11.11.10

QUÈ ÈS UN PONT de FRANCESC CARBONELL


Museu de la Mediterrània - Torroella de Montgrí Del 6.11.2010 al 10.01.2011
...........................................................................................................................................................................................................
Aquesta exposició, que tanca el cicle sobre el tema “Ponts”, que ha dut a terme el Museu de Mediterrània, és efectivament com un pont que connecta l'obra actual d'aquest artista, Francesc Carbonell, amb la realitzada durant la vintena d'anys (1975-1995) en els que va dedicar-se de manera exclusiva a les arts plàstiques.

Membre fundador dels grups de producció i divulgació artística “Textura” i "Taller de Millars", avui despareguts, o de "Memé Detràs", encara en actiu, s'ha interessat sempre no només per la qualitat estètica de l'obra, sinó també per la seva dimensió social i ètica. Coherent amb això i disconforme amb els mecanismes vigents de comerç de l’art, mai no ha exposat la seva obra a les galeries d’art comercials privades, limitant-se voluntàriament a fer-ho al propi taller o bé, en contades ocasions, en sales culturals públiques, com per exemple a la Fontana d’Or de Girona l’any 1981, on es va poder veure una extensa mostra de la producció en tapissos i pintures del Taller de Millars, o també a Lleida, Puigcerdà, La Bisbal, Celrà... durant la dècada dels 80 i principis dels 90.

Aquesta opció radical d’en Francesc per la recerca de mecanismes alternatius d’accés al gaudi de les obres dites d’art, ha tingut i té avantatges evidents, tant pels artistes com pels que disfruten de la seva producció: l’eliminació d’intermediaris -la qual cosa afavoreix el contacte directe i abarateix costos- el posar el valor d’ús per damunt del valor de cost, minimització dels aspectes especulatius, etc... Però també té alguns inconvenients, com els derivats del tancament en un grup determinat de persones que exerceixen aquesta mena peculiar de “mecenatge socialitzat”.

I diem mecenatge perquè aquesta proposta de relació entre artista i “client” podia assemblar-se a la venda a terminis –avui molt estesa en el món del comerç de l’art- essent, en canvi, molt diferent la seva filosofia i la seva motivació, ja que les aportacions dels “clients” tenien, en aquest cas, la finalitat de possibilitar la producció de les obres, ja que entre totes les aportacions dels clients/socis es constituia l’equivalent a un salari mensual per l’artista. En justa contrapartida, l’obra s’oferia en exclusiva a aquest grup (que s’anava renovant amb el temps) posant-la a la seva disposició a preu real de cost: el dels materials emprats més el de les hores esmerçades en la seva producció.

Després d’una vintena d’anys de dedicació exclusiva al món de l’art (pintura i tapís però també gravat i escultura en petit format) a partir d’aquests plantejaments i mecanismes de comercialització, en Francesc Carbonell, pedagog de formació, va donar un gir radical a la seva vida i, motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a partir de les noves migracions, abandona els pinzells per dedicar-se de ple a l’educació intercultural. Al principi, treballant en l’acollida i la formació dels treballadors estrangers nouvinguts, després en els aspectes educatius dels infants i adolescents fills d’aquests nous ciutadans.

Exerceix aquesta dedicació primer en associacions i fundacions privades (SER.GI, GRAMC...), especialitzant-se en la formació del professorat i de treballadors socials en aspectes d’exclusió i diversitat cultural, al principi mitjançant la organització d’escoles d’estiu específiques, i més endavant organitzant i dirigint diversos cursos de màster i postgrau per les universitats de Girona i Vic, dirigint la col·lecció de llibres “Conciutadania Intercultural” de la Fundació Jaume Bofill, o treballant com a assessor en temes interculturals al Departament d’Educació. En queden d’aquesta etapa un bon gruix de llibres i publicacions d’en Francesc, moltes d’elles descarregables per Internet.

Quinze anys després de la seva darrera exposició a Can Cors de Celrà, ha tornat a agafar els pinzells i ens mostra el seu treball recent en aquesta exposició al Museu de la Mediterrània de Torroella de Mongrí.

Disset retrats, alguns de gran format, de persones molt diverses en l’espai i en el temps, alguns personatges històrics i altres de l’esfera íntima i familiar del pintor, però que tots, d’una manera o altra, han tingut una rellevància per a ell. Són, d’alguna manera, petits homenatges a aquells que han representat per a en Francesc “ponts” cap a diverses formes de coneixement, de gaudi o de compromís.

Executats en tècniques diverses, però dominant l’oli sobre planxa de polietilè, combinen la figuració amb la gestualitat que caracteritzava la producció de la seva etapa pictòrica anterior.

Es complementa l’exposició amb un vídeo on es presenta una extensa sel·lecció antològica, que abarca des del 1967 fins l’actualitat, de quadres d’aquest autor.






                                                                  

16.9.10

SEQÜÈNCIES - CARLES GUASCH



  UN pont amb Eivissa

 El Museu de la Mediterrània inaugura exposició de l’artista Eivissenc Carles Guasch

 Una exposició on l’artista professa la experimental arquitectura del color

 La inauguració serà el dissabte 18 de setembre a les 19h i es podrà visitar fins el 2 de novembre


El proper dissabte 18 de setembre, l’artista eivissenc Carles Guasch presenta la seva obra al Museu de la Mediterrània. Seqüències és el títol que encapçala aquesta mostra que recull prop d’una vintena de peces de pintura on es mostra les harmòniques estratificacions de color, un element identificador de l’obra de Guasch. La inauguració serà a les 19h i l’exposició es podrà visitar fins al 2 de novembre. Amb aquesta exposició el cicle PONTS reforça els llaços del museu amb un altre territori de la Mediterrània, les Pitiüses.

Seqüències

De sempre, aturar-se davant una obra de Carles Guasch ha estat i és un interessant estímul per a l’esperit, una subtil apel•lació vers el món dels sentits, i Seqüències no en serà l’excepció. Les obres que es podran veure al Museu de la Mediterrània seran un resum de la vida artística de Carles Guasch. D’aquesta manera es podrà observar la màgia cromàtica inconfusible dels quadres que s’estratifiquen en un devessall de dinàmics collages geomètrics, transbords entre la fragmentació i la totalitat.

Mitjançant una execució de precisió tècnica i claredat formal en la qual res no és superflu. Les superposicions, dins la base de la superfície abstracta, dialoguen i interactuen i suggereixen més que no pas diuen per mor del joc de les transparències i de l’harmònic virtuosisme d’un alt voltatge líric.

Carles Guasch, un valor mediterrani

La formació artística de Carles Guasch comença als anys vuitanta a l’escola d’arts d’Eivissa i tenen continuïtat a l’escola Massana de Barcelona. Ja d’estudiant, la seva obra, té una presència significativa a Catalunya i també a Eivissa. Aquestes primeres exposicions prenien com a referència l’expressionisme abstracte nord- americà i l´informalisme matèric de Dau al Set o dels abstractes del Grup el Paso. Amb un estil molt expressiu, amb oli i collage damunt fusta, tela o paper d’embalatge.

Després d’aquesta etapa de Barcelona, torna a Eivissa. El seu estil evoluciona vers una abstracció més lumínica, intensa de composició de formes i collage. És una etapa expositiva molt prolífica i exposa a Barcelona, Viena, València, Londres, Madrid, Roma, Eivissa, Nova York, Los Àngeles,Washington...


Per altra banda, Carles Guasch ha desenvolupat diverses activitats culturals i en aquests moments és el president de l´Associació d Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera, de la qual n´és president actualment.







2.8.10

EL JARDINER DE LLIBRES de MARTÍ RIBAS

Josep M Rufí, alcalde de Torroella, en Martí i l'Eugeni

PRESENTACIÓ
A finals de març passat vam presentar una exposició col•lectiva titulada "Una mar de mirades" que inaugurava la relació entre el Museu de la Mediterrània i Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts. Vaig presentar-hi dos fotomuntatges de format considerable que havia realitzat per a la ocasió sobre el tema del mar: fotografies del mar projectades sobre cortinatges jugant amb llibres organitzats com onades, corrents marins... Llibres com una altra mar.

L'Eugeni Prieto em va convidar a realitzar aquesta exposició, el vehicle de la qual són els llibres, que potser anomenarem "La biblioteca infinita". Aquesta exposició s’emmarca dins del cicle Ponts, un concepte, aquest dels ponts, tan ampli i suggerent com el concepte llibres. Un pont construït amb llibres, potser?

D’un temps ençà, els llibres i les projeccions d’imatges a les parets del meu taller s’han anat convertint en els materials compositius de les idees, intuïcions i històries que m’agrada explicar amb els meus fotomuntatges. Es tracta d’instal•lacions efímeres que tenen tan sols de vida el temps que va des de la seva construcció fins a la seva fotografia.

Aquests llibres no són llibres comprats a pes als Encants, si no gairebé tots els llibres de la meva vida (la qual cosa no vol pas dir que els hagi llegit tots, ni que siguin els únics llibres que hagi llegit) i els llibres de la gent amb qui visc. Alguns són llibres que no he tornat a alguns amics. Podríem dir que són els llibres de casa. I tots aquests llibres són ponts que em duen de dins enfora i de fora, endins.

Aquest trànsit es deu, com se sap, al fet que als llibres hi ha totes les històries possibles. Encara que no tantes com les que imaginava Borges en la seva Biblioteca infinita, en la qual els llibres recollien totes les històries que es poguessin crear amb totes les combinacions possibles de les lletres de l’abecedari. Una infinitat de relats on potser trobaríem la nostra pròpia biografia acabada, la que inclou els anys que encara no hem viscut.

M’agradaria, molt, que aquestes instal•lacions meves, els meus fotomuntatges, s’assemblessin a aquests contes construïts amb llibres.

O destruïts. Jergovic, a El jardiner de Sarajevo, ens situa en una talaia des d'on veiem els bombardejos. Se sap el que contenien les cases impactades per la característica de la flamarada. Així, endevinem que les bombes han destruït la Biblioteca Nacional de Sarajevo: «...com la flama de totes les flames i el foc de tots els focs...». I acaba el conte, La biblioteca, dient: «...Acarona amb tendresa els teus llibres, estranger, i no oblidis que són pols».

Relectura, ara, que em fa pensar que potser aquesta exposició s’hauria de dir «El jardiner de llibres».

Martí Ribas

L'exposiciò es pot visitar al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí, Girona  des de el 31 de juliol fins al 13 de setembre del 2010.

8.6.10

UNA NIT A CATALUNYA de MILTOS MICHAILDIS

  alcaldes de Torroella i Verges, director del museu, l'artista i jo


Les primeres impressions que vaig tenir a la meva estada a Catalunya al març de 2008 van ser la dansa de la mort i la tradicional processò del Dijous Sant a Verges. El meu propòsit en aquesta exposició és el de recrear la cerimònia que vaig presenciar aquella nit amb el fí de continuar el meu viatge "artístic" a Catalunya (Miltos)

L'exposició es podrà veure del 12 de juny al 26 de juliol del 2010 al Museu de la Mediterrània - Can Quintana, de Torroella de Montgrí (Girona)

29.4.10

UN BESO CERRARA TU BOCA - CLARA SULLÀ


• L’artista visual Clara Sullà presenta la seva obra inèdita en una exposició individual que tindrà lloc al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, Girona. La inauguració serà el dissabte 24 d’abril de 2010 a les 19h de la tarda. L’exposició es podrà visitar des del 24 d’abril fins al 7 de juny de 2010.


• “Un Beso Te Cerrara La Boca” és el títol que encapçala aquesta mostra que recull peces de gran format. Poesia visual que pren la forma de quadres realitzats amb teixits; de vídeo- instal.lació interactiva i d’escultures-nines realitzades amb camises de dormir antigues.

• L’ús de teixits, brodats, vestits i llençols blancs són alguns dels materials característics en la seva obra. La intimitat és el tema sobre el qual reflexiona. En algunes obres, des d’una perspectiva assossegada i altres vegades des d’una visió de lluita contra l’opressió.

• La frase “Un Beso Te Cerrara La Boca”, pertany a un poema de Pablo Neruda. L’artista la va trobar escrita (fora del seu context) en un graffiti d’una paret a Àustria. La paraula “cerrara”, sense accent, tenia un significat ambigu, el qual, li va provocar una reflexió sobre l’agressivitat i la violència en l’acte de fer tancar una boca. Aquest és el punt de partida que ha desencadenat el seu darrer treball.

• Clara Sullà és una jove artista catalana llicenciada en Belles Arts. Ha viscut a Viena, Egipte i Londres. Amb quinze anys de trajectòria artística, investiga i treballa constantment temes relacionats amb l’existència humana.

El vídeo-art “In.soroll” presentat a la mostra ha estat seleccionat recentment per a formar part del Festival Internacional de Vídeo de Barcelona, Loop 2010.

6.3.10

TEIXITS D'AIGUA --- MERCÈ SEBASTIÂ


Teixits d'aigua mediterrània
article de Judit Pujadó a La Vanguardia del 12.03.10
La setmana passada es va inagurar la segona ediciò del cicle Ponts, una aposta decidida del Museu de la Mediterrània-Can Quintana, de Torroella de Montgrí, per mostrar al públic exposicions que plasmin, com el seu nom indica, la mar Mediterrània com un nexe d'unió, com un pont entre cultures.
La mostra, comissariada per Eugeni Prieto, pretén aportar la visió d'artistes d'arreu d'aquest àmbit geogràfic per establir un diàleg entre les diferentes formes d'expressìó artística.
El cicle s'inicia ara amb l'exposició de la mostra Teixits d'aigua, de Mercè Sebastià, que es podrà veure fins al 19 d'abril. Sebastià, nascuda a Barcelona el 1956, va entrar al món artístic de la mà del seu avi i més tard fou deixeble de Joan Hernández Pijuan. Ha exposat en nombroses ocasions i molt sovint per terres gironines (Girona, Olot, Begur, Cadaquès entre d'altres) i les seves creacions han estat seleccionades pelpremi de dibuix Joan Miró, la Biennal de Barcelona i el premi de pintura Torres Garcia-Ciutat de Mataró.
Establerta des de fa anys a Girona, on hi té el taller, Sebastià juga amb els cromatismes, els verds, els blaus i els ocres, amb les lletres que s'escolen per la tela i amb les textures, per creau un obra que, segons Antoni Puigverd, "fa pensar en el treball de Penèlope, la dona que esperava Ulisses. Penèlope teixia de dia i desteixia de nit, com la pintura de Mercè Sebastià: sempre en revisió, en recerca, en procés de destil.lació. Com el teixit de Penèlope, les pintures de Sebastià parlen de l'espera, la pacient espera de la veritat".
Francesc Rodon, després de visitar una de les seves exposicions a Girona, descrivia així l'obra de Sebastià: "Són dos colors, el blau i el verd, que sobresurten en l'obra de Mercè Sebastià. Cal dir que, plàsticament, amb ells desenvolupa un treball esplèndid. Entre la sobrietat i una passió desbordada per la pintura, la seva obra adquireix una vàlua d'un pes i d'un gruix més que considerables. Parlo de sobrietat malgrat l'exaltació joiosa que excel.leix en cada una de les obres d'ara. Una pintura neta i polida i d'una elegància que en tot moment l'artista sap mesurar amb inteligència, disciplina, finalitats estètiques i valors plàstics".
El cicle Ponts ha previst, fins al mes de novembre d'aquest any, exposicions de diferents artistes, no sols amb pintura, sino també amb fils de seda, formigó o acer. A Teixits d'aigua seguiran Un beso cerrará tu boca, de Clara Sullà, Una nit a Catalunya, de Miltos Michaildis, El jardiner de llibres, de Martí Rivas, Seqüencies, de Carles Guasch, i Francesc Carbonell tancarà l'any amb Què és un pont?.
Un seguit de camins, sentiments i valors per aprofundir, i que han de servir, com explica Eugeni Prieto "de base per afavorir l'intercanvi dels pobles de la Mediterrània, i sempre amb els punts de vista posats sobre els valors de l'entesa, l'equitat i la pau".

2.3.10

PERCEPCIONS - ANNA BAHÍ




percepcions


                                               Explicacions prèvies


Resultat d'un conveni de col.laboraciò entre Can Quintana-Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) i Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, aquestes percepcions son, en paraules de la mateixa Anna com un despertar. Diu deixo que el cos es converteixi en un contenidor, creo un espai interior on hi fluiexi la vida. Penso en la natura, la natura que veig a l'exterior i d'aquesta manera, automàticament, es manifesta a l'interior del cos. La vida interior i la vida exterior, un lligada a l'altra...
El seu cos i el cos del arbres que tambè ha fotografiat i que li serveixen de marc a l'hora de fer la presetaciò d'aquesta obra es superposen conformant una unitat, un espai nou i diferent en el que diu ..em sento més present.
Es poda visitar encara durant tot aquest mes de març del 2010

DREAMLAND PRODUCTIONS de JORDI JARQUE



CAN QUINTANA, AMB ELS JOVES CREADORS GIRONINS (Judit Pujadó, La Vanguardia 29.01.2010)

El passat dia 15 de gener la Secretaria de Joventut de la Generalitat, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i el Museu de la Mediterrània-Can Quintana van signar un conveni de col.laboració amb la finalitat d'impulsar l'obra de joves creadors gironins i difondre-la. El conveni preveu programar exposicions amb l'obra dels guanyadors d'un nou premi per a joves que es convocarà dins d'Inund'art, que se celebrarà els propers dies 1 i 2 de maig a Girona.
La primera exposiciò es va inagurar dissabte passat i la protagonitza Jordi Jarque, guanyador de l'Inund'art 2008 en la modalitat d'arts visuals i plàstiques amb Dreamland Productions, una obra feta a base de collages on hi apareixen personatges famosos, "idolatrats per les masses", diu l'autor, i "trets de context per formar nous significats". "El que intento amb la meva obra-explica Jarque-és contrastar imatges per parlar sobre temes que em repercuteixen i crear un món fictici i utòpic com a alternativa a l'imposat".
L'exposiciò s'inagurà el 23 de gener i es tancarà l'u de març