11.11.10

QUÈ ÈS UN PONT de FRANCESC CARBONELL


Museu de la Mediterrània - Torroella de Montgrí Del 6.11.2010 al 10.01.2011
...........................................................................................................................................................................................................
Aquesta exposició, que tanca el cicle sobre el tema “Ponts”, que ha dut a terme el Museu de Mediterrània, és efectivament com un pont que connecta l'obra actual d'aquest artista, Francesc Carbonell, amb la realitzada durant la vintena d'anys (1975-1995) en els que va dedicar-se de manera exclusiva a les arts plàstiques.

Membre fundador dels grups de producció i divulgació artística “Textura” i "Taller de Millars", avui despareguts, o de "Memé Detràs", encara en actiu, s'ha interessat sempre no només per la qualitat estètica de l'obra, sinó també per la seva dimensió social i ètica. Coherent amb això i disconforme amb els mecanismes vigents de comerç de l’art, mai no ha exposat la seva obra a les galeries d’art comercials privades, limitant-se voluntàriament a fer-ho al propi taller o bé, en contades ocasions, en sales culturals públiques, com per exemple a la Fontana d’Or de Girona l’any 1981, on es va poder veure una extensa mostra de la producció en tapissos i pintures del Taller de Millars, o també a Lleida, Puigcerdà, La Bisbal, Celrà... durant la dècada dels 80 i principis dels 90.

Aquesta opció radical d’en Francesc per la recerca de mecanismes alternatius d’accés al gaudi de les obres dites d’art, ha tingut i té avantatges evidents, tant pels artistes com pels que disfruten de la seva producció: l’eliminació d’intermediaris -la qual cosa afavoreix el contacte directe i abarateix costos- el posar el valor d’ús per damunt del valor de cost, minimització dels aspectes especulatius, etc... Però també té alguns inconvenients, com els derivats del tancament en un grup determinat de persones que exerceixen aquesta mena peculiar de “mecenatge socialitzat”.

I diem mecenatge perquè aquesta proposta de relació entre artista i “client” podia assemblar-se a la venda a terminis –avui molt estesa en el món del comerç de l’art- essent, en canvi, molt diferent la seva filosofia i la seva motivació, ja que les aportacions dels “clients” tenien, en aquest cas, la finalitat de possibilitar la producció de les obres, ja que entre totes les aportacions dels clients/socis es constituia l’equivalent a un salari mensual per l’artista. En justa contrapartida, l’obra s’oferia en exclusiva a aquest grup (que s’anava renovant amb el temps) posant-la a la seva disposició a preu real de cost: el dels materials emprats més el de les hores esmerçades en la seva producció.

Després d’una vintena d’anys de dedicació exclusiva al món de l’art (pintura i tapís però també gravat i escultura en petit format) a partir d’aquests plantejaments i mecanismes de comercialització, en Francesc Carbonell, pedagog de formació, va donar un gir radical a la seva vida i, motivat per la interculturalitat creixent al nostre país a partir de les noves migracions, abandona els pinzells per dedicar-se de ple a l’educació intercultural. Al principi, treballant en l’acollida i la formació dels treballadors estrangers nouvinguts, després en els aspectes educatius dels infants i adolescents fills d’aquests nous ciutadans.

Exerceix aquesta dedicació primer en associacions i fundacions privades (SER.GI, GRAMC...), especialitzant-se en la formació del professorat i de treballadors socials en aspectes d’exclusió i diversitat cultural, al principi mitjançant la organització d’escoles d’estiu específiques, i més endavant organitzant i dirigint diversos cursos de màster i postgrau per les universitats de Girona i Vic, dirigint la col·lecció de llibres “Conciutadania Intercultural” de la Fundació Jaume Bofill, o treballant com a assessor en temes interculturals al Departament d’Educació. En queden d’aquesta etapa un bon gruix de llibres i publicacions d’en Francesc, moltes d’elles descarregables per Internet.

Quinze anys després de la seva darrera exposició a Can Cors de Celrà, ha tornat a agafar els pinzells i ens mostra el seu treball recent en aquesta exposició al Museu de la Mediterrània de Torroella de Mongrí.

Disset retrats, alguns de gran format, de persones molt diverses en l’espai i en el temps, alguns personatges històrics i altres de l’esfera íntima i familiar del pintor, però que tots, d’una manera o altra, han tingut una rellevància per a ell. Són, d’alguna manera, petits homenatges a aquells que han representat per a en Francesc “ponts” cap a diverses formes de coneixement, de gaudi o de compromís.

Executats en tècniques diverses, però dominant l’oli sobre planxa de polietilè, combinen la figuració amb la gestualitat que caracteritzava la producció de la seva etapa pictòrica anterior.

Es complementa l’exposició amb un vídeo on es presenta una extensa sel·lecció antològica, que abarca des del 1967 fins l’actualitat, de quadres d’aquest autor.