eugeni prieto

GREE - SCREEN de PEP CAMPS

2011-12-12T15:49:00.001+01:00

A Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts-Parc del Garraf

GREE-SCREEN ÉS UNA SERIE QUE COMENÇA EL 1997 I LA HE ANAT TREBALLANT FINS ARA. LA SERIE FA REFERÈNCIA A LES PRIMERES PANTALLES D’ORDINADOR QUE TENIEN AQUEST COLOR VERT ÀCID. UN ELEMENT IMPORTANT ES EL COLOR VERMELL EN OPOSICIÓ AL VERD DE LA IMATGE, EL YING-YANG, QUE APAREIX EN FORMA DE RODONA, UN PUNT, UN “TOPO”, UN CERCLE, REFERÈNCIA AL MÒN SUBATÒMIC. LÉS IMATGES SÔN UNA MENA DE ZAPPING, AL PRINCIPI DE LA SERIE EREN POTSER IMATGES MÉS FORTES MÉS VIOLENTES, EN FER UNA CRÍTICA AL QUE ESTÀ PASSANT AL MÒN, EN EL TEMA SOCIAL ,POLÍTIC, BÈLIC, ECONÒMIC, RELIGIÒS, PORNOGRÀFIC…LES DERRERES HE DECIDIT QUE EN COMTES DE SER CRÍTIQUES I DE DENÚNCIA , PARLESSIN DE L’ALTRE CARA, LA CARA DE LA BELLESA I EL BON SENTIMENT O PERSONATGES QUE HAN INSPIRAT A FI DE BÉ AQUEST MÒN. EN PRINCIPI LES OBRES SÒN DE FORMAT PETIT EN REFERÈNCIA AL QUE ÉS UNA PANTALLA D’ORDINADOR O DE T.V. NOTEREU QUE SÒN DE PETIT TAMANY PERÒ AMB MOLTA FORÇA I QUE “OCUPEN” MOLT L’ESPAI. ESPERANT QUE VOS DONI INSPIRACIÓ I QUELCOM A REFLEXIONAR I QUE ESTÈTICAMENT SIGUIN INTENSSES I GRATIFICANS.

PEP CAMPS

PINTURES de CARME SANGLAS

2011-10-18T10:25:00.001+02:00

Les PINTURES de CARME SANGLAS estaran al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí desde el dia 22 d'octubre al 5 de desembre configurant la darrera exposició del cicle PONTS que he coordinat els darrers tres anys.

La mirada dolça i a la vegada incisiva de l'artista transmet, a travers de la seva obra, la força interior d'un poeta, els somnis que agafen vida matèrica construint una realitat diversa de la que nosaltres, simples mortals, veiem.: fantasmagórica, irreal, alternativa. Es el mon personal de la Carme el que surt al nostre encontre....deixe'm que, a partir d'aquesta exposició, sigui una mica més el nostre.

EL BISBE ESTIRAT - Jordi Cané, Tano Pisano, Miquel Ros, Cyril Torres

2011-09-04T18:55:00.000+02:00

El Bisbe Estirat de Jordi Cané, Tano Pisano, Miquel Ros i Cyril Torres

El Montgrí és el punt on conflueixen el microcosmos i el macrocosmos de molta gent, les formes tel•lúriques de les seves tres muntanyes, la muntanya d’Ullà, la del Castell i el mont Pla influeixen tant o més que la tramuntana, i ha estat el fruit d’inspiració de molts artistes des de Francesc Gimeno a Josep Pla. El Montgrí té alguna cosa màgica que atrau a tot aquell que s’hi acosta, l’observa i el descobreix.

Ara, al Museu de la Mediterrània, dins el cicle PONTS, s’exposarà l’obra de quatre artistes que també han caigut hipnotitzats per les belles formes del bisbe estirat. Jordi Cané, Tano Pisano, Cyril Torres i Miquel Ros són quatre artistes que viuen i treballen a l’Empordà i dins el seu imaginari de paisatge tenen el Montgrí en el seu punt de mira.

L'exposició es podrà veure del dissabte 3 de setembre al dilluns 17 d'octubre.

Jordi Cané (Palafrugell, 1978). El 2001 es trasllada a Barcelona per estudiar fotografia a l’escola IDEP de Barcelona. S’especialitza de manera autodidacta en fotografia analògica de gran format. Col•labora amb diverses publicacions i artistes a Catalunya i Londres i des de 2009 coordina el seu espai de creació multidisciplinari, Espai 4x5.

El retrat i el paisatge industrial són part del seu treball personal. La seva fotografia és directa, sense maquillatge. Prescindint de les noves tecnologies de la fotografia digital, utilitza càmeres analògiques de gran format, amb les quals aconsegueix capturar imatges com purs documents que minimitzen les seves qualitats estètiques. Amb lentitud i precisió cuida els enquadraments i la llum per aconseguir una atmosfera d'un realisme intemporal.

Tano Pisano (Siracusa, 1947). Nascut a Siracusa, Tano Pisano estudia a l’institut d’Art de Catania i a l’Academia de Belles Arts de Roma. El seu art recorre tot Itàlia i participa en diferents treballs per Alemanya, Suècia i Dinamarca. Després de molt voltar s’assenta al Baix Empordà on farà varies exposicions anuals a Palafrugell i Llafranc.La mirada és per a Pisano l'eina que permet l'acció creativa. Ell necessita treballar a partir d'un model: observar, sentir i, finalment, pintar. És un artista que treballa metòdicament, realitzant sempre dibuixos preparatoris que li permeten, posteriorment, passar a l'obra definitiva.

Miquel Ros (Palafrugell, 1942). D’ençà de la primera exposició individual a la Galeria Palafrugell - Art l’any 1982, participa en nombroses col•lectives arreu del nostre país, França i Bèlgica. L’any 1980 obté el premi Tramontan de dibuix, dintre del concurs Vila de Palamós. L’any 83 és guardonat amb les medalles d’or dels salons internacionals de dibuix i pintura de les ciutats franceses de Béziers, Bedarieux i Salbris, sempre amb la tècnica de dibuix a ploma.

Des de l’any 1971 col•labora com a caricaturista i dibuixant d’humor a la Revista de Palafrugell i altres publicacions locals i comarcals. Tot això sempre amb la tècnica de dibuix a la ploma amb tinta xinesa sobre paper, i en aquest cas dibuixant un paisatge que li és molt proper.

Cyril Torres (Barcelona, 1969). Estudia Belles Arts a Barcelona a principis dels anys 90 al mateix temps que dirigeix el taller-galeria d’art El Manantial. Entre 1994 i 1998, viu i treballa a Marrakech i des de llavors, col•labora amb l’associació Al-Jazouli de Marrakech, la productora audiovisual Amaranta de Madrid, la universitat de Toulouse i diferents galeristes.

Durant més de 15 anys, des de les seves primeres instal•lacions de murs de paper fins les seves més recents col•lages fotogràfics i musicals sempre amb la pintura com a eix central, ha anat teixint llaços de complicitat amb escriptors, musics, ballarins, cineastes, ... per tractar el tema de les emocions humanes i de la convivència entre cultures en un mateix espai.

TÀNGER, L'AROMA DELS GESSAMINS - JOAN CARLES ROCA SANS

2011-07-04T17:39:00.001+02:00

VIDEO DE L'INAGURACIÓ A L'ENLLAÇ

http://www.rocasans.net/tanger-laroma-dels-gessamins-exposicio-al-museu-de-la-mediterrania-de-torroella-de-montgri/

El Museu de la Mediterrània exposa, del 2 de juliol al 29 d'agost el treball “Tànger. L’aroma dels gessamins”, de l’artista Joan Carles Roca Sans.

Una de les constants de la recent immigració musulmana és que, quan els nouvinguts confirmen que la realitat europea no és com se la imaginaven i senten l’alienació i la soledat en la seva pell, es veuen empesos a redescobrir en terra d’acollida el valor de l’islam i les seves arrels.

“Tànger. L’aroma dels gessamins” proposa una reflexió sobre la identitat i el desarrelament. Pretén mostrar que ningú no emigra perquè vol, sinó perquè s’hi veu obligat i mostra, amb el recurs de la pintura analògica, el dibuix digital, l’escultura i el vídeo, les dues cares de l’emigració: la realitat d’allò que es deixa i la incertesa del que es pot trobar al final del camí.

Vegeu el relat complet a www.rocasans.net

L’autor

ES VEN - GEMMA NOGUEROLES

2011-07-04T17:29:00.001+02:00

El pont que va del paisatge de l’ambició a una nova realitat esta fet d’esquelets d’edificis a mig fer i gent atrapada entre la seva ferralla.

La instal·lació és una reflexió al voltant del paisatge que ens ha deixat un època de construccions desmesurades unes restes que ens han de fer pensar:

Estructures d’edificis inacabats

Economies familiars destrossades

Carrers plens de cartells “Es ven”

A l’altra banda del pont esperem trobar-hi el resultat de la reflexió i un paisatge més humà i racional.

Formalment la instal·lació consistieix en omplir les dues sales amb totxanes suspeses del sostre a diversos nivells i en diverses perspectives. Congelem un instant d’una caiguda de totxos.

Un projector llença imatges d’esquelets d’edificis contra la paret, parts d’aquestes imatges pel camí es queden enganxades als totxos i la resta arriba a la paret oposada.

De tant en tant sentirm el so d’uns totxos caient estrepitosament al terra trencant la quietud del moment congelat.

ES VEN

Instal·lació de Gemma Nogueroles

Al Museu de la Mediterrània

Del 30 d’abril al 27 de juny

A L'OMBRA DEL TEMPS - CONXA MORENO

2011-03-09T18:21:00.000+01:00

Conxa Moreno i J. M. Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí

J. M. Rufí, Conxa Moreno, Eugeni Prieto, comisari i Antoni Roviras, director del Museu

La gestació d’aquest projecte arrenca l’estiu del 2007 com a conseqüència d’una malaltia que va durar pràcticament un any i va representar una greu crisi existencial per l’artista.

Tot un any de complicada rehabilitació va intensificar l’estudi de l’anatomia fins a l’obsessió. L’artista va poder concretar la gran necessitat que sentia d’autoconeixement a partir del contacte físic de les mans amb el material que millor coneixia, el fang, a manera de catarsi, de purificació immediata, quasi com un ritual de guariment.

El resultat són formes realitzades entre el gener i l’agost del 2008, que parteixen d’aquest element de dolor i que representen l’home pertorbat per experiències traumàtiques, amb mutilacions, marques, cicatrius, etc. A la vegada, són un homenatge a la seva capacitat de supervivència, de sublimació, de transcendència del dolor, així com a la seva voluntat de deixar empremta i de manifestar-se.

A l’ombra del temps agrupa rastres: rostres i torsos que porten a la memòria fragments de troballes arqueològiques de les antigues civilitzacions mediterrànies.

Per l’exposició s’ha creat una instal•lació audiovisual inspirada en la perennitat de l’escultura clàssica sotmesa a una constant metamorfosi fins esdevenir un únic i múltiple rostres, que intenta significar l’estreta relació entre els pobles i es remet al mateix títol del cicle: PONTS. Com a superfície de projecció s’ha escollit una pantalla immanent, una pantalla viva. Símbol i element aglutinador de la nostra cultura, vehicle d’intercanvi i transformació: l’aigua de la mediterrània.

Reflexions

La intenció de l’artista es poder transmetre les sensacions que acompanyen l’emoció humana del patiment des d’una poètica personal, a cops difusa, en ocasions dramàtica... sobre l’existència que perdura.

Aquesta exposició es una mena de memòria biogràfica, testimoni d’un període de temps difícil a nivell personal. No obstant l’artista ha procurat representar la figura humana amb mínimes o inexpressives faccions, la deixo gairebé impersonal, per a adreçar-me a l’home universal, al seu drama i la seva grandesa. Més enllà de fronteres i més enllà del pas dels segles, a l’ombra del temps.

L'exposició es podrà veure a l'espai 2 del Museu de la Mediterrània- Can Quintana de Torroella de Montgrí (Girona) des de el 5 de març al 26 d'abril del 2011.

QUÈ ÈS UN PONT de FRANCESC CARBONELL

2010-11-11T18:39:00.003+01:00

Museu de la Mediterrània - Torroella de Montgrí Del 6.11.2010 al 10.01.2011

...........................................................................................................................................................................................................
Aquesta exposició, que tanca el cicle sobre el tema “Ponts”, que ha dut a terme el Museu de Mediterrània, és efectivament com un pont que connecta l'obra actual d'aquest artista, Francesc Carbonell, amb la realitzada durant la vintena d'anys (1975-1995) en els que va dedicar-se de manera exclusiva a les arts plàstiques.

Membre fundador dels grups de producció i divulgació artística “Textura” i "Taller de Millars", avui despareguts, o de "Memé Detràs", encara en actiu, s'ha interessat sempre no només per la qualitat estètica de l'obra, sinó també per la seva dimensió social i ètica. Coherent amb això i disconforme amb els mecanismes vigents de comerç de l’art, mai no ha exposat la seva obra a les galeries d’art comercials privades, limitant-se voluntàriament a fer-ho al propi taller o bé, en contades ocasions, en sales culturals públiques, com per exemple a la Fontana d’Or de Girona l’any 1981, on es va poder veure una extensa mostra de la producció en tapissos i pintures del Taller de Millars, o també a Lleida, Puigcerdà, La Bisbal, Celrà... durant la dècada dels 80 i principis dels 90.

Aquesta opció radical d’en Francesc per la recerca de mecanismes alternatius d’accés al gaudi de les obres dites d’art, ha tingut i té avantatges evidents, tant pels artistes com pels que disfruten de la seva producció: l’eliminació d’intermediaris -la qual cosa afavoreix el contacte directe i abarateix costos- el posar el valor d’ús per damunt del valor de cost, minimització dels aspectes especulatius, etc... Però també té alguns inconvenients, com els derivats del tancament en un grup determinat de persones que exerceixen aquesta mena peculiar de “mecenatge socialitzat”.

I diem mecenatge perquè aquesta proposta de relació entre artista i “client” podia assemblar-se a la venda a terminis –avui molt estesa en el món del comerç de l’art- essent, en canvi, molt diferent la seva filosofia i la seva motivació, ja que les aportacions dels “clients” tenien, en aquest cas, la finalitat de possibilitar la producció de les obres, ja que entre totes les aportacions dels clients/socis es constituia l’equivalent a un salari mensual per l’artista. En justa contrapartida, l’obra s’oferia en exclusiva a aquest grup (que s’anava renovant amb el temps) posant-la a la seva disposició a preu real de cost: el dels materials emprats més el de les hores esmerçades en la seva producció.

Després d’una vintena d’anys de dedicació exclusiva al món de l’art (pintura i tapís però també gravat i escultura en petit format) a partir d’aquests plantejaments i mecanismes de comercialització, en Francesc Carbonell, pedagog de formació, va donar un gir radical a la seva vida i, motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a partir de les noves migracions, abandona els pinzells per dedicar-se de ple a l’educació intercultural. Al principi, treballant en l’acollida i la formació dels treballadors estrangers nouvinguts, després en els aspectes educatius dels infants i adolescents fills d’aquests nous ciutadans.

Exerceix aquesta dedicació primer en associacions i fundacions privades (SER.GI, GRAMC...), especialitzant-se en la formació del professorat i de treballadors socials en aspectes d’exclusió i diversitat cultural, al principi mitjançant la organització d’escoles d’estiu específiques, i més endavant organitzant i dirigint diversos cursos de màster i postgrau per les universitats de Girona i Vic, dirigint la col·lecció de llibres “Conciutadania Intercultural” de la Fundació Jaume Bofill, o treballant com a assessor en temes interculturals al Departament d’Educació. En queden d’aquesta etapa un bon gruix de llibres i publicacions d’en Francesc, moltes d’elles descarregables per Internet.

Quinze anys després de la seva darrera exposició a Can Cors de Celrà, ha tornat a agafar els pinzells i ens mostra el seu treball recent en aquesta exposició al Museu de la Mediterrània de Torroella de Mongrí.

Disset retrats, alguns de gran format, de persones molt diverses en l’espai i en el temps, alguns personatges històrics i altres de l’esfera íntima i familiar del pintor, però que tots, d’una manera o altra, han tingut una rellevància per a ell. Són, d’alguna manera, petits homenatges a aquells que han representat per a en Francesc “ponts” cap a diverses formes de coneixement, de gaudi o de compromís.

Executats en tècniques diverses, però dominant l’oli sobre planxa de polietilè, combinen la figuració amb la gestualitat que caracteritzava la producció de la seva etapa pictòrica anterior.

Es complementa l’exposició amb un vídeo on es presenta una extensa sel·lecció antològica, que abarca des del 1967 fins l’actualitat, de quadres d’aquest autor.

SEQÜÈNCIES - CARLES GUASCH

2010-09-16T23:43:00.003+02:00

UN pont amb Eivissa

 El Museu de la Mediterrània inaugura exposició de l’artista Eivissenc Carles Guasch

 Una exposició on l’artista professa la experimental arquitectura del color

 La inauguració serà el dissabte 18 de setembre a les 19h i es podrà visitar fins el 2 de novembre

El proper dissabte 18 de setembre, l’artista eivissenc Carles Guasch presenta la seva obra al Museu de la Mediterrània. Seqüències és el títol que encapçala aquesta mostra que recull prop d’una vintena de peces de pintura on es mostra les harmòniques estratificacions de color, un element identificador de l’obra de Guasch. La inauguració serà a les 19h i l’exposició es podrà visitar fins al 2 de novembre. Amb aquesta exposició el cicle PONTS reforça els llaços del museu amb un altre territori de la Mediterrània, les Pitiüses.

Seqüències

De sempre, aturar-se davant una obra de Carles Guasch ha estat i és un interessant estímul per a l’esperit, una subtil apel•lació vers el món dels sentits, i Seqüències no en serà l’excepció. Les obres que es podran veure al Museu de la Mediterrània seran un resum de la vida artística de Carles Guasch. D’aquesta manera es podrà observar la màgia cromàtica inconfusible dels quadres que s’estratifiquen en un devessall de dinàmics collages geomètrics, transbords entre la fragmentació i la totalitat.

Mitjançant una execució de precisió tècnica i claredat formal en la qual res no és superflu. Les superposicions, dins la base de la superfície abstracta, dialoguen i interactuen i suggereixen més que no pas diuen per mor del joc de les transparències i de l’harmònic virtuosisme d’un alt voltatge líric.

Carles Guasch, un valor mediterrani

La formació artística de Carles Guasch comença als anys vuitanta a l’escola d’arts d’Eivissa i tenen continuïtat a l’escola Massana de Barcelona. Ja d’estudiant, la seva obra, té una presència significativa a Catalunya i també a Eivissa. Aquestes primeres exposicions prenien com a referència l’expressionisme abstracte nord- americà i l´informalisme matèric de Dau al Set o dels abstractes del Grup el Paso. Amb un estil molt expressiu, amb oli i collage damunt fusta, tela o paper d’embalatge.

Després d’aquesta etapa de Barcelona, torna a Eivissa. El seu estil evoluciona vers una abstracció més lumínica, intensa de composició de formes i collage. És una etapa expositiva molt prolífica i exposa a Barcelona, Viena, València, Londres, Madrid, Roma, Eivissa, Nova York, Los Àngeles,Washington...

Per altra banda, Carles Guasch ha desenvolupat diverses activitats culturals i en aquests moments és el president de l´Associació d Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera, de la qual n´és president actualment.

EL JARDINER DE LLIBRES de MARTÍ RIBAS

2010-08-02T20:32:00.000+02:00

Josep M Rufí, alcalde de Torroella, en Martí i l'Eugeni

PRESENTACIÓ

A finals de març passat vam presentar una exposició col•lectiva titulada "Una mar de mirades" que inaugurava la relació entre el Museu de la Mediterrània i Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts. Vaig presentar-hi dos fotomuntatges de format considerable que havia realitzat per a la ocasió sobre el tema del mar: fotografies del mar projectades sobre cortinatges jugant amb llibres organitzats com onades, corrents marins... Llibres com una altra mar.

L'Eugeni Prieto em va convidar a realitzar aquesta exposició, el vehicle de la qual són els llibres, que potser anomenarem "La biblioteca infinita". Aquesta exposició s’emmarca dins del cicle Ponts, un concepte, aquest dels ponts, tan ampli i suggerent com el concepte llibres. Un pont construït amb llibres, potser?

D’un temps ençà, els llibres i les projeccions d’imatges a les parets del meu taller s’han anat convertint en els materials compositius de les idees, intuïcions i històries que m’agrada explicar amb els meus fotomuntatges. Es tracta d’instal•lacions efímeres que tenen tan sols de vida el temps que va des de la seva construcció fins a la seva fotografia.

Aquests llibres no són llibres comprats a pes als Encants, si no gairebé tots els llibres de la meva vida (la qual cosa no vol pas dir que els hagi llegit tots, ni que siguin els únics llibres que hagi llegit) i els llibres de la gent amb qui visc. Alguns són llibres que no he tornat a alguns amics. Podríem dir que són els llibres de casa. I tots aquests llibres són ponts que em duen de dins enfora i de fora, endins.

Aquest trànsit es deu, com se sap, al fet que als llibres hi ha totes les històries possibles. Encara que no tantes com les que imaginava Borges en la seva Biblioteca infinita, en la qual els llibres recollien totes les històries que es poguessin crear amb totes les combinacions possibles de les lletres de l’abecedari. Una infinitat de relats on potser trobaríem la nostra pròpia biografia acabada, la que inclou els anys que encara no hem viscut.

M’agradaria, molt, que aquestes instal•lacions meves, els meus fotomuntatges, s’assemblessin a aquests contes construïts amb llibres.

O destruïts. Jergovic, a El jardiner de Sarajevo, ens situa en una talaia des d'on veiem els bombardejos. Se sap el que contenien les cases impactades per la característica de la flamarada. Així, endevinem que les bombes han destruït la Biblioteca Nacional de Sarajevo: «...com la flama de totes les flames i el foc de tots els focs...». I acaba el conte, La biblioteca, dient: «...Acarona amb tendresa els teus llibres, estranger, i no oblidis que són pols».

Relectura, ara, que em fa pensar que potser aquesta exposició s’hauria de dir «El jardiner de llibres».

Martí Ribas

L'exposiciò es pot visitar al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí, Girona des de el 31 de juliol fins al 13 de setembre del 2010.

UNA NIT A CATALUNYA de MILTOS MICHAILDIS

2010-06-08T20:48:00.002+02:00

alcaldes de Torroella i Verges, director del museu, l'artista i jo

Les primeres impressions que vaig tenir a la meva estada a Catalunya al març de 2008 van ser la dansa de la mort i la tradicional processò del Dijous Sant a Verges. El meu propòsit en aquesta exposició és el de recrear la cerimònia que vaig presenciar aquella nit amb el fí de continuar el meu viatge "artístic" a Catalunya (Miltos)

L'exposició es podrà veure del 12 de juny al 26 de juliol del 2010 al Museu de la Mediterrània - Can Quintana, de Torroella de Montgrí (Girona)

UN BESO CERRARA TU BOCA - CLARA SULLÀ

2010-04-29T20:42:00.002+02:00

• L’artista visual Clara Sullà presenta la seva obra inèdita en una exposició individual que tindrà lloc al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, Girona. La inauguració serà el dissabte 24 d’abril de 2010 a les 19h de la tarda. L’exposició es podrà visitar des del 24 d’abril fins al 7 de juny de 2010.

• “Un Beso Te Cerrara La Boca” és el títol que encapçala aquesta mostra que recull peces de gran format. Poesia visual que pren la forma de quadres realitzats amb teixits; de vídeo- instal.lació interactiva i d’escultures-nines realitzades amb camises de dormir antigues.

• L’ús de teixits, brodats, vestits i llençols blancs són alguns dels materials característics en la seva obra. La intimitat és el tema sobre el qual reflexiona. En algunes obres, des d’una perspectiva assossegada i altres vegades des d’una visió de lluita contra l’opressió.

• La frase “Un Beso Te Cerrara La Boca”, pertany a un poema de Pablo Neruda. L’artista la va trobar escrita (fora del seu context) en un graffiti d’una paret a Àustria. La paraula “cerrara”, sense accent, tenia un significat ambigu, el qual, li va provocar una reflexió sobre l’agressivitat i la violència en l’acte de fer tancar una boca. Aquest és el punt de partida que ha desencadenat el seu darrer treball.

• Clara Sullà és una jove artista catalana llicenciada en Belles Arts. Ha viscut a Viena, Egipte i Londres. Amb quinze anys de trajectòria artística, investiga i treballa constantment temes relacionats amb l’existència humana.

El vídeo-art “In.soroll” presentat a la mostra ha estat seleccionat recentment per a formar part del Festival Internacional de Vídeo de Barcelona, Loop 2010.

TEIXITS D'AIGUA --- MERCÈ SEBASTIÂ

2010-03-06T16:13:00.001+01:00

Teixits d'aigua mediterrània

article de Judit Pujadó a La Vanguardia del 12.03.10

La setmana passada es va inagurar la segona ediciò del cicle Ponts, una aposta decidida del Museu de la Mediterrània-Can Quintana, de Torroella de Montgrí, per mostrar al públic exposicions que plasmin, com el seu nom indica, la mar Mediterrània com un nexe d'unió, com un pont entre cultures.

La mostra, comissariada per Eugeni Prieto, pretén aportar la visió d'artistes d'arreu d'aquest àmbit geogràfic per establir un diàleg entre les diferentes formes d'expressìó artística.

El cicle s'inicia ara amb l'exposició de la mostra Teixits d'aigua, de Mercè Sebastià, que es podrà veure fins al 19 d'abril. Sebastià, nascuda a Barcelona el 1956, va entrar al món artístic de la mà del seu avi i més tard fou deixeble de Joan Hernández Pijuan. Ha exposat en nombroses ocasions i molt sovint per terres gironines (Girona, Olot, Begur, Cadaquès entre d'altres) i les seves creacions han estat seleccionades pelpremi de dibuix Joan Miró, la Biennal de Barcelona i el premi de pintura Torres Garcia-Ciutat de Mataró.

Establerta des de fa anys a Girona, on hi té el taller, Sebastià juga amb els cromatismes, els verds, els blaus i els ocres, amb les lletres que s'escolen per la tela i amb les textures, per creau un obra que, segons Antoni Puigverd, "fa pensar en el treball de Penèlope, la dona que esperava Ulisses. Penèlope teixia de dia i desteixia de nit, com la pintura de Mercè Sebastià: sempre en revisió, en recerca, en procés de destil.lació. Com el teixit de Penèlope, les pintures de Sebastià parlen de l'espera, la pacient espera de la veritat".

Francesc Rodon, després de visitar una de les seves exposicions a Girona, descrivia així l'obra de Sebastià: "Són dos colors, el blau i el verd, que sobresurten en l'obra de Mercè Sebastià. Cal dir que, plàsticament, amb ells desenvolupa un treball esplèndid. Entre la sobrietat i una passió desbordada per la pintura, la seva obra adquireix una vàlua d'un pes i d'un gruix més que considerables. Parlo de sobrietat malgrat l'exaltació joiosa que excel.leix en cada una de les obres d'ara. Una pintura neta i polida i d'una elegància que en tot moment l'artista sap mesurar amb inteligència, disciplina, finalitats estètiques i valors plàstics".

El cicle Ponts ha previst, fins al mes de novembre d'aquest any, exposicions de diferents artistes, no sols amb pintura, sino també amb fils de seda, formigó o acer. A Teixits d'aigua seguiran Un beso cerrará tu boca, de Clara Sullà, Una nit a Catalunya, de Miltos Michaildis, El jardiner de llibres, de Martí Rivas, Seqüencies, de Carles Guasch, i Francesc Carbonell tancarà l'any amb Què és un pont?.

Un seguit de camins, sentiments i valors per aprofundir, i que han de servir, com explica Eugeni Prieto "de base per afavorir l'intercanvi dels pobles de la Mediterrània, i sempre amb els punts de vista posats sobre els valors de l'entesa, l'equitat i la pau".

PERCEPCIONS - ANNA BAHÍ

2010-03-02T19:16:00.001+01:00

percepcions

Explicacions prèvies

Resultat d'un conveni de col.laboraciò entre Can Quintana-Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) i Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, aquestes percepcions son, en paraules de la mateixa Anna com un despertar. Diu deixo que el cos es converteixi en un contenidor, creo un espai interior on hi fluiexi la vida. Penso en la natura, la natura que veig a l'exterior i d'aquesta manera, automàticament, es manifesta a l'interior del cos. La vida interior i la vida exterior, un lligada a l'altra...
El seu cos i el cos del arbres que tambè ha fotografiat i que li serveixen de marc a l'hora de fer la presetaciò d'aquesta obra es superposen conformant una unitat, un espai nou i diferent en el que diu ..em sento més present.
Es poda visitar encara durant tot aquest mes de març del 2010

DREAMLAND PRODUCTIONS de JORDI JARQUE

2010-03-02T18:45:00.000+01:00

CAN QUINTANA, AMB ELS JOVES CREADORS GIRONINS (Judit Pujadó, La Vanguardia 29.01.2010)

El passat dia 15 de gener la Secretaria de Joventut de la Generalitat, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i el Museu de la Mediterrània-Can Quintana van signar un conveni de col.laboració amb la finalitat d'impulsar l'obra de joves creadors gironins i difondre-la. El conveni preveu programar exposicions amb l'obra dels guanyadors d'un nou premi per a joves que es convocarà dins d'Inund'art, que se celebrarà els propers dies 1 i 2 de maig a Girona.
La primera exposiciò es va inagurar dissabte passat i la protagonitza Jordi Jarque, guanyador de l'Inund'art 2008 en la modalitat d'arts visuals i plàstiques amb Dreamland Productions, una obra feta a base de collages on hi apareixen personatges famosos, "idolatrats per les masses", diu l'autor, i "trets de context per formar nous significats". "El que intento amb la meva obra-explica Jarque-és contrastar imatges per parlar sobre temes que em repercuteixen i crear un món fictici i utòpic com a alternativa a l'imposat".
L'exposiciò s'inagurà el 23 de gener i es tancarà l'u de març

ABSÈNCIES. ARQUEOLOGIA DE LA MEMÒRIA - JORDI GAMERO

2009-11-06T20:02:00.001+01:00

DEL GEST A LA LLETRA - NOUREDDINE CHATER

2009-09-09T17:19:00.002+02:00

Inaguració estranya. Els originals arriben 5' abans

Noureddine i jo davant "Arabstraction 2009" mosaic de 15 peces

Per fi, passats quatre anys des de que vàrem contactar per primera vegada, he conseguit portar l’obra d’en Noureddine Chater al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona). En felicito i dono les gràcies a tots aquells (començant per la direcció del museu) que han fet possible aquesta presència.

Es tracta de la seva primera exposició individual en territori espanyol i, a la vista està,
el treball que ens mostra reflexa de forma admirable els camps en els que ens mou el seu interès artístic. La cal·ligrafia àrab com a element estètic i ornamental més enllà (fugint voluntàriament) de la seva representació religiosa i/o comunicativa. Es la visualitat del signe, impregnat de tota la lluminositat del seu Marràqueix diari, la que acaba ocupant la totalitat de l’espai pictòric. Es el pinzell sobre el paper que, mes tard, queda incorporat a la tela el que escriu els missatges que cada espectador llegirà segons el moment emotiu que visqui sense necessitat de haver passat per cap escola d’idiomes ni amb ajudes de cap diccionari. Cal·ligrafies que van de cor a cor, de sensibilitat a sensibilitat, com a ponts invisibles però potents que acosten i agermanen cultures, no tan llunyanes, d’un costat i altre de Europa i Àfrica.

L’exposició restarà oberta fins el 26 d’octubre i en Noureddine tornarà a estar entre nosaltres la setmana anterior (a partir del 20) per fer un taller de descoberta de la cal·ligrafia àrab en sessions d’una hora de duració que prometen ser intenses i interessants (3 euros l’inscripció al 972 755 180)

Tot seguit reprodueixo un petit escrit de presentació redactat per en Joan Maria Puigvert

Noureddine Chater és un artista que sap ser essencial. Aquesta és la seva aposta estètica, aquest és l’àmbit del su combat: la construcció pictòrica d’una obra amb textures de tàctil geografia d’astre, a través de la qual obrir una pausada meditació sobre l’home i el seu destí.

Una pintura de refinada elaboració tècnica, de rica dimensió simbòlica. Una pintura vertebrada al voltant d’elegants i rotunds grafismes d’ordre cal.ligràfic com a escriptura del crit primordial o del silenci encès. Una pintura a la recerca d’un profund lirisme còsmic, que ens reveli la proximitat de l’infinit, caminant ànima endins.

SUDARI DE LLUM - Gonzalo TABUENCA

2009-07-01T12:41:00.004+02:00

Esta es la nueva exposición del ciclo PONTS que, hasta finales del mes de Agosto podrá verse en el Museo de la Mediterrània (espacio 2) de Torroella de Montgrí (Girona).

El artista Gonzalo Tabuenca nos ofrece un conjunto de lienzos en los que, en una sucesión, casi cinematográfica, asistimos a la transmutación desde esta parte del puente a la del mas allá siguiendo el hilo conductor de las filosofías orientales, en especial la sufí.

Uniendo a la gran calidad de su pintura las preocupaciones propias de quién tiene más preguntas que respuestas, la obra de Tabuenca transcurre por territorios de belleza romántica y de resolución matérica que no dejan impasible al espectador, que al finalizar la visita, se lleva impregnado el sentido profundo de lo observado. Buen ejercicio en tiempos de descreimiento general y artistas del tres al cuatro.

.............................................................................................................................

Tabuenca es una síntesis entre la belleza de la forma, la idea y la expresión. Todas sus creaciones plásticas cogen sentido si se miran bajo el punto de vista de la espiritualidad y la trascendencia. Las formas exteriores que plasma y transmite están relacionadas esencialmente y de manera voluntaria, con elementos de la filosofía budista, con la que el artista, desde siempre, ha tenido un profundo contacto. Tabuenca explica historias y las rememora desde la parte más sensitiva, la de los sentimientos. Igual como un literato hace con las palabras, Tabuenca invita a la reflexión mediante los pinceles. El artista explica cuáles son sus sensaciones más particulares sobre el medio y, a la vez, cuáles son los matices que pueden aparecer con algo tan imperceptible como la alegría, la angustia, las aspiraciones o la tristeza. Una auténtica mixtura que invita automáticamente a buscar el camino hacia la serenidad espiritual. La investigación artística de Tabuenca, apunta constantemente hacia este sentido y el artista recrea unos espacios reales llenados de una atmósfera intangible, ideal.

AIGUA - AAVIB

2009-05-15T18:54:00.004+02:00

Del dia 1 de maig al 22 de juny d’aquest 2009, a l'espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana – de Torroella de Montgrí (Girona), i sota el genèric títol AIGUA, l’Associació d’Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera (AAVIB) mostra el treball de 32 dels seus associats.

Es tracta de la segona exposició del cicle PONTS i respon als objectius marcats quan es va proposar tirar endavant aquesta proposta:
-relacionar territoris
-relacionar persones, i
-fer-ho a traves d’allò que ens uneix (l’art, l’aigua, el mar...en aquest cas concret).

Aquelles xarxes inicials que apareixien el la primera exposició del cicle (Martoranno) i que, deia, volia fossin l’eix vertebrador de totes les propostes, es converteixen en paisatge neuronal a on la comunicació i la relació esdevenen ràpides, productives i enriquidores. Crec que s’està aconseguint. Es un íntim motiu de satisfacció.

PONTS VERTICALS - JORDI MARTORANNO

2009-02-05T20:29:00.004+01:00

A partir del set de febrer i fins el 30 de març al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) en Jordi Martoranno presenta la seva darrera producció He inclòs un text del propi Jordi que ens dona pistes sobre per on es mou la seva pintura.

Unes obres que reflexen abastament les linees mestres per on es vol conduir el cicle ponts, que justament inagura aquesta exposició.Interconexions, xarxes, influències...sobre sòlids pilars..

ESTRUCTURES ORGÀNIQUES (2008-09)
La llavor, estructures de creixement, el niu, l’hexàgon, el trasmudament...
____________________________________________________________________

La llavor és el centre místic, el punt no aparegut d’on s’ irradien totes les creacions i creixements.
L'art ens ha d'ensenyar a conrear les nostres pròpies llavors.
El niu esdevé un espai de creació, un territori de seguretat i d’acumulació d’idees, un lloc on estructurar i estructurar-se
Les estructures de creixement són formes en contínua expansió que es desenvolupen geomètricament fins assolir el volum o la funció que la seva genètica ha programat d’una manera natural.
L’hexàgon i el pentàgon tenen una forta càrrega simbòlica al llarg dels segles, un dels símbols més coneguts és la masculinitat de l’hexàgon així com la feminitat del pentàgon.
Gairebé totes les figures geomètriques estan farcides d’una forta càrrega simbòlica ja des de sempre. Figures que tenen el seu origen mimètic en la natura i que l’home ha manllevat transformant-les i readaptant-les amb significars i simbologies molt diverses.
Figures que al llarg dels segles han quedat immutables, d’altres han transformat el significat i algunes han quedat en desús.
Generalment aquestes figures s’utilitzen per reforçar els conceptes universals, per explicar la relació de l’home amb el cosmos, per entendre i interpel.lar el món que envolta a l’home, o bé per codificar la relació de l’home amb la natura a través del llenguatge simbòlic...
És una eina, que lluny de ser estudiada, es manté inherent en la naturalesa humana d’una manera genètica, i hi és present en totes les èpoques de l’art d’una manera més o menys evident.

jordi martoranno

ONADES

2008-11-21T12:38:00.003+01:00

"huellas" - fotografia de Lorena Robredo

Amb aquesta exposició col·lectiva es pretén fer un resum-recordatori del que han sigut les tres temporades de Mar-Art (Espai 2 del Museu de la Mediterrània-Can Quintana a Torroella de Montgrí).

Son setze artistes que, amb diferents formats i mitjans d’expressió, ens han mostrat la seva visió sobre el Mediterrani, les seves gents, les seves riberes, la filosofia (si hi es, això no ha quedat massa clar) d’un espai físic i geogràfic no sempre relacionat com deuria, no sempre identificatiu-proper i si, de vegades, moltes, element de separació més que d’apropament.
Des de un espai petit d’un Museu d’una petita vila mediterrània hem intentat aportar elements de reflexió i de debat sobre aquesta realitat. No estic segur d’haver-ho aconseguit del tot. Del que sí ho estic, de segur, es de que els que hem participat en l’iniciativa ho hem fet creien que alguna cosa aportaríem i amb el convenciment profund de que l’art segueix essent un bon instrument de conscienciació, més enllà del gaudi estètic que ens pot proporcionar

Del 22 de novembre de 2008 al 26 de gener de 2009 al espai 1 del Museu.

MANS QUE CUREN -FINA SENSADA

2008-11-21T12:26:00.004+01:00

Mans que curen es el resultat d'un viatge que acompanya una expedició quirúrgica de cooperadors al Txad, al centre "Notre Dâme de la Paix" creat pel caputxí francés Michel Gimbaud als anys vuitanta.
És una mirada a la pobresa amb tendresa i a la malaltia amb respecte. Una mirada amb dignitat a un continent carregat de malalties i pobresa, colonitzat i explotat, maltractat i oblidat.
Fotografíes que van del blanc i negre que convida a reflexionar i a veure la profunditat de la cooperació, al color per mostrar les tonalitats d'Àfrica, l'alegria de la seva gent i la intensa brillantor als ulls des seu nens.

Del 8 de novembrede 2008 al 12 de gener del 2oo9 al espai 2 del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona)

EL MIRATGE DE L'ANNA BAHÍ

2008-09-01T20:55:00.003+02:00

1/25 part del mosaic

Amb Miratge: mosaic fotogràfic del segle XXI d.c. tanquem el cicle Mar-Art (al novembre hi haurà una col·lectiva de tots els participants) que durant els darrers tres anys hem organitzat al espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona).

I no ho podíem fer de millor manera que encarregar-li a l’Anna Bahí el posar la seva mirada subtil, incisiva i delicada ( ens ho explica ella millor en l’escrit posterior) al servei d’aquest resum expositiu.

Ha escollit, com a excel·lent fotògraf que es, el bo i millor de cada casa i ha construït , amb totes les peces (extraordinàries per separat, també) un mosaic que funciona com a peça única i que, al mateix temps, conté (i d’aquí la meravella del seu treball) l’historia del nostre marenostrum.

Imprescindible gaudir de les fotografies penjades a Can Quintana, però també la visió del vídeo que es projecta com a complement, i arrodoniment, de l’obra física.

Projecte: “MIRATGE”
Inspirant-me en l’idea del “mosaic” on en una superfície s’incrustaven -ja en època de grecs, romans i època aràbica- trossets de pedra, de marbre o altres materials de diferents colors; es dóna forma a l’idea d’una mena de collage d’imatges fotogràfiques, que volen suggerir la Mediterrània.
Fotografies de retrats, detalls, objectes, icones, textures, formes i colors són realitzades de manera que volen donar l’idea d’un imaginàri pas del temps, un conjunt d’imatges que volen recrear un mosaic de sensacions visives. Una sèrie, una al costat de l’altra i en format quadrat com les rajoles d’un mosaic, per crear un únic treball rel.lacionat amb tot alló que m’inspira el concepte de la Mediterrània, la mar i les terres que l’envolten.
L’idea d’aquest projecte no és observar tant la fotografia, sino captar la imatge a través d’una part nostra més abstracta: la intuició, la sensació que les formes i els colors (de sorra, d’espècies, colors de mar, de terra, colors de sol, d’aire i vent) ens transmèten, ens porten a pensar i/o imaginar la Mediterrània.

Anna Bahí

VISIONS

2008-07-27T19:36:00.004+02:00

SILVIA NAVARRI (No le deis la espalda)

DMITRY PLOTNIKOV (Faisán)

MON PONS (horitzó blau)

Amb aquesta col·lectiva poso punt i final a una col·laboració de sis anys amb la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives a on, des de la responsabilitat de la galeria he organitzat 26 exposicions i he propiciat que mes de 40 artistes busquesin de trobar el seu public.

Han sigut anys plens de satisfaccions, de complicitts i de bones vibracions.

El treballar amb absoluta llibertat m’ha permès anar teixint un conjunt de mostres representatives del mon actual de l’art. No ha faltat la fotografia, el gravat, l’escultura, el tapis, el vídeo, les instal·lacions, la pintura..

La exposició que presento ara intenta recollir una mica l’esperit que he intentat treballar en aquests anys. Pretenc que les obres dels tres artistes presents dialoguen entre elles, contrastin tècniques i pulsions, arribin a equilibrar-se i, a la fi, es pugui fer el recorregut per l’exposició interrogant-se però sense desequilibrar-se.

RAVAR - OBRA GRÁFICA

2008-06-18T23:58:00.003+02:00

"tránsito", aiguatinta de Inma Doval

Del 21 de juny al 21 de setembre, la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona)mostra un recull d'obra gràfica del grup RAVAR.

Inma Doval, Katús Otero, Juan Ondategui, Carmen Cierto, Lola Oviedo i Manoel Bonabal representen un ampli ventall del gravat que es fà actualment a Galicia.

Técniques, recursos expresius, formats, conceptualitats, s'entrelliguen i s'acaronen.....

ESCULTURES A LA TERRASA - EL BORNI

2008-06-18T23:41:00.004+02:00

"nunca mais"

Lentament aquesta vena artística va esculpint una forma de viure, una forma més de respirar per mi. Utilitzo materials que ja han tingut història, que ja han viscut. Quan els treballo intento donar-els-hi la importància o rellevància que havien tingut en el seu passat, és com si els tornés la "dignitat perduda". El ferro, la pedra, el vidre, la fusta... ja han tingut el seu període útil, jo els reciclo quan ja no són importants, quan ja no "valen" en el sentit estricte per la nostra societat. Intento, com una mare que dóna llum, fer enraonar aquests objectes inherts i donar-els-hi una nova vida, més enllà del que varen ser. Quan els composo, ells mateixos demanen el que els cal, i segons com, manen sobre el resultat final de l'escultura; no obstant, partint de materials durs i violents es poden arribar a projectar formes càlides i relaxants. (El Borni).

L'exposició es pot veure a la terrasa de la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona) fins al 21 de setembre.

CARLES DELCLAUX - IS TAPISSOS

2008-06-18T23:23:00.002+02:00

" paissatge del micro climax" 160x360

Per a Delclaux, el projecte creatiu és sempre un procés d’evolució. La creació, diu l’artista, és l’hàbit de posar la peça en l’espai amb un llenguatge propi. Aquest espai, evidentment, és l’espai plàstic. La composició per nuclis que ell anomena espais, s’intercala i es fusiona amb llums, elements petits. En el seu procés de creació, l’artista fa correspondre a cada nucli de colors o fusions d’espais d’equilibri, unitats que fa coincidir amb números i tot, mitjançant un procés complexa en el qual la addició d’un nombre de taques del mateix color, per exemple, es correspondria amb el nucli del mateix nombre, podent haver-hi, està clar, nuclis amb tota mena de valors numèrics. Deixant lliure la seva imaginació, en un moment d’efervescència passional, Delclaux compara amb valors proporcionals l’espai plàstic i els seus nuclis amb l’univers estel·lar. Sempre he pensat que l’artista ha de tenir força imaginativa i saber defugir lliurement dels canons establerts en qualsevol ment conservadora

La galeria del Centre d’Art i Cultura Contemporanis de la Fundació Rodríguez-Amat, coordinada per Eugeni Prieto, presenta la més completa exposició que fins ara ha mostrat l’obra de Carles Delclaux. Es tracta d’una exposició potent, brillant, així ho creiem, que es podrà veure des del 21 de juny fins el 20 de juliol d’aquest 2008.

Jordi Rodríguez-Amat

Screen body's/Colors i cossos del Mediterràni

2008-06-18T23:16:00.002+02:00

Enfilant la darrera etapa del cicle Mar-Art que portem organitzant les darreres tres temporades a Can Quintana-Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí (Girona) arriba en JOAN COMALAT i la sèrie que dona títol a l’exposició.

Joan no s’ha mostrat, els darrers deu anys, massa pròdig a l’hora d’ensenyar-nos la seva obra.

El treball que podem veure al Museu de la Mediterrània desde el 21 de juny fins al proper 18 d’agost es un nou impuls, un nou esglaó en una de les seves constants professionals: el nu...

Aquest cop projecta antigues diapositives del seu arxiu personal sobre els cossos de les models mentre les està fotografiant.

Un cop obtinguts els negatius hi ha una feina de laboratori minuciosa i novament creativa. Es allí a on en Joan acaba d’obtenir el resultat que ara es pot veure: cromatisme intens, confusió visual, abstracció formal....tot embolicat amb un alt contingut de sensualitat.
Exposició doblement recomanable. Recuperació d’un dels bàsics de la fotografia gironina. Obres absolutament interessants

BRAU, LLUM, MAR - ELKE DAEMMRICH

2008-04-25T14:13:00.002+02:00

El culte al toro es una metàfora de la Mediterrània.

La llum i el color entren a borbolls en aquest espai tancat on els homes i les bèsties s'enfronten a un destí cert. és allà on, de forma desigual, es reprodueix el combat de la vida.

Les trompes dels insectes assadollant-se de les flors i els rostres dels crancs o els llamàntols (espasa, pica) en les profunditats marines, no són més que un altre reflex de l'arena.

La fauna i la flora de la Costa Brava. Les curses de braus del sud de França.

Expressat tot en un esclat salvatge de colors i formes.

Can Quintana-Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí - Girona) del 19.04.08 a 16.05.08

Informació sobre l'artista a la sev web www.elkedaemmrich.com

PAISATGES - VIADER

2008-04-25T13:38:00.002+02:00

A recés de la tramuntana, en Martí Batlle VIADER ens mostra els seus paisatges de corten i acer inoxidable i ens diu:

Quan observo les coses, sovint imagino altres formes que transporto a un terreny propi que m'agrada, on m'hi sento bé. I explico tot el que he vist, parlant a la meva manera; perquè és aquí on hi trobo el meu llenguatge. Perquè surt sol, com les ombres que s'amaguen darrera les formes geomètriques, que s'allargassen mandroses fins que cau el jorn. Allà a on n'hi ha, en trec, i on hi falta, n'hi poso. Allà on suma, faig la resta, i on surt la resta, n'hi faig sumar. A vegades, la sort és darrera d'un dibuix i, d'altres, el dibuix et dòna un cop de sort. Amb la sort val més ser-hi amic.
Tot això em porta a treballar un ferro que traiem de la fosca terra: el fonem fins fer-lo córrer per rierols capritxosos que ens donen solucions infinites. Per donar-li vida, el transformo, li dono formes de manera que convidi a donar emocions i, un cop ha vist la llum, el torno d'allà on ve: l'integro en el pisatge per tornar-lo a la natura. Un tracte just i merescut.
Vull ensenyar-vos les coses que m'han fet pensar, i canviar, i voler explicar, i.....

Les escultures estan exposades al patí de Can Quintana-Museu de la Mediterrània desde el 19 d'abril.
La fotografía recull el moment de destapar La Foradada. Per més informació poeu anar a la web d'en Martí: www.viaderescultura.com

MÉS ENLLÀ DE LA MEDITERRÀNIA - KIKU AUQUER

2008-02-17T20:22:00.005+01:00

Fins al proper 14 d'abril, al Museu de la Mediterrània-Can Quintana de Torroella de Montgrí (Girona) es poden veure les obres d'en Kiku Auquer.
En Kiku es un home que es belluga entre el nord i el sud, amb les contradiccions típiques de les persones racionalment actives. Es reconforta en la seguretat d'aquesta part del mon (tot i agradar-li cada cop menys) i busca, a l'altra banda del mar, retrobar-se amb la part més íntima d'ell mateix.
Aquesta dualitat queda reflectida en les pintures que formalment simples (segons ell no cal buscar significats als seus treballs) recullen la lluita, l'atracció i els sentiments d'un artista iconoclasta i sincer. Destilació, diu i estic absolutament d'acord, de tots els "ismes" del segle pasat que, al seu torn, també van veure de l'art africá.
Segons queda escrit al díptic de presentació:
L'Äfrica, continent del que venim, origen de la nostra vida i al mateix temps salvarguarda del nostre futur (amb les profitoses onades inmigratòries) es la font d'inspiració de les pintures d'aquesta exposició. Colors vius, cremats pel sol es fonen amb els blaus del mar-frontera

MARTA DURAN MIRA EL MAR

2007-12-03T19:47:00.000+01:00

La Marta ha mirat el mar tantes vegades que forma ja part del seu disc dur. Es un element fonamental de la seva obra.

El mar que ens presenta avui es, però, el seu mar. Impressions, volgudament fragmentades, que, vistes en conjunt, ensamblades com peces d’un puzzle conformen una única irrealitat, la delimitació d’un espai carregat de somnis, de desitjos, de records i, perquè no, d’esperances.

Esperances que he volgut, al escollir-la com a cloenda d’aquest II cicle de Mar-Art, ens quedin creman la retina i ens ajuden a enfilar el canvi d’any amb serenor, alegria i bon rotllo.

L’exposició”he mirat el mar” es podrà veure fins al sis de gener de 2008 al espai 3 de Can Quintana- Museo de la Mediterrània, de Torroella de Montgí (Girona)

JOFRE TAMBÉ VINGUÉ DEL MAR

2007-10-22T23:58:00.000+02:00

VINGUEREN DEL MAR

Amb apuesta exposició d’en Jofre, enfilem el darrer tram de la programació de Mar-Art d’aquesta temporada.

Penúltima reflexió del cicle, penúltima mirada al nostre voltant i, de nou, com en cadascuna de les mostres que hem anat presentant acopi de material per a ajudar-nos a pensar, a recapacitar i a saber, una miqueta mes, qui som, de que som fets i, sobretot, encara que no sigui tan evident, que volem fer de les nostres vides, quin es el futur que, pobres ciutadans d’un petit país, banyat per un petit mar, ens espera.

Per aquest Mar Nostre ens va arribar el millor de cada cultura, pel mar vingueren coneixements,mercaderies, riqueses….Però, mireu que ens arriba ara: deixalles restes putrefactes, resums rumiats i vomitats del nostre mon actual. Incultura, desconeixements, pobresa…

Res més aclaridor que fer una ullada als treballs que Jofre ens presenta avui. Son com Haikus : destil·lació pura d’una extensa reflexió prèvia. Inclòs el suport que ha elegit per fer-ho no te res de casual. Gravats, dibuixos per el que seria el passat…..acumulació (ordenada) dels elements del present, embalats i presentats, en aquestes capses com si de productes d’un supermercat es tractés…..I, ara que ho dic. Es cert. Estem davant el supermercat virtual dels nostres dies: tot ben presentat, encara que el seu interior, faci pudor

Gràcies, Jofre per, amb la teva poesia visual, ajudar-nos a filosofar.

Can Quintana, Torroella de Montgrí, 20.10.07

MARE NOSTRUM- VINGUEREN DEL MAR restará oberta del 20 d'octubre al 25 de novembre

JOAN VIÑAS I EL SEU TERRITORI PER LA DIGNITAT

2007-09-24T19:06:00.000+02:00

EL COMPROMÍS DE JOAN VIÑAS AL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

Fins al 14 d’octubre es poden veure al espai 2 del Museo de la Mediterrània, Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona) un recull dels treballs del artista local Joan Viñas.

Fidel al seu estil, les obres de Joan estan farcides de reflexions crítiques sobre diversos aspectes del mon en que ens ha tocat viure: desde l’angoixa de l’inmigració fins a la indignitat del comerç sexual amb infants, amb un difícil equilibri entre el mitjà i el missatge del qual s’en surt de forma excepcional. Fons i forma, ética i estética. Mes val anr-hi abans de que es tanqui. Val la pena!!

ANNA BAHÍ AL MAS PÍ DE VERGES

2007-07-28T09:55:00.000+02:00

Fins mitjans del proper mes de setembre als espais de Mas Pí, a Verges, podem gaudir d’una mostra, reduïda però complerta, dels treballs fotogràfics de l’Anna.

Podem veure una de les seves primeres sèries experimentals (anys vuitanta, polaroids) de indubtable valor testimonial i premonitori del que, amb el temps, devindrà estil propi. Tímidament comença a fotografiar-se el rostre, manipulan.lo i distorsionan.lo com si s’ens vulgues amagar a la nostra mirada. Amb el transcurs dels anys anirà sentin-se més còmoda amb ella mateixa i ja serà tot el seu cos (a bocins, ) el que reproduirà amb les seves cameres.

L’Anna, la seva mirada, el seu rostre, el seu cos……al Mas Pí en una exposició que cap amant de la fotografia o de l’art en general pot deixar parar per alt.

http://www.annabahi.com/

http://www.anna-bahi-elpatiodelaluna.blogspot.com/

HISTÒRIES DE MAR. UN TRINEU - PEP CAMPS

2007-07-13T16:53:00.000+02:00

El proper divendres 6 de juliol a les 19 h, s’inaugura a Can Quintana Museu de la
Mediterrània l’exposició Històries de Mar. Un Trineu de Pep Camps, la qual s’inclou
dins el II Cicle de Mar Art. L’exposició consta de dues parts, una instal·lació i una sala
amb pintura. Restarà oberta al públic fins el 19 d'agost.
L’exposició, tal com afirma el seu nom, en vol avocar a una visió del mar, el qual ens
transmet un munt de sensacions de records de paisatges i de històries quasi infinit. Així,
podem observar l'etern retorn de les aigües, constants però a cada moment diferents i el
que la mar tragina fins a la platja, el que pren i retorna a la sorra es el material utilitzat en
aquest espai. El mar es un mar molt proper, el que es veu des de la platja de la Gola, aquí
al costat, que s'obre a l’univers en el seu va i ve constant.
Les pintures fan referència al món de la infància; una barreja de pel·lícules de pirates,
novel·les de mars llunyans i els dies a mar rumb a les Formigues o a les Medes o més
lluny encara. Temps en que hi havia peix i també pescadors, cares tallades a la sal.
Històries de mariners eterns que apareixen i desapareixen de vaixells fragates i galions,
cofres del tresor, cercadores de perles, cants de sirenes, coralls, moviment perpetu de
algues que com cabells al vent s'ondulen en el moviment de la mar, de la vida. Refugi
d'olors i colors, imatges perdudes en el creu ament de línies de la nostra memòria.

FONS MARINS - Joaquim Falcó

2007-05-28T11:58:00.000+02:00

Fins al el proper de juliol i dintre del cicle Mar-Art es presenta a Can Quintana – Museo de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) un recull de treballs que sobre el tema que dona títol a la mostra ha anat preparant en Joaquim Falcó.

En Joaquim es un pintor apassionat per la seva feina, enganxat al seu ofici, necessitat d’expresar, día a día, el que porta dintre seu, obligat a abocar en els seus cuadres les reflexions que li provoca el mon a on viu, feliç per poder seguir fent el que fá.

La seva pintura, abstracta pero figurativa, expresionista, amb colors primaris i matèrica, vol recollir la força de la vida, el moviment de l’entorn, els referents a on recorrer quan dubta… Una mica de tot aixó es el que ens ofereix al fons marins. Recomanable. No te la perdis.

JORDI BOFILL, AL MAS PÍ DE VERGES

2007-05-13T17:55:00.000+02:00

Fins al proper 15 de juny s’exposen al Mas Pí de Verges els darrers treballs de Jordi Bofill.
Es tracta bàsicament de dibuixos fets amb tinta o bolígraf , tot i que també trobem un parell d’acrílics (mandales) i alguna obra de l’etapa anterior que ens funciona com a vincle amb el passat. Dèries, fantasmes, incomoditats, foscors, pensaments onírics…..son els materials que Jordi fa servir per construir el seu mon artístic. Ho segueix fent de la millor manera que sap que es una bona manera de comunicació i d’enteniment per els que seguim la seva trajectòria des de l’amistat però també des de l’admiració

MALDAT ARRAN DE MAR - XARO SÁNCHEZ A CAN QUINTANA

2007-04-14T16:27:00.000+02:00

Dintre del conjunt de visions i mirades que en el cicle Mar-Art estan desenvolupant els diferents artistes que hi participen, la que presentem avui, la de la Xaro Sánchez, es una de les més innovadores i difícils per l’espectador en quan ens demana un esforç complementari per tenir accés a les claus proposades.
Ja no ens movem, tan sols, en el terreny de la plástica clásica, de la técnica posada al servei de l’idea, ni de la voluntad trencadora respecte a l’evolució de l’história de l’art. En el cas d’aquesta serie de gravats i pintures que tenim al voltant necessitem l’ajut de la ciencia, d’aquells coneixements que ens relacionin els circuits neuronals amb el que seria el cervell visual. Parlaríem de lo que la mateixa Xaro, en algun dels seus articles a qualificat de neuroimatge i neuroestética.
Intentar captar el que reflexa el cervell malalt en una proposta artística es complicat, quasi imposible. La Xaro ens dona claus per anar-hi fent camí, pero som nosaltres, espectadors, els que tenim que trobar el nostre propi punt d’equilibri emocional desde el que gaudir, i no tan sols patir, de i amb aquesta exposició
Maldat arran de mar es pot veure a l’espai 3 de Can Quintana a Toroella de Montgrí fins al 20 de maig .

Agraïments:

A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.

Toni, el director de museu i a l’ajuda inestimable de l’Anna Mir.
I especialment A l’Eugeni Prieto per confiar des del primer moment en el projecte.
A tots, per proporcionar als artistes i en aquest cas també a la ciència, un espai privilegiat.

L’exposició però, va dedicada al 15% de la població portadora de Agraïments:

A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
Al comportaments potencialment perniciosos per a la societat. D’aquest 15% un 3% són dolents de debò, psicòpates, persones sense un cervell moral correctament connexionat i per això disposats a matar sense dilació. No tenen una esquizofrènia o una malaltia neurològica estrictament parlant però sí una anormalitat psicològica, un trastorn ben clar.

No són els únics causants de maldat..... els maltractadors familiars, que no són necessàriament psicòpates (encara que poden ser-ho) tenen una facilitat gran per reaccionar amb agressió quan l’entorn o el seu propi interior és químicament de baix estat d’ànim.

Els pares i les mares infanticides son semblants als maltractadors però hi arriben condicionats amb les peculiaritats del seu propi cervell d’home o de dona. Tot i que l’evolució assegura que cuidem al màxim als petits, també és molt fràgil quan no es donen les condicions òptimes. Som bons pares i mares si tot està ajustat, però el desajust és molt possible. Les mares maten a les seves criatures per que són víctimes d’una situació personal (neuroquímica i neurohormonal) que les fa antimaternals, antimares. El pares en canvi agredeixen a les cries com els mascles mamífers ho fan quan volen eliminar la prole d’un altre mascle.

Els pederastes se senten atrets pels cossos joves des de que comencen a tenir ús de raó sexual, probablement per una distorsió extrema d’una tendència normal, l’atracció pels cossos joves.

L’escorça prefrontal del lòbul frontal amb el recolzament de la societat, és la única que pot evitar aquests comportaments. Alguns experts adverteixen però, que potser estem construïm una societat que està seleccionant la impulsivitat i el guany ràpid a costa de la involució de l’escorça prudent i previsora, i amb això estem seleccionant la psicopatia- ‘la maldat’.

Només adquirint conneixement científic de les causes d’aquests comportaments i aplicant-los als programes socials podrem evitar que es propagui la maldat. L’art només és un crit d’atenció.

Xaro Sánchez

LA MIRADA D'ALBERT CUEVAS, AL MAS PÍ DE VERGES

2007-03-31T11:14:00.000+02:00

Fins al 11 de maig es pot contemplar a les parets del Mas Pí, de Verges, una part de la darrera producció fotográfica d’Albert Cuevas.
L’Albert , amb l’ajuda de la seva cámera, capta alló que el reste de mortals, normalment, no arribem a veure. Anem massa depresa, pasem per la vida d’una manera que ens impideix acomodar l’ull, la mirada al que ens envolta i ens anem perden troços fonamentals del nostre entorn. Ens anem empobrint continuament en un procés difícil d’endresar.Treballs com els de l’Albert Cuevas ens fan falta com. l’aire que respirem, ens ajuden a recuperar una mica del que en perdut, ens fan sentir més vius

MAR INTERMEDIO ----- MARCOS ABREU

2007-03-10T18:54:00.000+01:00

Marcos Abreu es un artista brasiler que viu des de fa un temps, a Barcelona. No es un artista mediterrani,en el sentit de que la seva paleta, o el seu objectiu s’hagin impregnat, en la seva formació, dels nostres colors, dels nostres aromes o de les nostres sensacions. D’aquí el repte que per a ell i per a can Quintana va representar l’encàrrec d'aquesta exposició. D’aquí també el magnífic resultat obtingut.
El Mediterrani com objecte/subjecte, la deconstrucció del seu entorn, els interrogants al voltant de les fronteres (no ja desde les costes sinó des de el mateix interior: la linea de l’horitzó), l’incorporació del paisatge com element relacional (artista-tema-obra) amb els orígens de l’historia de l’art, la mirada distanciada però subjectiva alhora…….i la simplicitat enganyosa de la proposta que ens presenta: pocs elements però capaços de provocar un munt de sensacions.

(per a mes informació veure web de Can Quintana)

MAR-ART , SEGONA TEMPORADA

2007-03-07T16:17:00.000+01:00

El proper dissabte 3 de març a les 19 h iniciem, a l’espai 3 de Can Quintana Museu de la Mediterrània la segona edició de MAR-ART.
Aquesta segona edició del cicle MAR-ART incorpora alguna variació respecte a la de l'any 2006.
En termes generals seguim presentant artistes que treballen, de forma habitual o responent a un encàrrec de Can Quintana, amb el tema de la Mediterrània, però la selecció que presentem intenta anar un xic més enllà de la que vam presentar en les propostes del primer cicle.
Busquem, amb el seu treball, reflexionar sobre altres mirades, potser una mica menys agradables, potser una mica més inquietants, que ens aporten nova informació sobre aquesta complexitat que es el mare nostrum.
Combinem crítica i reflexió. Mirem el mar, expliquem part de les seves històries, caminem per territoris de dignitat i descobrim el fons i les corrents perilloses. Tot i apostar per la bondat no defugim mirar, cara a cara, a la maldat, també present a les riberes d'aquest amable mar.
Si al acabar aquest segon cicle hem despertat noves consciències i hem fet nous adeptes al art contemporani, haurem aconseguit, abastament els objectius que ens hem marcat.

El cicle consta d’un seguit d’exposicions des del mes de març del 2007 fins el 6 de gener del 2008:

· Mar Intermedio de Marcos Abreu, del 3 de març al 9 d’abril
· Maldat arran de mar de Xaro Sánchez, del 13 d’abril al 20 de maig
· Fons marins de Joaquim Falcó, del 25 de maig a l’1 de juliol
· Històries de mar de Pep Camps, del 6 de juliol al 19 d’agost
· Territori per la dignitat de Joan Viñas, del 24 d'agost al 14 d'octubre
· Mare Nostrum de Jofre, del 19 d’octubre al 25 de novembre
· He mirat el mar de Marta Duran, del 30 de novembre al 6 de gener

El dissabte 3 de març es presenta la primera exposició “Mar Intermedio” de Marcos Abreu. La mostra acull una sèrie de treballs en diferents suports, com pintura, dibuix, fotografia i video-projecció. Una sèrie de treballs inèdits realitzats per aquesta exposició. El seu projecte parteix sobre la línia de l’horitzó com a frontera, un espai que separa i uneix, i a partir d’aquí es reflexiona sobre la dualitat, la situació intermitja. L’exposició es podrà visitar fins el 9 d’abril del 2007.

MERCÈ RIBERA - PRESÈNCIES

2007-02-25T20:29:00.000+01:00

BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT (Girona) c/ Sant Antoni, 1 . Dillums,dimecres i divendres: matí de 10 a 13.30 -tarda, de 16 a 20.30 Dimarts i dijous: tarda, de 16 a 2o.30 Dissabte: matí, de 16 a 20.30

SANDRO de PONTE, format petit

2006-12-09T14:14:00.000+01:00

Fins a mitjans del mes de gener es presenta a Mas Pí, de Verges, els darrers treballs de Sandro de Ponte, pintor mexicà, afincat a Barcelona.Les obres escollides per aquesta ocasió, mantenin les caracteristiques básiques de la pintura de Sandro, son quasi "de butxaca", com a contrast als grans formats que va presentar, fa uns mesos a la Fundació Rodriguez Amat, a Les Olives.
Per a més informació sobre aquest artista i la seva obra es pot consultar Sandro De Ponte - ArteLista.com

HERMANN ORDUÑA, A VERGES

2006-10-19T23:30:00.000+02:00

L'obra del mexicà Hermann Orduña s'està exhibint aquests díes a dos dels espais del Mas Pí de Verges (Girona).
Es tracta d'una àmplia selecció de peces de tècnica ( i temàtica) molt diversa: aquarela, oli sobre tela o sobre llauna, gravat, litografía..... que ens permeten fer una aproximació al seu univers tan personal i oníric.
Tot i portar una llarga temporada residint a la ciutat de Barcelona ( el seu taller es a la Barceloneta), els ulls d'Hermann, impregnats diariament dels colors de la Mediterrània, segueixen, de manera quasi obsesiva, lligats als que va deixar darrere, al seu Mèxic natal.
La seva obra es el cordó umbilical que l'uneix amb el D.F., les temátiques sobre les que treballa son la plasmació dels somnis d'un adult que no vol deixar de seguir sen infant. També son els dimonis que l'acompanyen en un camí mancat de flors i violes.
Sofriment i plaer entrelligats i sublimats en una orgía de color.

MARIONA ESTEBA, NAVEGAR

2006-10-15T19:39:00.000+02:00

PRESENTACIÓ DE NAVEGAR. CAN QUINTANA. 14.10.06
Bona tarda a tothom.
Amb l’exposició que presentem avui, donem per tancat el cicle Mar-Art d’aquesta temporada.

I ho fem, tal com el vàrem començar, amb vaixells.
Carles Bros, en l'exposició que inagurava el cicle, s’inspirava, per fer la seva obra, en la teranyina, vaixell de pesca, vaixell realment existent, vaixell-eina, vaixell que surt a la mar, vaixell que navega…

Els que ens presenta avui la Mariona, també naveguen, però ho fan en un mar més íntim, on les úniques posibles tormentes són les que es formen al cor i esclaten al cervell, on les corrents són les sanguínies i les onades els batecs de la passió. Al voltant, ni ports ni duanes, tan sols una extensa platja de finísima sorra que la Mariona, peus nus, transita mentre crea.

Parlant de creació…Normalment el procés creatiu li comporta, a l’artista, feina, patiment i satisfaccions (en diverses mides segons quin sigui el seu “modus operandi”).
La Mariona treballa, pateix (o no), se sent satisfeta (o no), però també juga. És com una criatura ensamblant les peces de les seves imaginades naus, és una deesa ordenant l’espai on li agradaria viure.

Les seves escultures es poden entendre com a joguines, més encara, com a maquetes d’una flota imaginaria, on ella en fos l’almiranta. En vénen a la memòria, arribats a aquest punt, Charles Simonds i les seves maquetes d'edificis, ciutats i paisatges...
Sigui com sigui, l’exposició que avui presentem ens transmet una sensació de pau interior, de tranquilitat d’esperit.

Us invito, us invitem, a navegar amb la Mariona i el seu món particular.
Que arribeu, que arribem a l’Itaca. I que, un cop allí, hagi valgut la pena el viatge.
Gràcies i fins l’any que ve.

L'exposició restarà oberta a l'espai 3 de Can Quintana fins al 19.11.2006

ELS DIVERTIMENTS DE JORDI RODRIGUEZ AMAT AL MAS PÍ DE VERGES

2006-09-07T18:47:00.000+02:00

Els divertiments es configuren, dintre de la sòlida obra d’en Jordi Rodríguez Amat, com punts d’escapatòria, moments de descans, parèntesi obligat, que li permeten exercitar, de manera fluida i quasi etèria, la ma i el cervell.
Son obres a on l’ofici, la tècnica i l’imaginació es manifesten en estat pur. No es poden considerar de cap manera “obra menor”, encara que la seva execuciò i els materials utilitzats (acuarela i tinta xina) podrien portar-nos a la confusió.
Simples, senzills divertiments que podrem disfrutar fins al 15 d'octubre al Mas Pí (www.maspi.net), de Verges.

DEL SOMNI AL COLOR

2006-09-02T19:35:00.000+02:00

Son cuatro los jovenes artistas mexicanos que estos días, y hasta el 15 del próximo mes de Octubre, estan exponiendo una selección de su reciente obra en la Fundación Jordi Rodriguez Amat (Les Olives - Girona).

El título de la muestra ya nos indica los ejes sobre los que se ha intentado conducir la experiencia. Lo onírico, en una explosión cromática, se manifiesta en los lienzos de Hermann Orduña (mujer cocodrilo, en la fotografia) de forma asilvestrada, casi dolorosa en su ejecución final.

Sandro De Ponte es mas comedido en su paleta; su fuerza, sin embargo, proviene de la materialidad de sus cuadros, lo onírico, en su caso se expande fisicamente mas que cromaticamente en unas composiciones inquietantes.

En el caso de Lilia está mucho más explícitamente reflejado el control mental sobre el resultado a obtener. Sus obras se ajustan a una modelación previa que las mantiene bajo control desde el mismo instante en que, ante el caballete, decide que es lo que va a crear.

Y, para finalizar este somero recorrido (para más información acceder a la web de la muestra

http://www.xtec.es/~jrodri19/4m.htm) David Domínguez nos conduce por caminos de socarronería y deshinibición temática en la pequeña colección de grabados que presenta.

2006-09-01T20:58:00.001+02:00

Lorena Robredo, Eugeni Prieto (comisari) i Antoni Roviras (director Can Quintana)

MARE NOSTRUM

2006-09-01T20:58:00.000+02:00

LORENA ROBREDO A CAN QUINTANA-MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA (TORROELLA DE MONTGRÍ-GIRONA)

Lorena Robredo es una bona fotògrafa. Com altres bons fotògrafs sap descubrir alló que el reste de mortals miran, no veiem. Pero, aixó, per sí mateix, no es important. El que per mí, li dona consistencia al seu treball es que les seves fotografies estan impregnades d’una especial sensibilitat. En la seva anterior exposició, presentada a la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives i que portava per titol “SIN”, les seves obres eren el resultat d’un dolorós viatge interior. Ara, en aquest MARE NOSTRUM, son el resultat d’un joiós viatge exterior. En SIN s’inspeccionava, en MARE NOSTRUM, ja coneixen-se, es disfruta i ens invita a compartir el tros de camí que ha fet durant el darrer any que l’ha portat desde Barcelona fins a Torroella, pasant per Estambul, la costa llevantina i les illes. La reflexió final, de la que gaudim avui, l’ha fet al seu estudi de Madrid. La Mediterrània, les seves sensacions, els seus colors…(tot alló que ens explica en el fullet de presentació) vistes desde la “meseta”. Camins que es troben, camins que ens fan mes propers.
Gracias Lorena por habernos hecho llegar tu proyecto, gracias por confiar en nosotros, en can Quintana, para llevarlo a la práctica, gracias por estar hoy aquí con el fruto de ese trabajo que nos deja un muy placentero sabor de boca (hubiesemos querido, cómo glotones que somos, MAS) y gracias por continuar siendo, y mirando, así.

Lorena Robredo, Mare Nostrum, a Can Quintana

2006-08-06T18:20:00.000+02:00

lorena, a can quintana
del 25 agost al 8 octubre

morales, a Can Quintana, els colors de la mediterrànea.

2006-08-06T15:08:00.000+02:00

Miguel Morales es un home inquiet, es a dir no pot estarse parat molt detemps al mateix lloc. A poc que les seves obligacions li permeten s'escapade la Torroella que l'acull i enfila els mes diversos destins del monmundial, carregat amb mes curiositat que maletes. Allà a on va ho fa ambles cames preparades i els ulls ben oberts.
Quan torna al seu estudi aboca, en les seves obres, tot allò del que s'haimbuit en el camí, crea amb els estimuls acumulats, descarrega lescombinacions cromátiques , processades i refetes per la trituradora del seucervell racional.La exposició que avui presenta a Can Quintana es producte directe d'això quedic. Son les llums de les costes que banya el Mediterràni les que escapenper les escletxes des seus cuadres, son les sensacions, múntiples itransparents com les capes de pigments en que els conforma, les que donenlloc a les seves composicions, son les finestres obertes de l' ànima deMiguel les que recullen les vibracions dels diversos llocs que ha visitatper poder, a la fí, destil.lar aquest magnifics COLORS DE LA MEDITERRÀNIA.
En una petita presentació que l’autor fà d’aquesta exposició (veure annexe) ens dona unes quantes claus sobre el seu treball: ens parla d’investigacions pictóriques d’una abstracció que beu de l’expresionisme americà, que rellegeix el barroc per sumergir-se en el complex laberint de les textures, les llums i els colors d’un grafisme informal. Una pintura que aprofundeix en els registres biogràfics i deu molt a l’imaginería literaria (es profesor de literatura), al mon del cinema i a una personal concepció de la “mise-en escene”. Una pintura que te molt de composició musical, inclús de formulació matemática, i a on en el resultat final no es preten anar més enllà de l’equilibri apassionat entre mases de colors i formes. Son, el que Miguel anomena, “les interseccions de la memòria”.

http://morales-pintura-canquintana.blogspot.com/
els colors de la mediterrànea,
Can Quintana, del 8 de juliol al 20 d'agost de 2006