editat per Alianza Editorial el 1968, en aquella col·lecció de butxaca (que els de la meva generació sempre teníem a mà) B. Bretch, exiliat d’un país a on el nacionalsocialisme estava ocupant espais de poder, a on l’enfonsament dels valors, de l’economia i les aliances polític-financeres jugaven a la contra de la majoria de la ciutadania.....(ens sona??) escriu, al voltant del 1938, <i>A los hombres futuros</i> i comença (permeteu que la transcripció sigui amb l’idioma de la font):</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i></i></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Verdaderamente vivo en tiempos sombrios.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Es insensata la palabra ingenua.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Una frente lisa revela insensibilidad.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>El que rie es que no ha oido la noticia terrible. Aún no le ha llegado.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i></i></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>¡Qué tiempos estos en que</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>hablar sobre los árboles es casi un crimen</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>porqué supone callar sobre tantas alevosías!</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i></i></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Avui parlem d’arbres. En un futur tindrem que parlar d’altres <i>alevosías.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i></i></span><br /></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Eugeni Prieto</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Torroella de Montgrí, 20.10.12</span></div>
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Inaguració: dissabte dia 20 d'octubre al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí</div>
Restarà oberta fins al 7 de gener del 2013.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-48935493611214784502012-08-29T13:25:00.000+02:002012-09-25T09:47:22.279+02:00BLUEISM de MARTA VERGONYÓS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWce8wckvX060D-jexUi0j061dBs51c5_x8DuHLEmIl2ackQ2-LsRCsrCQUW8lPbU-y4AnbnoOUPRsKdkCzSSgD-eWXvztZKmy2MakgnK_Mb5j0Tm1WidB8OKpkGhluxLw0M5/s1600/Marta+Vergonyos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWce8wckvX060D-jexUi0j061dBs51c5_x8DuHLEmIl2ackQ2-LsRCsrCQUW8lPbU-y4AnbnoOUPRsKdkCzSSgD-eWXvztZKmy2MakgnK_Mb5j0Tm1WidB8OKpkGhluxLw0M5/s400/Marta+Vergonyos.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="font: 14.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El projecte Blueism ,neix de l'exercici de contemplació repetitiva i quotidiana de l'horitzó des d'una finestra de l'estudi de la casa forestal de St Marti d'Empuries que dona al mar.Durant tres mesos, vaig enregistrar amb la meva càmera durant un minut en silenci, el mateix enquadrament d'horitzó cada dia a la sortida del sol i al capvespre.Alhora, vaig escriure un haiku en el moment del registre i vaig fer una peça pictòrica a partir de cada frame que enregistrava.Aquest gest de mirar l'horitzo tant prosaïc aparentement, conté en ell mateix una pràctica mística enmarcada en el dia a dia de moltes persones.Allò de quan tens el dia melancòlic anar al mar a fer un tomb i mirar l'horitzó , com una promesa guaridora d'un cert anhel d'infinit.D'altra banda amb el simple gest de repetir-lo i de fer un gir en la seva orientació (l'horitzó en vertical), esdevé un focus d'altres possibles interpretacions. </span></div>
<div style="font: 14.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">El registre audiovisual d'aquesta acció, es va projectar per primera vegada a l'aire lliure i en posició vertical, creant una porta cap a l'infinit i en aquesta ocasió,la peça audiovisual,composada per 30 minuts d'horitzons, permet recrear aquest paisatge en l'entorn expositiu del Museu de la Mediterrànea, com un entorn ben propici.En aquella ocasió no es van mostrar les peçes pictòriques que acompanyen la instal.lació i que en aquesta ocasió anirén conjuntament amb la resta del projecte.</span></div>
<div style="font: 14.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font: 14.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
Espai Montgrí del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) del 1 de setembre al 15 d'octubre del 2012.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="font: 14.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG1zmmUOUgh8Z4a06QefDlY3y5fvMKYmxqJx20nQgfRrC9bByogNOE11l2g2yitSsDRRcEixhquYVn3W7XhxX6KRiqIIyLKKX-r0Yu6S9XIOZK3jUx-_ANr7pBogU1b_jBh8fa/s1600/Blueism+3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG1zmmUOUgh8Z4a06QefDlY3y5fvMKYmxqJx20nQgfRrC9bByogNOE11l2g2yitSsDRRcEixhquYVn3W7XhxX6KRiqIIyLKKX-r0Yu6S9XIOZK3jUx-_ANr7pBogU1b_jBh8fa/s320/Blueism+3.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
l'artista, el comisari, el director del museu i l'alcalde<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECeVVaS3Sg7DKepECgHJaVDqEgIzA2KK1XYj3WEvS1d9_SoGCHtaSpgcMHyctxmNl5udBp_hBEphBfdEnb7Kyc177SEo-lz_2A9Wc85xXEBSvPt0LqcOn2rWxwfJvLkFdwcjr/s1600/Blueism+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECeVVaS3Sg7DKepECgHJaVDqEgIzA2KK1XYj3WEvS1d9_SoGCHtaSpgcMHyctxmNl5udBp_hBEphBfdEnb7Kyc177SEo-lz_2A9Wc85xXEBSvPt0LqcOn2rWxwfJvLkFdwcjr/s320/Blueism+2.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
feina acabada....</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #54102b; font: 13.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="color: #1a1a18;">Nascuda el 1975 a Esclanyà (Baix Empordà). </span>Sóc de família de la pagesia catalana profunda. <span style="color: #1a1a18;">He estudiat, treballat i viscut a Barcelona, Cuba i Bolívia. </span>He passat tres mesos a Sant Martí d’Empúries enregistrant cada dia la sortida i la posta del sol. <span style="color: #1a1a18;">La meva Aiguablava són records de l’àvia</span></div>
<div style="color: #1a1a18; font: 41.3px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
“Els records i la relació amb el paisatge curen l’ànima”</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 41.3px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 14px;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"><b>Perquè la seva última creació artística es titula Blueism?</b></span></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"> </span>Perquè vaig passar tres mesos enregis- trant cada dia a les mateixes ho- res la sortida i la posta del sol a l’horitzó del mar de Sant Martí d’Empúries. Va ser un gest repeti- tiu, obsessiu i amb malenconia fe- menina. El mot blueism, ara en desús i considerat despectiu, defi- nia tot això com una malaltia de dones amb ànsia d’aprendre i de saber.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b>Sempre el mateix horitzó és monòton?</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
Gens. És una cosa senzilla i mera- vellosa, perquè entre cap Norfeu i l’espigó es veuen tots els colors menys el blau, encara que el mar té una gamma infinita de blaus. L’horitzó esdevé una connexió en- tre el mar i el cel, un territori fron- terer amb moltes interpretacions.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b>El moment més especial?</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
Un dia de boira, quan el sol no po- dia sortir i només s’en veia un re- flex llunyà.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"><b>Diferència amb el Carib de moda i que vostè coneix?</b></span></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"> </span>És una altra història. El Carib té aquell to blau i cristal·lí sense mis- teri, mentre que a Empúries pot</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
passar de tot en qualsevol mo- ment, la tramuntana té misteri i la llum és especial.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"><b>Diferència amb Aiguablava, on va néixer i créixer?</b></span></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span style="font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica;"> </span>Una mesura diferent. La badia d’Empúries té una amplada que fascina. La meva Aiguablava és la que m’explicava l’àvia. Ella hi te- nia la barraca de pesca i recorda- va que, quan esperava la barca so- ta la llum de la lluna i de les tera- nyines, tot era platejat.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b>Per què li agrada recordar?</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
Perquè vaig fer un treball de re- cerca amb un antropòleg i parlant amb gent gran vaig veure que els</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
records i la relació amb el paisat- ge curen l’ànima. La memòria es defineix com una capacitat de l’ànima de recordar, i no és una cosa tan mental com ens pensem.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b>Què va aprendre a Bolívia?</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
Vaig conviure amb dones aima- res que tenien clar que els espais fronterers entre mar i cel o entre vall i muntanya són llocs on hi ha- biten esperits protectors. Per ai- xò fan uns altars amb objectes i al mig hi pinten una línia de color lluminós.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 9.8px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b>D’allà vénen les seves escultures?</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: normal normal normal 10px/normal Helvetica; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
Les anomeno objectes poètics.</div>
<br />
<br />
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
La majoria vénen de l’imaginari de l’àvia fent ganxet, de la capsa de costura i de botons, de la rela- ció amb el temps quan es passava mesos fent un jersei. D’altres vé- nen de gestos quotidians i repe- tits de generació en generació, com la manera d’embolicar els ous amb paper. Tot tenia el seu sentit i l’àvia criticava que els fa- bricants de neveres situen els ous a la porta, es mouen i no és bo. M’agrada la saviesa popular, i in- tento reflectir-la en documentals com Transmissions.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font: 9.8px Helvetica;">Les dones d’ara ja no tenen capsa de costura. </span>Però hi ha un retorn. S’ha creat el grup Guerrilla del Ganxet. Reivin- diquen les coses senzilles que fe- ien les nostres àvies, que van ser les últimes que van viure en un món que el capitalisme encara no havia depredat i el consumisme no ens havia portat on som.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 9.8px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b>A internet la qualifiquen d’activista.</b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
Potser perquè estic implicada en moviments i col·lectius de dones. El feminisme va ser l’única revo- lució sense sang. Ara és diferent que als anys setanta i sembla que tot s’ha aconseguit, però no. La igualtat és un frau i no és real, perquè dones i homes som dife- rents i això és una meravella. L’alliberament de la dona mitjan- çant el treball ha comportat la do- ble jornada a la feina i a casa, i coses que estaven en mans de la comunitat, com la cura de la mai- nada i dels avis, han passat als ser- veis socials. En el feminisme hi ha molts malentesos, però un pla- neta més feminitzat aniria d’una altra manera.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font: 9.8px Helvetica;"><b>Vostè que també s’hi dedica, com va el negoci de les performances</b>? </span>Com a negoci, nefast, però com a llenguatge va creixent malgrat que el mercat no pot fer-hi res perquè les performances són gairebé com rituals. Quan estudi- ava la carrera era una assignatu- ra excèntrica que no interessava quasi ningú, i ara s’en fan màs- ters, hi ha un circuit de festivals i molta activitat. Encara és una co- sa excèntrica, però no tant.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 9.8px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
Exposicions, audiovisuals, ob- jectes poètics... En què converti- rà tot el seu material sobre Em- púries?</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
En un llibre on surti a la llum la meva escriptura.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font: 9.8px Helvetica;">Té més aspecte de poeta que no pas de pagesa. </span>Doncs tinc un ruc, un hort i treba- llo la terra.</div>
<div style="color: #1a1a18; font: 10.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><br /></b></div>
<div style="color: #1a1a18; font: 8.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">JOAQUIM ROGLAN a La Vanguardia-Girona 14/9/12</span></b></div>
<div style="color: #54102b; font: 15.9px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<br /></div>
<div style="color: #54102b; font: 15.9px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<br /></div>
<div style="color: #1a1a18; font: 6.0px Helvetica; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
INMA SAINZ DE BARAND</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-62953753334068302182012-08-01T13:13:00.001+02:002012-08-01T13:13:22.891+02:00ESCULTURA I PAISATGE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKquitZz0v8L5evJRyBivMs5t1PIaekPZJo5xOSgDI5MJn3gbwb4EIYPV2wX1iBKIj4j629u7sGJZZex4eiPJsKFvDicRP1AZFK_WGcoTX7EsjX-qN3TB4TUCCmE2U4Kj43Y5E/s1600/DSC04517.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKquitZz0v8L5evJRyBivMs5t1PIaekPZJo5xOSgDI5MJn3gbwb4EIYPV2wX1iBKIj4j629u7sGJZZex4eiPJsKFvDicRP1AZFK_WGcoTX7EsjX-qN3TB4TUCCmE2U4Kj43Y5E/s320/DSC04517.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><b>Escultura i paisatge </b>es una exposició d’art contemporani en un entorn a on l’equilibri i la proporció (trets identificaries de la bellesa que reflectien les escultures de la Grècia clàssica) el proporciona la mateixa natura que dona acolliment a les obres d’un grup d’artistes que configuren, juntament amb l’espai escollit per presentar-les, un nou equilibri i proporció, en un diàleg obert i enriquidor entre el passat i el present.</span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 17.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">L’oportunitat de que s’estableixi aquell diàleg neix per iniciativa de l’equip directiu de PORTALBLAU i l’acolliment dels responsables del recinte d’ Empúries i de la direcció de l’Hostal Empúries. Gràcies a tots ells per les facilitats trobades en tot moment.</span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 17.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Es tracta, tanmateix, de que el visitant, ritual u ocasional, de les ruïnes comprovi que l’art contemporani pot integrar-se perfectament en qualsevol paisatge sense provocar, necessàriament, un enfrontament desequilibrador a favor d’un o de l’altre. Aquesta conjunció del ferro, l’acer, la pedra, el marbre, amb una simbiosi equilibrada entre l’avui i l’ahir dona, finalment, sentit al repte afrontat.</span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 17.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Onze homes i dues dones. Diverses generacions. Diverses trajectòries professionals i personals. Un projecte a on aquells homes i dones, aquelles generacions i aquelles trajectòries troben un punt de confluència en aquesta <b>escultura i paisatge.</b></span></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><br /></b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b>Obres de Manel ALVAREZ, Emili ARMENGOL, Martí BATLLE, Angel CAMINO, Josep CANALS, Albert CRUELLS, Quim Domene, Núria EFE, Jakob ENGLER, Javier GARCÉS, José Luís PASCUAL, Came PUJOL i LLuís VILÂ</b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><br /></b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b>Del 21 de juliol al 26 d'agost 2012 al recinte del Museu Arqueológic de Catalunya-Empúries.</b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b>Javier Garcés i Carme Pujol s'exposen al pati de les palmeres de l'Hostal Empúries fins el 19 d'agost.</b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<b><br /></b></div>
<div style="color: #141414; font: 15.0px Arial; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 17.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32274594.post-87402636821546767682012-06-27T17:09:00.000+02:002012-06-27T17:09:31.547+02:00ELS TRAÇOS DEL CANT de MAR SERINYÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrJE4cPXjmxPUuPB5Yu-qzjiGhWcUPfgWSZy76oYjyhhwnS2y9uM-ziKkxP-hq-AmbkB_pP7CAXBONKdEHy3IgtXlK0f9Rg2tvJDP3AnCX8Jga5ZymNz0GZ7qFG_rlsCBTSTBY/s1600/diptic+dins+text.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrJE4cPXjmxPUuPB5Yu-qzjiGhWcUPfgWSZy76oYjyhhwnS2y9uM-ziKkxP-hq-AmbkB_pP7CAXBONKdEHy3IgtXlK0f9Rg2tvJDP3AnCX8Jga5ZymNz0GZ7qFG_rlsCBTSTBY/s320/diptic+dins+text.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaBiuC491xfpFGxHw4NG_vx6uCer0Zsdf-z9i-S05neQwusjhEibgKNBk33doLpHqsOhmLDCzX72SVdQ1LoZ1CMiZIYBpM1rgdrHUBUbqejnYycgAqhd25TKN8KjE2p01KQyz/s1600/DSC_0045.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaBiuC491xfpFGxHw4NG_vx6uCer0Zsdf-z9i-S05neQwusjhEibgKNBk33doLpHqsOhmLDCzX72SVdQ1LoZ1CMiZIYBpM1rgdrHUBUbqejnYycgAqhd25TKN8KjE2p01KQyz/s400/DSC_0045.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí, continuem amb el cicle d’art contemporani ANCORATGES i ho fem amb ELS TRAÇOS DEL CANT de MAR SERINYÀ que inaugurarem aquest proper dissabte dia 30 de juny a les set de la tarda.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">La Mar es una jove artista torroellenca. El seu procés creatiu es d’allò més suggestiu: la música, la seva veu (es també soprano), l’estat quasi místic en que entra quan dibuixa, el llapis o el pinzell com a simple extensió de la ma que els sosté...</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Els treballs que presentem el dissabte (dibuix, pintura, vídeo, fotografia) i que es podran veure fins a final d’agost s’han realitzat a les mateixes sales del Museu a on ara s’exposen, en una experiència única i irrepetible que la mateixa Mar s’encarrega de ressaltar en el muntatge que ara ens presenta.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<br /><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">A continuació reprodueixo un escrit de l’Alba Casaramona sobre la Mar.</span></div>
<div style="font: 12.0px 'Times New Roman'; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 15.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span></div>
<div style="color: #41240a; font: 11.0px Verdana; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Veure-la submergida en el seu particular procés creatiu és una experiència d'allò més suggerent. Mar Serinyà (Torroella de Montgrí, 1986) prepara amb cura el seu espai, fa estiraments, escalfa la veu i agafa les seves cretes. El que ve a continuació és un esdeveniment gairebé místic. </i></span></div>
<div style="color: #41240a; font: 11.0px Verdana; line-height: 21.0px; margin: 0.0px 0.0px 8.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Com si d'un mèdium es tractés, aquesta artista amb extensa formació com a soprano treballa per fer visible el naixement del cant a través del cos. Les cretes són el material escollit per registrar els seus moviments, una dansa rítmica i imprevisible que tan aviat es revela frenètica i descontrolada com sigilosa. No és estrany, doncs, que el seu modus operandi provoqui un efecte hipnòtic a aquell que tingui el privilegi de presenciar-lo en viu. </i></span></div>
<div style="color: #41240a; font: 11.0px Verdana; line-height: 21.0px; margin: 0.0px 0.0px 8.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>El resultat final és sempre diferent i sorprenent. Cada nova obra ens convida a imaginar múltiples formes d'entre l'entramat de traços. I és precisament en aquests gargots aparentment desbocats on es revela l'eix del cant, allà on es condensa l'emoció que el fa possible. La Mar ha acomplert el seu objectiu: fer visible aquesta trama oculta als nostres ulls. </i></span></div>
<div style="color: #41240a; font: 11.0px Verdana; line-height: 21.0px; margin: 0.0px 0.0px 8.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><i>Tot observant la bellesa i la força plàstica de la seva obra, costa no donar-li la raó quan afirma: “La veu cantada és una de les vies de comunicació més potents de l'home”.</i></span></div>
<div style="color: #41240a; font: 11.0px Verdana; line-height: 21.0px; margin: 0.0px 0.0px 8.0px 0.0px; text-align: justify;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;">Alba Casaramona</span></div>
<div>
<span style="letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0