6.11.09
9.9.09
DEL GEST A LA LLETRA - NOUREDDINE CHATER
Inaguració estranya. Els originals arriben 5' abans
Noureddine i jo davant "Arabstraction 2009" mosaic de 15 pecesPer fi, passats quatre anys des de que vàrem contactar per primera vegada, he conseguit portar l’obra d’en Noureddine Chater al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona). En felicito i dono les gràcies a tots aquells (començant per la direcció del museu) que han fet possible aquesta presència.
Es tracta de la seva primera exposició individual en territori espanyol i, a la vista està,
el treball que ens mostra reflexa de forma admirable els camps en els que ens mou el seu interès artístic. La cal·ligrafia àrab com a element estètic i ornamental més enllà (fugint voluntàriament) de la seva representació religiosa i/o comunicativa. Es la visualitat del signe, impregnat de tota la lluminositat del seu Marràqueix diari, la que acaba ocupant la totalitat de l’espai pictòric. Es el pinzell sobre el paper que, mes tard, queda incorporat a la tela el que escriu els missatges que cada espectador llegirà segons el moment emotiu que visqui sense necessitat de haver passat per cap escola d’idiomes ni amb ajudes de cap diccionari. Cal·ligrafies que van de cor a cor, de sensibilitat a sensibilitat, com a ponts invisibles però potents que acosten i agermanen cultures, no tan llunyanes, d’un costat i altre de Europa i Àfrica.
L’exposició restarà oberta fins el 26 d’octubre i en Noureddine tornarà a estar entre nosaltres la setmana anterior (a partir del 20) per fer un taller de descoberta de la cal·ligrafia àrab en sessions d’una hora de duració que prometen ser intenses i interessants (3 euros l’inscripció al 972 755 180)
Tot seguit reprodueixo un petit escrit de presentació redactat per en Joan Maria Puigvert
Noureddine Chater és un artista que sap ser essencial. Aquesta és la seva aposta estètica, aquest és l’àmbit del su combat: la construcció pictòrica d’una obra amb textures de tàctil geografia d’astre, a través de la qual obrir una pausada meditació sobre l’home i el seu destí.
Una pintura de refinada elaboració tècnica, de rica dimensió simbòlica. Una pintura vertebrada al voltant d’elegants i rotunds grafismes d’ordre cal.ligràfic com a escriptura del crit primordial o del silenci encès. Una pintura a la recerca d’un profund lirisme còsmic, que ens reveli la proximitat de l’infinit, caminant ànima endins.
1.7.09
SUDARI DE LLUM - Gonzalo TABUENCA
Esta es la nueva exposición del ciclo PONTS que, hasta finales del mes de Agosto podrá verse en el Museo de la Mediterrània (espacio 2) de Torroella de Montgrí (Girona).
El artista Gonzalo Tabuenca nos ofrece un conjunto de lienzos en los que, en una sucesión, casi cinematográfica, asistimos a la transmutación desde esta parte del puente a la del mas allá siguiendo el hilo conductor de las filosofías orientales, en especial la sufí.
Uniendo a la gran calidad de su pintura las preocupaciones propias de quién tiene más preguntas que respuestas, la obra de Tabuenca transcurre por territorios de belleza romántica y de resolución matérica que no dejan impasible al espectador, que al finalizar la visita, se lleva impregnado el sentido profundo de lo observado. Buen ejercicio en tiempos de descreimiento general y artistas del tres al cuatro.
15.5.09
AIGUA - AAVIB
Del dia 1 de maig al 22 de juny d’aquest 2009, a l'espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana – de Torroella de Montgrí (Girona), i sota el genèric títol AIGUA, l’Associació d’Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera (AAVIB) mostra el treball de 32 dels seus associats.
Es tracta de la segona exposició del cicle PONTS i respon als objectius marcats quan es va proposar tirar endavant aquesta proposta:
-relacionar territoris
-relacionar persones, i
-fer-ho a traves d’allò que ens uneix (l’art, l’aigua, el mar...en aquest cas concret).
Aquelles xarxes inicials que apareixien el la primera exposició del cicle (Martoranno) i que, deia, volia fossin l’eix vertebrador de totes les propostes, es converteixen en paisatge neuronal a on la comunicació i la relació esdevenen ràpides, productives i enriquidores. Crec que s’està aconseguint. Es un íntim motiu de satisfacció.
Es tracta de la segona exposició del cicle PONTS i respon als objectius marcats quan es va proposar tirar endavant aquesta proposta:
-relacionar territoris
-relacionar persones, i
-fer-ho a traves d’allò que ens uneix (l’art, l’aigua, el mar...en aquest cas concret).
Aquelles xarxes inicials que apareixien el la primera exposició del cicle (Martoranno) i que, deia, volia fossin l’eix vertebrador de totes les propostes, es converteixen en paisatge neuronal a on la comunicació i la relació esdevenen ràpides, productives i enriquidores. Crec que s’està aconseguint. Es un íntim motiu de satisfacció.
5.2.09
PONTS VERTICALS - JORDI MARTORANNO
A partir del set de febrer i fins el 30 de març al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) en Jordi Martoranno presenta la seva darrera producció He inclòs un text del propi Jordi que ens dona pistes sobre per on es mou la seva pintura.
Unes obres que reflexen abastament les linees mestres per on es vol conduir el cicle ponts, que justament inagura aquesta exposició.Interconexions, xarxes, influències...sobre sòlids pilars..
Unes obres que reflexen abastament les linees mestres per on es vol conduir el cicle ponts, que justament inagura aquesta exposició.Interconexions, xarxes, influències...sobre sòlids pilars..
ESTRUCTURES ORGÀNIQUES (2008-09)
La llavor, estructures de creixement, el niu, l’hexàgon, el trasmudament...
____________________________________________________________________
La llavor és el centre místic, el punt no aparegut d’on s’ irradien totes les creacions i creixements.
L'art ens ha d'ensenyar a conrear les nostres pròpies llavors.
El niu esdevé un espai de creació, un territori de seguretat i d’acumulació d’idees, un lloc on estructurar i estructurar-se
Les estructures de creixement són formes en contínua expansió que es desenvolupen geomètricament fins assolir el volum o la funció que la seva genètica ha programat d’una manera natural.
L’hexàgon i el pentàgon tenen una forta càrrega simbòlica al llarg dels segles, un dels símbols més coneguts és la masculinitat de l’hexàgon així com la feminitat del pentàgon.
Gairebé totes les figures geomètriques estan farcides d’una forta càrrega simbòlica ja des de sempre. Figures que tenen el seu origen mimètic en la natura i que l’home ha manllevat transformant-les i readaptant-les amb significars i simbologies molt diverses.
Figures que al llarg dels segles han quedat immutables, d’altres han transformat el significat i algunes han quedat en desús.
Generalment aquestes figures s’utilitzen per reforçar els conceptes universals, per explicar la relació de l’home amb el cosmos, per entendre i interpel.lar el món que envolta a l’home, o bé per codificar la relació de l’home amb la natura a través del llenguatge simbòlic...
És una eina, que lluny de ser estudiada, es manté inherent en la naturalesa humana d’una manera genètica, i hi és present en totes les èpoques de l’art d’una manera més o menys evident.
jordi martoranno
La llavor, estructures de creixement, el niu, l’hexàgon, el trasmudament...
____________________________________________________________________
La llavor és el centre místic, el punt no aparegut d’on s’ irradien totes les creacions i creixements.
L'art ens ha d'ensenyar a conrear les nostres pròpies llavors.
El niu esdevé un espai de creació, un territori de seguretat i d’acumulació d’idees, un lloc on estructurar i estructurar-se
Les estructures de creixement són formes en contínua expansió que es desenvolupen geomètricament fins assolir el volum o la funció que la seva genètica ha programat d’una manera natural.
L’hexàgon i el pentàgon tenen una forta càrrega simbòlica al llarg dels segles, un dels símbols més coneguts és la masculinitat de l’hexàgon així com la feminitat del pentàgon.
Gairebé totes les figures geomètriques estan farcides d’una forta càrrega simbòlica ja des de sempre. Figures que tenen el seu origen mimètic en la natura i que l’home ha manllevat transformant-les i readaptant-les amb significars i simbologies molt diverses.
Figures que al llarg dels segles han quedat immutables, d’altres han transformat el significat i algunes han quedat en desús.
Generalment aquestes figures s’utilitzen per reforçar els conceptes universals, per explicar la relació de l’home amb el cosmos, per entendre i interpel.lar el món que envolta a l’home, o bé per codificar la relació de l’home amb la natura a través del llenguatge simbòlic...
És una eina, que lluny de ser estudiada, es manté inherent en la naturalesa humana d’una manera genètica, i hi és present en totes les èpoques de l’art d’una manera més o menys evident.
jordi martoranno
21.11.08
ONADES
"huellas" - fotografia de Lorena RobredoAmb aquesta exposició col·lectiva es pretén fer un resum-recordatori del que han sigut les tres temporades de Mar-Art (Espai 2 del Museu de la Mediterrània-Can Quintana a Torroella de Montgrí).
Son setze artistes que, amb diferents formats i mitjans d’expressió, ens han mostrat la seva visió sobre el Mediterrani, les seves gents, les seves riberes, la filosofia (si hi es, això no ha quedat massa clar) d’un espai físic i geogràfic no sempre relacionat com deuria, no sempre identificatiu-proper i si, de vegades, moltes, element de separació més que d’apropament.
Des de un espai petit d’un Museu d’una petita vila mediterrània hem intentat aportar elements de reflexió i de debat sobre aquesta realitat. No estic segur d’haver-ho aconseguit del tot. Del que sí ho estic, de segur, es de que els que hem participat en l’iniciativa ho hem fet creien que alguna cosa aportaríem i amb el convenciment profund de que l’art segueix essent un bon instrument de conscienciació, més enllà del gaudi estètic que ens pot proporcionar
Son setze artistes que, amb diferents formats i mitjans d’expressió, ens han mostrat la seva visió sobre el Mediterrani, les seves gents, les seves riberes, la filosofia (si hi es, això no ha quedat massa clar) d’un espai físic i geogràfic no sempre relacionat com deuria, no sempre identificatiu-proper i si, de vegades, moltes, element de separació més que d’apropament.
Des de un espai petit d’un Museu d’una petita vila mediterrània hem intentat aportar elements de reflexió i de debat sobre aquesta realitat. No estic segur d’haver-ho aconseguit del tot. Del que sí ho estic, de segur, es de que els que hem participat en l’iniciativa ho hem fet creien que alguna cosa aportaríem i amb el convenciment profund de que l’art segueix essent un bon instrument de conscienciació, més enllà del gaudi estètic que ens pot proporcionar
Del 22 de novembre de 2008 al 26 de gener de 2009 al espai 1 del Museu.
MANS QUE CUREN -FINA SENSADA
Mans que curen es el resultat d'un viatge que acompanya una expedició quirúrgica de cooperadors al Txad, al centre "Notre Dâme de la Paix" creat pel caputxí francés Michel Gimbaud als anys vuitanta.
És una mirada a la pobresa amb tendresa i a la malaltia amb respecte. Una mirada amb dignitat a un continent carregat de malalties i pobresa, colonitzat i explotat, maltractat i oblidat.
Fotografíes que van del blanc i negre que convida a reflexionar i a veure la profunditat de la cooperació, al color per mostrar les tonalitats d'Àfrica, l'alegria de la seva gent i la intensa brillantor als ulls des seu nens.
Del 8 de novembrede 2008 al 12 de gener del 2oo9 al espai 2 del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona)
És una mirada a la pobresa amb tendresa i a la malaltia amb respecte. Una mirada amb dignitat a un continent carregat de malalties i pobresa, colonitzat i explotat, maltractat i oblidat.
Fotografíes que van del blanc i negre que convida a reflexionar i a veure la profunditat de la cooperació, al color per mostrar les tonalitats d'Àfrica, l'alegria de la seva gent i la intensa brillantor als ulls des seu nens.
Del 8 de novembrede 2008 al 12 de gener del 2oo9 al espai 2 del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona)
1.9.08
EL MIRATGE DE L'ANNA BAHÍ
1/25 part del mosaicAmb Miratge: mosaic fotogràfic del segle XXI d.c. tanquem el cicle Mar-Art (al novembre hi haurà una col·lectiva de tots els participants) que durant els darrers tres anys hem organitzat al espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona).
I no ho podíem fer de millor manera que encarregar-li a l’Anna Bahí el posar la seva mirada subtil, incisiva i delicada ( ens ho explica ella millor en l’escrit posterior) al servei d’aquest resum expositiu.
Ha escollit, com a excel·lent fotògraf que es, el bo i millor de cada casa i ha construït , amb totes les peces (extraordinàries per separat, també) un mosaic que funciona com a peça única i que, al mateix temps, conté (i d’aquí la meravella del seu treball) l’historia del nostre marenostrum.
Imprescindible gaudir de les fotografies penjades a Can Quintana, però també la visió del vídeo que es projecta com a complement, i arrodoniment, de l’obra física.
Projecte: “MIRATGE”
Inspirant-me en l’idea del “mosaic” on en una superfície s’incrustaven -ja en època de grecs, romans i època aràbica- trossets de pedra, de marbre o altres materials de diferents colors; es dóna forma a l’idea d’una mena de collage d’imatges fotogràfiques, que volen suggerir la Mediterrània.
Fotografies de retrats, detalls, objectes, icones, textures, formes i colors són realitzades de manera que volen donar l’idea d’un imaginàri pas del temps, un conjunt d’imatges que volen recrear un mosaic de sensacions visives. Una sèrie, una al costat de l’altra i en format quadrat com les rajoles d’un mosaic, per crear un únic treball rel.lacionat amb tot alló que m’inspira el concepte de la Mediterrània, la mar i les terres que l’envolten.
L’idea d’aquest projecte no és observar tant la fotografia, sino captar la imatge a través d’una part nostra més abstracta: la intuició, la sensació que les formes i els colors (de sorra, d’espècies, colors de mar, de terra, colors de sol, d’aire i vent) ens transmèten, ens porten a pensar i/o imaginar la Mediterrània.
Anna Bahí
27.7.08
VISIONS
SILVIA NAVARRI (No le deis la espalda)
DMITRY PLOTNIKOV (Faisán)
MON PONS (horitzó blau)Amb aquesta col·lectiva poso punt i final a una col·laboració de sis anys amb la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives a on, des de la responsabilitat de la galeria he organitzat 26 exposicions i he propiciat que mes de 40 artistes busquesin de trobar el seu public.
Han sigut anys plens de satisfaccions, de complicitts i de bones vibracions.
El treballar amb absoluta llibertat m’ha permès anar teixint un conjunt de mostres representatives del mon actual de l’art. No ha faltat la fotografia, el gravat, l’escultura, el tapis, el vídeo, les instal·lacions, la pintura..
La exposició que presento ara intenta recollir una mica l’esperit que he intentat treballar en aquests anys. Pretenc que les obres dels tres artistes presents dialoguen entre elles, contrastin tècniques i pulsions, arribin a equilibrar-se i, a la fi, es pugui fer el recorregut per l’exposició interrogant-se però sense desequilibrar-se.
18.6.08
RAVAR - OBRA GRÁFICA
"tránsito", aiguatinta de Inma DovalDel 21 de juny al 21 de setembre, la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona)mostra un recull d'obra gràfica del grup RAVAR.
Inma Doval, Katús Otero, Juan Ondategui, Carmen Cierto, Lola Oviedo i Manoel Bonabal representen un ampli ventall del gravat que es fà actualment a Galicia.
Técniques, recursos expresius, formats, conceptualitats, s'entrelliguen i s'acaronen.....
ESCULTURES A LA TERRASA - EL BORNI
"nunca mais"Lentament aquesta vena artística va esculpint una forma de viure, una forma més de respirar per mi. Utilitzo materials que ja han tingut història, que ja han viscut. Quan els treballo intento donar-els-hi la importància o rellevància que havien tingut en el seu passat, és com si els tornés la "dignitat perduda". El ferro, la pedra, el vidre, la fusta... ja han tingut el seu període útil, jo els reciclo quan ja no són importants, quan ja no "valen" en el sentit estricte per la nostra societat. Intento, com una mare que dóna llum, fer enraonar aquests objectes inherts i donar-els-hi una nova vida, més enllà del que varen ser. Quan els composo, ells mateixos demanen el que els cal, i segons com, manen sobre el resultat final de l'escultura; no obstant, partint de materials durs i violents es poden arribar a projectar formes càlides i relaxants. (El Borni).
L'exposició es pot veure a la terrasa de la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona) fins al 21 de setembre.
CARLES DELCLAUX - IS TAPISSOS
" paissatge del micro climax" 160x360Per a Delclaux, el projecte creatiu és sempre un procés d’evolució. La creació, diu l’artista, és l’hàbit de posar la peça en l’espai amb un llenguatge propi. Aquest espai, evidentment, és l’espai plàstic. La composició per nuclis que ell anomena espais, s’intercala i es fusiona amb llums, elements petits. En el seu procés de creació, l’artista fa correspondre a cada nucli de colors o fusions d’espais d’equilibri, unitats que fa coincidir amb números i tot, mitjançant un procés complexa en el qual la addició d’un nombre de taques del mateix color, per exemple, es correspondria amb el nucli del mateix nombre, podent haver-hi, està clar, nuclis amb tota mena de valors numèrics. Deixant lliure la seva imaginació, en un moment d’efervescència passional, Delclaux compara amb valors proporcionals l’espai plàstic i els seus nuclis amb l’univers estel·lar. Sempre he pensat que l’artista ha de tenir força imaginativa i saber defugir lliurement dels canons establerts en qualsevol ment conservadora
La galeria del Centre d’Art i Cultura Contemporanis de la Fundació Rodríguez-Amat, coordinada per Eugeni Prieto, presenta la més completa exposició que fins ara ha mostrat l’obra de Carles Delclaux. Es tracta d’una exposició potent, brillant, així ho creiem, que es podrà veure des del 21 de juny fins el 20 de juliol d’aquest 2008.
Jordi Rodríguez-Amat
Screen body's/Colors i cossos del Mediterràni
Enfilant la darrera etapa del cicle Mar-Art que portem organitzant les darreres tres temporades a Can Quintana-Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí (Girona) arriba en JOAN COMALAT i la sèrie que dona títol a l’exposició.
Joan no s’ha mostrat, els darrers deu anys, massa pròdig a l’hora d’ensenyar-nos la seva obra.
El treball que podem veure al Museu de la Mediterrània desde el 21 de juny fins al proper 18 d’agost es un nou impuls, un nou esglaó en una de les seves constants professionals: el nu...
Aquest cop projecta antigues diapositives del seu arxiu personal sobre els cossos de les models mentre les està fotografiant.
Un cop obtinguts els negatius hi ha una feina de laboratori minuciosa i novament creativa. Es allí a on en Joan acaba d’obtenir el resultat que ara es pot veure: cromatisme intens, confusió visual, abstracció formal....tot embolicat amb un alt contingut de sensualitat.
Exposició doblement recomanable. Recuperació d’un dels bàsics de la fotografia gironina. Obres absolutament interessants
Joan no s’ha mostrat, els darrers deu anys, massa pròdig a l’hora d’ensenyar-nos la seva obra.
El treball que podem veure al Museu de la Mediterrània desde el 21 de juny fins al proper 18 d’agost es un nou impuls, un nou esglaó en una de les seves constants professionals: el nu...
Aquest cop projecta antigues diapositives del seu arxiu personal sobre els cossos de les models mentre les està fotografiant.
Un cop obtinguts els negatius hi ha una feina de laboratori minuciosa i novament creativa. Es allí a on en Joan acaba d’obtenir el resultat que ara es pot veure: cromatisme intens, confusió visual, abstracció formal....tot embolicat amb un alt contingut de sensualitat.
Exposició doblement recomanable. Recuperació d’un dels bàsics de la fotografia gironina. Obres absolutament interessants
25.4.08
BRAU, LLUM, MAR - ELKE DAEMMRICH
El culte al toro es una metàfora de la Mediterrània.
La llum i el color entren a borbolls en aquest espai tancat on els homes i les bèsties s'enfronten a un destí cert. és allà on, de forma desigual, es reprodueix el combat de la vida.
Les trompes dels insectes assadollant-se de les flors i els rostres dels crancs o els llamàntols (espasa, pica) en les profunditats marines, no són més que un altre reflex de l'arena.
La fauna i la flora de la Costa Brava. Les curses de braus del sud de França.
Expressat tot en un esclat salvatge de colors i formes.
Can Quintana-Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí - Girona) del 19.04.08 a 16.05.08
Informació sobre l'artista a la sev web www.elkedaemmrich.com
PAISATGES - VIADER
A recés de la tramuntana, en Martí Batlle VIADER ens mostra els seus paisatges de corten i acer inoxidable i ens diu:
Quan observo les coses, sovint imagino altres formes que transporto a un terreny propi que m'agrada, on m'hi sento bé. I explico tot el que he vist, parlant a la meva manera; perquè és aquí on hi trobo el meu llenguatge. Perquè surt sol, com les ombres que s'amaguen darrera les formes geomètriques, que s'allargassen mandroses fins que cau el jorn. Allà a on n'hi ha, en trec, i on hi falta, n'hi poso. Allà on suma, faig la resta, i on surt la resta, n'hi faig sumar. A vegades, la sort és darrera d'un dibuix i, d'altres, el dibuix et dòna un cop de sort. Amb la sort val més ser-hi amic.
Tot això em porta a treballar un ferro que traiem de la fosca terra: el fonem fins fer-lo córrer per rierols capritxosos que ens donen solucions infinites. Per donar-li vida, el transformo, li dono formes de manera que convidi a donar emocions i, un cop ha vist la llum, el torno d'allà on ve: l'integro en el pisatge per tornar-lo a la natura. Un tracte just i merescut.
Vull ensenyar-vos les coses que m'han fet pensar, i canviar, i voler explicar, i.....
Les escultures estan exposades al patí de Can Quintana-Museu de la Mediterrània desde el 19 d'abril.
La fotografía recull el moment de destapar La Foradada. Per més informació poeu anar a la web d'en Martí:
www.viaderescultura.com
17.2.08
MÉS ENLLÀ DE LA MEDITERRÀNIA - KIKU AUQUER
Fins al proper 14 d'abril, al Museu de la Mediterrània-Can Quintana de Torroella de Montgrí (Girona) es poden veure les obres d'en Kiku Auquer.En Kiku es un home que es belluga entre el nord i el sud, amb les contradiccions típiques de les persones racionalment actives. Es reconforta en la seguretat d'aquesta part del mon (tot i agradar-li cada cop menys) i busca, a l'altra banda del mar, retrobar-se amb la part més íntima d'ell mateix.
Aquesta dualitat queda reflectida en les pintures que formalment simples (segons ell no cal buscar significats als seus treballs) recullen la lluita, l'atracció i els sentiments d'un artista iconoclasta i sincer. Destilació, diu i estic absolutament d'acord, de tots els "ismes" del segle pasat que, al seu torn, també van veure de l'art africá.
Segons queda escrit al díptic de presentació:
L'Äfrica, continent del que venim, origen de la nostra vida i al mateix temps salvarguarda del nostre futur (amb les profitoses onades inmigratòries) es la font d'inspiració de les pintures d'aquesta exposició. Colors vius, cremats pel sol es fonen amb els blaus del mar-frontera
3.12.07
MARTA DURAN MIRA EL MAR
La Marta ha mirat el mar tantes vegades que forma ja part del seu disc dur. Es un element fonamental de la seva obra.
El mar que ens presenta avui es, però, el seu mar. Impressions, volgudament fragmentades, que, vistes en conjunt, ensamblades com peces d’un puzzle conformen una única irrealitat, la delimitació d’un espai carregat de somnis, de desitjos, de records i, perquè no, d’esperances.
Esperances que he volgut, al escollir-la com a cloenda d’aquest II cicle de Mar-Art, ens quedin creman la retina i ens ajuden a enfilar el canvi d’any amb serenor, alegria i bon rotllo.
L’exposició”he mirat el mar” es podrà veure fins al sis de gener de 2008 al espai 3 de Can Quintana- Museo de la Mediterrània, de Torroella de Montgí (Girona)
El mar que ens presenta avui es, però, el seu mar. Impressions, volgudament fragmentades, que, vistes en conjunt, ensamblades com peces d’un puzzle conformen una única irrealitat, la delimitació d’un espai carregat de somnis, de desitjos, de records i, perquè no, d’esperances.
Esperances que he volgut, al escollir-la com a cloenda d’aquest II cicle de Mar-Art, ens quedin creman la retina i ens ajuden a enfilar el canvi d’any amb serenor, alegria i bon rotllo.
L’exposició”he mirat el mar” es podrà veure fins al sis de gener de 2008 al espai 3 de Can Quintana- Museo de la Mediterrània, de Torroella de Montgí (Girona)
22.10.07
JOFRE TAMBÉ VINGUÉ DEL MAR
VINGUEREN DEL MAR
Amb apuesta exposició d’en Jofre, enfilem el darrer tram de la programació de Mar-Art d’aquesta temporada.
Penúltima reflexió del cicle, penúltima mirada al nostre voltant i, de nou, com en cadascuna de les mostres que hem anat presentant acopi de material per a ajudar-nos a pensar, a recapacitar i a saber, una miqueta mes, qui som, de que som fets i, sobretot, encara que no sigui tan evident, que volem fer de les nostres vides, quin es el futur que, pobres ciutadans d’un petit país, banyat per un petit mar, ens espera.
Per aquest Mar Nostre ens va arribar el millor de cada cultura, pel mar vingueren coneixements,mercaderies, riqueses….Però, mireu que ens arriba ara: deixalles restes putrefactes, resums rumiats i vomitats del nostre mon actual. Incultura, desconeixements, pobresa…
Res més aclaridor que fer una ullada als treballs que Jofre ens presenta avui. Son com Haikus : destil·lació pura d’una extensa reflexió prèvia. Inclòs el suport que ha elegit per fer-ho no te res de casual. Gravats, dibuixos per el que seria el passat…..acumulació (ordenada) dels elements del present, embalats i presentats, en aquestes capses com si de productes d’un supermercat es tractés…..I, ara que ho dic. Es cert. Estem davant el supermercat virtual dels nostres dies: tot ben presentat, encara que el seu interior, faci pudor
Gràcies, Jofre per, amb la teva poesia visual, ajudar-nos a filosofar.
Can Quintana, Torroella de Montgrí, 20.10.07
MARE NOSTRUM- VINGUEREN DEL MAR restará oberta del 20 d'octubre al 25 de novembre
24.9.07
JOAN VIÑAS I EL SEU TERRITORI PER LA DIGNITAT
EL COMPROMÍS DE JOAN VIÑAS AL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIAFins al 14 d’octubre es poden veure al espai 2 del Museo de la Mediterrània, Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona) un recull dels treballs del artista local Joan Viñas.
Fidel al seu estil, les obres de Joan estan farcides de reflexions crítiques sobre diversos aspectes del mon en que ens ha tocat viure: desde l’angoixa de l’inmigració fins a la indignitat del comerç sexual amb infants, amb un difícil equilibri entre el mitjà i el missatge del qual s’en surt de forma excepcional. Fons i forma, ética i estética. Mes val anr-hi abans de que es tanqui. Val la pena!!
28.7.07
ANNA BAHÍ AL MAS PÍ DE VERGES
Fins mitjans del proper mes de setembre als espais de Mas Pí, a Verges, podem gaudir d’una mostra, reduïda però complerta, dels treballs fotogràfics de l’Anna.
Podem veure una de les seves primeres sèries experimentals (anys vuitanta, polaroids) de indubtable valor testimonial i premonitori del que, amb el temps, devindrà estil propi. Tímidament comença a fotografiar-se el rostre, manipulan.lo i distorsionan.lo com si s’ens vulgues amagar a la nostra mirada. Amb el transcurs dels anys anirà sentin-se més còmoda amb ella mateixa i ja serà tot el seu cos (a bocins, ) el que reproduirà amb les seves cameres.
L’Anna, la seva mirada, el seu rostre, el seu cos……al Mas Pí en una exposició que cap amant de la fotografia o de l’art en general pot deixar parar per alt.
13.7.07
HISTÒRIES DE MAR. UN TRINEU - PEP CAMPS
El proper divendres 6 de juliol a les 19 h, s’inaugura a Can Quintana Museu de la
Mediterrània l’exposició Històries de Mar. Un Trineu de Pep Camps, la qual s’inclou
dins el II Cicle de Mar Art. L’exposició consta de dues parts, una instal·lació i una sala
amb pintura. Restarà oberta al públic fins el 19 d'agost.
L’exposició, tal com afirma el seu nom, en vol avocar a una visió del mar, el qual ens
transmet un munt de sensacions de records de paisatges i de històries quasi infinit. Així,
podem observar l'etern retorn de les aigües, constants però a cada moment diferents i el
que la mar tragina fins a la platja, el que pren i retorna a la sorra es el material utilitzat en
aquest espai. El mar es un mar molt proper, el que es veu des de la platja de la Gola, aquí
al costat, que s'obre a l’univers en el seu va i ve constant.
Les pintures fan referència al món de la infància; una barreja de pel·lícules de pirates,
novel·les de mars llunyans i els dies a mar rumb a les Formigues o a les Medes o més
lluny encara. Temps en que hi havia peix i també pescadors, cares tallades a la sal.
Històries de mariners eterns que apareixen i desapareixen de vaixells fragates i galions,
cofres del tresor, cercadores de perles, cants de sirenes, coralls, moviment perpetu de
algues que com cabells al vent s'ondulen en el moviment de la mar, de la vida. Refugi
d'olors i colors, imatges perdudes en el creu ament de línies de la nostra memòria.
Mediterrània l’exposició Històries de Mar. Un Trineu de Pep Camps, la qual s’inclou
dins el II Cicle de Mar Art. L’exposició consta de dues parts, una instal·lació i una sala
amb pintura. Restarà oberta al públic fins el 19 d'agost.
L’exposició, tal com afirma el seu nom, en vol avocar a una visió del mar, el qual ens
transmet un munt de sensacions de records de paisatges i de històries quasi infinit. Així,
podem observar l'etern retorn de les aigües, constants però a cada moment diferents i el
que la mar tragina fins a la platja, el que pren i retorna a la sorra es el material utilitzat en
aquest espai. El mar es un mar molt proper, el que es veu des de la platja de la Gola, aquí
al costat, que s'obre a l’univers en el seu va i ve constant.
Les pintures fan referència al món de la infància; una barreja de pel·lícules de pirates,
novel·les de mars llunyans i els dies a mar rumb a les Formigues o a les Medes o més
lluny encara. Temps en que hi havia peix i també pescadors, cares tallades a la sal.
Històries de mariners eterns que apareixen i desapareixen de vaixells fragates i galions,
cofres del tresor, cercadores de perles, cants de sirenes, coralls, moviment perpetu de
algues que com cabells al vent s'ondulen en el moviment de la mar, de la vida. Refugi
d'olors i colors, imatges perdudes en el creu ament de línies de la nostra memòria.
28.5.07
FONS MARINS - Joaquim Falcó
Fins al el proper de juliol i dintre del cicle Mar-Art es presenta a Can Quintana – Museo de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) un recull de treballs que sobre el tema que dona títol a la mostra ha anat preparant en Joaquim Falcó.
En Joaquim es un pintor apassionat per la seva feina, enganxat al seu ofici, necessitat d’expresar, día a día, el que porta dintre seu, obligat a abocar en els seus cuadres les reflexions que li provoca el mon a on viu, feliç per poder seguir fent el que fá.
La seva pintura, abstracta pero figurativa, expresionista, amb colors primaris i matèrica, vol recollir la força de la vida, el moviment de l’entorn, els referents a on recorrer quan dubta… Una mica de tot aixó es el que ens ofereix al fons marins. Recomanable. No te la perdis.
En Joaquim es un pintor apassionat per la seva feina, enganxat al seu ofici, necessitat d’expresar, día a día, el que porta dintre seu, obligat a abocar en els seus cuadres les reflexions que li provoca el mon a on viu, feliç per poder seguir fent el que fá.
La seva pintura, abstracta pero figurativa, expresionista, amb colors primaris i matèrica, vol recollir la força de la vida, el moviment de l’entorn, els referents a on recorrer quan dubta… Una mica de tot aixó es el que ens ofereix al fons marins. Recomanable. No te la perdis.
13.5.07
14.4.07
MALDAT ARRAN DE MAR - XARO SÁNCHEZ A CAN QUINTANA
Dintre del conjunt de visions i mirades que en el cicle Mar-Art estan desenvolupant els diferents artistes que hi participen, la que presentem avui, la de la Xaro Sánchez, es una de les més innovadores i difícils per l’espectador en quan ens demana un esforç complementari per tenir accés a les claus proposades.
Ja no ens movem, tan sols, en el terreny de la plástica clásica, de la técnica posada al servei de l’idea, ni de la voluntad trencadora respecte a l’evolució de l’história de l’art. En el cas d’aquesta serie de gravats i pintures que tenim al voltant necessitem l’ajut de la ciencia, d’aquells coneixements que ens relacionin els circuits neuronals amb el que seria el cervell visual. Parlaríem de lo que la mateixa Xaro, en algun dels seus articles a qualificat de neuroimatge i neuroestética.
Intentar captar el que reflexa el cervell malalt en una proposta artística es complicat, quasi imposible. La Xaro ens dona claus per anar-hi fent camí, pero som nosaltres, espectadors, els que tenim que trobar el nostre propi punt d’equilibri emocional desde el que gaudir, i no tan sols patir, de i amb aquesta exposició
Maldat arran de mar es pot veure a l’espai 3 de Can Quintana a Toroella de Montgrí fins al 20 de maig .
Ja no ens movem, tan sols, en el terreny de la plástica clásica, de la técnica posada al servei de l’idea, ni de la voluntad trencadora respecte a l’evolució de l’história de l’art. En el cas d’aquesta serie de gravats i pintures que tenim al voltant necessitem l’ajut de la ciencia, d’aquells coneixements que ens relacionin els circuits neuronals amb el que seria el cervell visual. Parlaríem de lo que la mateixa Xaro, en algun dels seus articles a qualificat de neuroimatge i neuroestética.
Intentar captar el que reflexa el cervell malalt en una proposta artística es complicat, quasi imposible. La Xaro ens dona claus per anar-hi fent camí, pero som nosaltres, espectadors, els que tenim que trobar el nostre propi punt d’equilibri emocional desde el que gaudir, i no tan sols patir, de i amb aquesta exposició
Maldat arran de mar es pot veure a l’espai 3 de Can Quintana a Toroella de Montgrí fins al 20 de maig .
Agraïments:
A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
Toni, el director de museu i a l’ajuda inestimable de l’Anna Mir.
I especialment A l’Eugeni Prieto per confiar des del primer moment en el projecte.
A tots, per proporcionar als artistes i en aquest cas també a la ciència, un espai privilegiat.
L’exposició però, va dedicada al 15% de la població portadora de Agraïments:
A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
Al comportaments potencialment perniciosos per a la societat. D’aquest 15% un 3% són dolents de debò, psicòpates, persones sense un cervell moral correctament connexionat i per això disposats a matar sense dilació. No tenen una esquizofrènia o una malaltia neurològica estrictament parlant però sí una anormalitat psicològica, un trastorn ben clar.
No són els únics causants de maldat..... els maltractadors familiars, que no són necessàriament psicòpates (encara que poden ser-ho) tenen una facilitat gran per reaccionar amb agressió quan l’entorn o el seu propi interior és químicament de baix estat d’ànim.
Els pares i les mares infanticides son semblants als maltractadors però hi arriben condicionats amb les peculiaritats del seu propi cervell d’home o de dona. Tot i que l’evolució assegura que cuidem al màxim als petits, també és molt fràgil quan no es donen les condicions òptimes. Som bons pares i mares si tot està ajustat, però el desajust és molt possible. Les mares maten a les seves criatures per que són víctimes d’una situació personal (neuroquímica i neurohormonal) que les fa antimaternals, antimares. El pares en canvi agredeixen a les cries com els mascles mamífers ho fan quan volen eliminar la prole d’un altre mascle.
Els pederastes se senten atrets pels cossos joves des de que comencen a tenir ús de raó sexual, probablement per una distorsió extrema d’una tendència normal, l’atracció pels cossos joves.
L’escorça prefrontal del lòbul frontal amb el recolzament de la societat, és la única que pot evitar aquests comportaments. Alguns experts adverteixen però, que potser estem construïm una societat que està seleccionant la impulsivitat i el guany ràpid a costa de la involució de l’escorça prudent i previsora, i amb això estem seleccionant la psicopatia- ‘la maldat’.
Només adquirint conneixement científic de les causes d’aquests comportaments i aplicant-los als programes socials podrem evitar que es propagui la maldat. L’art només és un crit d’atenció.
Xaro Sánchez
I especialment A l’Eugeni Prieto per confiar des del primer moment en el projecte.
A tots, per proporcionar als artistes i en aquest cas també a la ciència, un espai privilegiat.
L’exposició però, va dedicada al 15% de la població portadora de Agraïments:
A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
Al comportaments potencialment perniciosos per a la societat. D’aquest 15% un 3% són dolents de debò, psicòpates, persones sense un cervell moral correctament connexionat i per això disposats a matar sense dilació. No tenen una esquizofrènia o una malaltia neurològica estrictament parlant però sí una anormalitat psicològica, un trastorn ben clar.
No són els únics causants de maldat..... els maltractadors familiars, que no són necessàriament psicòpates (encara que poden ser-ho) tenen una facilitat gran per reaccionar amb agressió quan l’entorn o el seu propi interior és químicament de baix estat d’ànim.
Els pares i les mares infanticides son semblants als maltractadors però hi arriben condicionats amb les peculiaritats del seu propi cervell d’home o de dona. Tot i que l’evolució assegura que cuidem al màxim als petits, també és molt fràgil quan no es donen les condicions òptimes. Som bons pares i mares si tot està ajustat, però el desajust és molt possible. Les mares maten a les seves criatures per que són víctimes d’una situació personal (neuroquímica i neurohormonal) que les fa antimaternals, antimares. El pares en canvi agredeixen a les cries com els mascles mamífers ho fan quan volen eliminar la prole d’un altre mascle.
Els pederastes se senten atrets pels cossos joves des de que comencen a tenir ús de raó sexual, probablement per una distorsió extrema d’una tendència normal, l’atracció pels cossos joves.
L’escorça prefrontal del lòbul frontal amb el recolzament de la societat, és la única que pot evitar aquests comportaments. Alguns experts adverteixen però, que potser estem construïm una societat que està seleccionant la impulsivitat i el guany ràpid a costa de la involució de l’escorça prudent i previsora, i amb això estem seleccionant la psicopatia- ‘la maldat’.
Només adquirint conneixement científic de les causes d’aquests comportaments i aplicant-los als programes socials podrem evitar que es propagui la maldat. L’art només és un crit d’atenció.
Xaro Sánchez
31.3.07
LA MIRADA D'ALBERT CUEVAS, AL MAS PÍ DE VERGES
Fins al 11 de maig es pot contemplar a les parets del Mas Pí, de Verges, una part de la darrera producció fotográfica d’Albert Cuevas.
L’Albert , amb l’ajuda de la seva cámera, capta alló que el reste de mortals, normalment, no arribem a veure. Anem massa depresa, pasem per la vida d’una manera que ens impideix acomodar l’ull, la mirada al que ens envolta i ens anem perden troços fonamentals del nostre entorn. Ens anem empobrint continuament en un procés difícil d’endresar.Treballs com els de l’Albert Cuevas ens fan falta com. l’aire que respirem, ens ajuden a recuperar una mica del que en perdut, ens fan sentir més vius
L’Albert , amb l’ajuda de la seva cámera, capta alló que el reste de mortals, normalment, no arribem a veure. Anem massa depresa, pasem per la vida d’una manera que ens impideix acomodar l’ull, la mirada al que ens envolta i ens anem perden troços fonamentals del nostre entorn. Ens anem empobrint continuament en un procés difícil d’endresar.Treballs com els de l’Albert Cuevas ens fan falta com. l’aire que respirem, ens ajuden a recuperar una mica del que en perdut, ens fan sentir més vius
10.3.07
MAR INTERMEDIO ----- MARCOS ABREU
Marcos Abreu es un artista brasiler que viu des de fa un temps, a Barcelona. No es un artista mediterrani,en el sentit de que la seva paleta, o el seu objectiu s’hagin impregnat, en la seva formació, dels nostres colors, dels nostres aromes o de les nostres sensacions. D’aquí el repte que per a ell i per a can Quintana va representar l’encàrrec d'aquesta exposició. D’aquí també el magnífic resultat obtingut.
El Mediterrani com objecte/subjecte, la deconstrucció del seu entorn, els interrogants al voltant de les fronteres (no ja desde les costes sinó des de el mateix interior: la linea de l’horitzó), l’incorporació del paisatge com element relacional (artista-tema-obra) amb els orígens de l’historia de l’art, la mirada distanciada però subjectiva alhora…….i la simplicitat enganyosa de la proposta que ens presenta: pocs elements però capaços de provocar un munt de sensacions.
(per a mes informació veure web de Can Quintana)El Mediterrani com objecte/subjecte, la deconstrucció del seu entorn, els interrogants al voltant de les fronteres (no ja desde les costes sinó des de el mateix interior: la linea de l’horitzó), l’incorporació del paisatge com element relacional (artista-tema-obra) amb els orígens de l’historia de l’art, la mirada distanciada però subjectiva alhora…….i la simplicitat enganyosa de la proposta que ens presenta: pocs elements però capaços de provocar un munt de sensacions.
7.3.07
MAR-ART , SEGONA TEMPORADA
El proper dissabte 3 de març a les 19 h iniciem, a l’espai 3 de Can Quintana Museu de la Mediterrània la segona edició de MAR-ART.
Aquesta segona edició del cicle MAR-ART incorpora alguna variació respecte a la de l'any 2006.
En termes generals seguim presentant artistes que treballen, de forma habitual o responent a un encàrrec de Can Quintana, amb el tema de la Mediterrània, però la selecció que presentem intenta anar un xic més enllà de la que vam presentar en les propostes del primer cicle.
Busquem, amb el seu treball, reflexionar sobre altres mirades, potser una mica menys agradables, potser una mica més inquietants, que ens aporten nova informació sobre aquesta complexitat que es el mare nostrum.
Combinem crítica i reflexió. Mirem el mar, expliquem part de les seves històries, caminem per territoris de dignitat i descobrim el fons i les corrents perilloses. Tot i apostar per la bondat no defugim mirar, cara a cara, a la maldat, també present a les riberes d'aquest amable mar.
Si al acabar aquest segon cicle hem despertat noves consciències i hem fet nous adeptes al art contemporani, haurem aconseguit, abastament els objectius que ens hem marcat.
El cicle consta d’un seguit d’exposicions des del mes de març del 2007 fins el 6 de gener del 2008:
· Mar Intermedio de Marcos Abreu, del 3 de març al 9 d’abril
· Maldat arran de mar de Xaro Sánchez, del 13 d’abril al 20 de maig
· Fons marins de Joaquim Falcó, del 25 de maig a l’1 de juliol
· Històries de mar de Pep Camps, del 6 de juliol al 19 d’agost
· Territori per la dignitat de Joan Viñas, del 24 d'agost al 14 d'octubre
· Mare Nostrum de Jofre, del 19 d’octubre al 25 de novembre
· He mirat el mar de Marta Duran, del 30 de novembre al 6 de gener
El dissabte 3 de març es presenta la primera exposició “Mar Intermedio” de Marcos Abreu. La mostra acull una sèrie de treballs en diferents suports, com pintura, dibuix, fotografia i video-projecció. Una sèrie de treballs inèdits realitzats per aquesta exposició. El seu projecte parteix sobre la línia de l’horitzó com a frontera, un espai que separa i uneix, i a partir d’aquí es reflexiona sobre la dualitat, la situació intermitja. L’exposició es podrà visitar fins el 9 d’abril del 2007.
Aquesta segona edició del cicle MAR-ART incorpora alguna variació respecte a la de l'any 2006.
En termes generals seguim presentant artistes que treballen, de forma habitual o responent a un encàrrec de Can Quintana, amb el tema de la Mediterrània, però la selecció que presentem intenta anar un xic més enllà de la que vam presentar en les propostes del primer cicle.
Busquem, amb el seu treball, reflexionar sobre altres mirades, potser una mica menys agradables, potser una mica més inquietants, que ens aporten nova informació sobre aquesta complexitat que es el mare nostrum.
Combinem crítica i reflexió. Mirem el mar, expliquem part de les seves històries, caminem per territoris de dignitat i descobrim el fons i les corrents perilloses. Tot i apostar per la bondat no defugim mirar, cara a cara, a la maldat, també present a les riberes d'aquest amable mar.
Si al acabar aquest segon cicle hem despertat noves consciències i hem fet nous adeptes al art contemporani, haurem aconseguit, abastament els objectius que ens hem marcat.
El cicle consta d’un seguit d’exposicions des del mes de març del 2007 fins el 6 de gener del 2008:
· Mar Intermedio de Marcos Abreu, del 3 de març al 9 d’abril
· Maldat arran de mar de Xaro Sánchez, del 13 d’abril al 20 de maig
· Fons marins de Joaquim Falcó, del 25 de maig a l’1 de juliol
· Històries de mar de Pep Camps, del 6 de juliol al 19 d’agost
· Territori per la dignitat de Joan Viñas, del 24 d'agost al 14 d'octubre
· Mare Nostrum de Jofre, del 19 d’octubre al 25 de novembre
· He mirat el mar de Marta Duran, del 30 de novembre al 6 de gener
El dissabte 3 de març es presenta la primera exposició “Mar Intermedio” de Marcos Abreu. La mostra acull una sèrie de treballs en diferents suports, com pintura, dibuix, fotografia i video-projecció. Una sèrie de treballs inèdits realitzats per aquesta exposició. El seu projecte parteix sobre la línia de l’horitzó com a frontera, un espai que separa i uneix, i a partir d’aquí es reflexiona sobre la dualitat, la situació intermitja. L’exposició es podrà visitar fins el 9 d’abril del 2007.
25.2.07
MERCÈ RIBERA - PRESÈNCIES
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT (Girona) c/ Sant Antoni, 1 . Dillums,dimecres i divendres: matí de 10 a 13.30 -tarda, de 16 a 20.30 Dimarts i dijous: tarda, de 16 a 2o.30 Dissabte: matí, de 16 a 20.30
9.12.06
SANDRO de PONTE, format petit
Fins a mitjans del mes de gener es presenta a Mas Pí, de Verges, els darrers treballs de Sandro de Ponte, pintor mexicà, afincat a Barcelona.Les obres escollides per aquesta ocasió, mantenin les caracteristiques básiques de la pintura de Sandro, son quasi "de butxaca", com a contrast als grans formats que va presentar, fa uns mesos a la Fundació Rodriguez Amat, a Les Olives.
Per a més informació sobre aquest artista i la seva obra es pot consultar Sandro De Ponte - ArteLista.com
19.10.06
HERMANN ORDUÑA, A VERGES
L'obra del mexicà Hermann Orduña s'està exhibint aquests díes a dos dels espais del Mas Pí de Verges (Girona).
Es tracta d'una àmplia selecció de peces de tècnica ( i temàtica) molt diversa: aquarela, oli sobre tela o sobre llauna, gravat, litografía..... que ens permeten fer una aproximació al seu univers tan personal i oníric.
Tot i portar una llarga temporada residint a la ciutat de Barcelona ( el seu taller es a la Barceloneta), els ulls d'Hermann, impregnats diariament dels colors de la Mediterrània, segueixen, de manera quasi obsesiva, lligats als que va deixar darrere, al seu Mèxic natal.
La seva obra es el cordó umbilical que l'uneix amb el D.F., les temátiques sobre les que treballa son la plasmació dels somnis d'un adult que no vol deixar de seguir sen infant. També son els dimonis que l'acompanyen en un camí mancat de flors i violes.
Sofriment i plaer entrelligats i sublimats en una orgía de color.
15.10.06
MARIONA ESTEBA, NAVEGAR
PRESENTACIÓ DE NAVEGAR. CAN QUINTANA. 14.10.06
Bona tarda a tothom.
Amb l’exposició que presentem avui, donem per tancat el cicle Mar-Art d’aquesta temporada.
I ho fem, tal com el vàrem començar, amb vaixells.
Carles Bros, en l'exposició que inagurava el cicle, s’inspirava, per fer la seva obra, en la teranyina, vaixell de pesca, vaixell realment existent, vaixell-eina, vaixell que surt a la mar, vaixell que navega…
Els que ens presenta avui la Mariona, també naveguen, però ho fan en un mar més íntim, on les úniques posibles tormentes són les que es formen al cor i esclaten al cervell, on les corrents són les sanguínies i les onades els batecs de la passió. Al voltant, ni ports ni duanes, tan sols una extensa platja de finísima sorra que la Mariona, peus nus, transita mentre crea.
Parlant de creació…Normalment el procés creatiu li comporta, a l’artista, feina, patiment i satisfaccions (en diverses mides segons quin sigui el seu “modus operandi”).
La Mariona treballa, pateix (o no), se sent satisfeta (o no), però també juga. És com una criatura ensamblant les peces de les seves imaginades naus, és una deesa ordenant l’espai on li agradaria viure.
Les seves escultures es poden entendre com a joguines, més encara, com a maquetes d’una flota imaginaria, on ella en fos l’almiranta. En vénen a la memòria, arribats a aquest punt, Charles Simonds i les seves maquetes d'edificis, ciutats i paisatges...
Sigui com sigui, l’exposició que avui presentem ens transmet una sensació de pau interior, de tranquilitat d’esperit.
Us invito, us invitem, a navegar amb la Mariona i el seu món particular.
Que arribeu, que arribem a l’Itaca. I que, un cop allí, hagi valgut la pena el viatge.
Gràcies i fins l’any que ve.
L'exposició restarà oberta a l'espai 3 de Can Quintana fins al 19.11.2006
7.9.06
ELS DIVERTIMENTS DE JORDI RODRIGUEZ AMAT AL MAS PÍ DE VERGES
Els divertiments es configuren, dintre de la sòlida obra d’en Jordi Rodríguez Amat, com punts d’escapatòria, moments de descans, parèntesi obligat, que li permeten exercitar, de manera fluida i quasi etèria, la ma i el cervell.
Son obres a on l’ofici, la tècnica i l’imaginació es manifesten en estat pur. No es poden considerar de cap manera “obra menor”, encara que la seva execuciò i els materials utilitzats (acuarela i tinta xina) podrien portar-nos a la confusió.
Simples, senzills divertiments que podrem disfrutar fins al 15 d'octubre al Mas Pí (www.maspi.net), de Verges.
2.9.06
DEL SOMNI AL COLOR
Son cuatro los jovenes artistas mexicanos que estos días, y hasta el 15 del próximo mes de Octubre, estan exponiendo una selección de su reciente obra en la Fundación Jordi Rodriguez Amat (Les Olives - Girona).El título de la muestra ya nos indica los ejes sobre los que se ha intentado conducir la experiencia. Lo onírico, en una explosión cromática, se manifiesta en los lienzos de Hermann Orduña (mujer cocodrilo, en la fotografia) de forma asilvestrada, casi dolorosa en su ejecución final.
Sandro De Ponte es mas comedido en su paleta; su fuerza, sin embargo, proviene de la materialidad de sus cuadros, lo onírico, en su caso se expande fisicamente mas que cromaticamente en unas composiciones inquietantes.
En el caso de Lilia está mucho más explícitamente reflejado el control mental sobre el resultado a obtener. Sus obras se ajustan a una modelación previa que las mantiene bajo control desde el mismo instante en que, ante el caballete, decide que es lo que va a crear.
Y, para finalizar este somero recorrido (para más información acceder a la web de la muestra
http://www.xtec.es/~jrodri19/4m.htm) David Domínguez nos conduce por caminos de socarronería y deshinibición temática en la pequeña colección de grabados que presenta.
1.9.06
MARE NOSTRUM
LORENA ROBREDO A CAN QUINTANA-MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA (TORROELLA DE MONTGRÍ-GIRONA)
Lorena Robredo es una bona fotògrafa. Com altres bons fotògrafs sap descubrir alló que el reste de mortals miran, no veiem. Pero, aixó, per sí mateix, no es important. El que per mí, li dona consistencia al seu treball es que les seves fotografies estan impregnades d’una especial sensibilitat. En la seva anterior exposició, presentada a la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives i que portava per titol “SIN”, les seves obres eren el resultat d’un dolorós viatge interior. Ara, en aquest MARE NOSTRUM, son el resultat d’un joiós viatge exterior. En SIN s’inspeccionava, en MARE NOSTRUM, ja coneixen-se, es disfruta i ens invita a compartir el tros de camí que ha fet durant el darrer any que l’ha portat desde Barcelona fins a Torroella, pasant per Estambul, la costa llevantina i les illes. La reflexió final, de la que gaudim avui, l’ha fet al seu estudi de Madrid. La Mediterrània, les seves sensacions, els seus colors…(tot alló que ens explica en el fullet de presentació) vistes desde la “meseta”. Camins que es troben, camins que ens fan mes propers.
Gracias Lorena por habernos hecho llegar tu proyecto, gracias por confiar en nosotros, en can Quintana, para llevarlo a la práctica, gracias por estar hoy aquí con el fruto de ese trabajo que nos deja un muy placentero sabor de boca (hubiesemos querido, cómo glotones que somos, MAS) y gracias por continuar siendo, y mirando, así.
Lorena Robredo es una bona fotògrafa. Com altres bons fotògrafs sap descubrir alló que el reste de mortals miran, no veiem. Pero, aixó, per sí mateix, no es important. El que per mí, li dona consistencia al seu treball es que les seves fotografies estan impregnades d’una especial sensibilitat. En la seva anterior exposició, presentada a la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives i que portava per titol “SIN”, les seves obres eren el resultat d’un dolorós viatge interior. Ara, en aquest MARE NOSTRUM, son el resultat d’un joiós viatge exterior. En SIN s’inspeccionava, en MARE NOSTRUM, ja coneixen-se, es disfruta i ens invita a compartir el tros de camí que ha fet durant el darrer any que l’ha portat desde Barcelona fins a Torroella, pasant per Estambul, la costa llevantina i les illes. La reflexió final, de la que gaudim avui, l’ha fet al seu estudi de Madrid. La Mediterrània, les seves sensacions, els seus colors…(tot alló que ens explica en el fullet de presentació) vistes desde la “meseta”. Camins que es troben, camins que ens fan mes propers.
Gracias Lorena por habernos hecho llegar tu proyecto, gracias por confiar en nosotros, en can Quintana, para llevarlo a la práctica, gracias por estar hoy aquí con el fruto de ese trabajo que nos deja un muy placentero sabor de boca (hubiesemos querido, cómo glotones que somos, MAS) y gracias por continuar siendo, y mirando, así.
6.8.06
morales, a Can Quintana, els colors de la mediterrànea.
Miguel Morales es un home inquiet, es a dir no pot estarse parat molt detemps al mateix lloc. A poc que les seves obligacions li permeten s'escapade la Torroella que l'acull i enfila els mes diversos destins del monmundial, carregat amb mes curiositat que maletes. Allà a on va ho fa ambles cames preparades i els ulls ben oberts.
Quan torna al seu estudi aboca, en les seves obres, tot allò del que s'haimbuit en el camí, crea amb els estimuls acumulats, descarrega lescombinacions cromátiques , processades i refetes per la trituradora del seucervell racional.La exposició que avui presenta a Can Quintana es producte directe d'això quedic. Son les llums de les costes que banya el Mediterràni les que escapenper les escletxes des seus cuadres, son les sensacions, múntiples itransparents com les capes de pigments en que els conforma, les que donenlloc a les seves composicions, son les finestres obertes de l' ànima deMiguel les que recullen les vibracions dels diversos llocs que ha visitatper poder, a la fí, destil.lar aquest magnifics COLORS DE LA MEDITERRÀNIA.
En una petita presentació que l’autor fà d’aquesta exposició (veure annexe) ens dona unes quantes claus sobre el seu treball: ens parla d’investigacions pictóriques d’una abstracció que beu de l’expresionisme americà, que rellegeix el barroc per sumergir-se en el complex laberint de les textures, les llums i els colors d’un grafisme informal. Una pintura que aprofundeix en els registres biogràfics i deu molt a l’imaginería literaria (es profesor de literatura), al mon del cinema i a una personal concepció de la “mise-en escene”. Una pintura que te molt de composició musical, inclús de formulació matemática, i a on en el resultat final no es preten anar més enllà de l’equilibri apassionat entre mases de colors i formes. Son, el que Miguel anomena, “les interseccions de la memòria”.
http://morales-pintura-canquintana.blogspot.com/
els colors de la mediterrànea,
Can Quintana, del 8 de juliol al 20 d'agost de 2006
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
