4.11.13

EN ALGÚN LUGAR DEL AMANECER de CARME PUJOL

El proper divendres 8 de novembre a l’Espai Montgrí del Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, inaugurem en algún lugar del amanecer de l’escultora de Banyoles, Carme Pujol. L’exposició romandrà oberta fins el 9 de gener del 2014.



Es tracta d’una sola obra, del mateix títol, que combina, com ja es habitual en els treballs d’aquesta artista diversos materials i textures (ferro i cautxú en aquest cas) i que hem volgut posar en relació oberta amb la pedra de les parets d’aquesta petita sala a fi d’ aconseguir que, més enllà dels seus valors intrínsecament estètics, l’obra ens interpel•li sobre aquelles idees que l’artista va intentar transmetre amb la seva execució: el recorregut que l’individu fa al llarg de la seva existència en el que es van combinant moments més agradables, mes durs, mes senzills... La gestió i l’aprenentatge d’aquell camí vindrà molt determinat per la combinació i seqüències en que es vaguin desenvolupant aquelles fases que, a la fi, acabaran formant part d’una sola peça: el nostre recorregut vital.



T’invitem a gaudir d’aquesta experiència plàstica que ens proposa la Carme, resultat de 18 anys de treball i manipulació dúctil dels seus materials.



Mar Serinyà - Eugeni Prieto (comissaris)

18.9.13

TADAYOI de YOSHIYASU ZENITANI

El proper divendres, 6 de setembre del 2013, a les set de la tarda, inaugurarem al Museu de la Mediterrània la darrera exposició del cicle ancoratges d'aquest any amb l'obra de YOSHIYASU ZENITANI, artista japonès que passa llargs períodes de temps treballant al seu estudi de Torroella de Montgrí.

L'exposició porta per títol TADAYOI i ens permetrà capbussar-nos en aquells blaus profunds que en Yoshi troba en el nostre mar mediterrani o en cel empordanès després de ser batut per la tramuntana i que tant li recorda el blau indi que impregna moltes de les estètiques del seu país.



14.7.13

SOMNIS de LAIA VAQUER






Aquest dijous, 11 de juliol del 2013 a les set de la tarda , al Museu de la

Mediterrània de Torroella de Montgrí, tindrem l’oportunitat de veure els

treballs que la *LAIA VAQUER* (www.laiava.blogspot.com) ens presentarà

sota el títol de *SOMNIS* i que es podran gaudir fins a finals del mes

d’agost. Es tracta de dues instal·lacions i un vídeo a on l’artista

barcelonina treballa a partir de l’imatge del seu propi cos i l’espai que

l’envolta, en una reflexió sobre el paper d’aquest cos com a canal i flux

de les idees i les emocions. En definitiva, tal i com ella escriu, *l’ús

del cos com a escultura viva, susceptible a l’emoció i al coneixement*.


La Mar Serinyà es la comissaria i tal i com ja va fer amb en Panos

Mitsopoulos ens presenta visions complementàries del mon artístic de no

sempre fàcil exhibició.


Ens agradarà poder comptar amb la teva presència en un recorregut que, de

la mà de la Mar i la Laia, segur que no et deixa indiferent.



24.6.13

EVOLUCIÓ, REALITAT I MOVIMENT de SERGI CADENAS


El proper dissabte, 29 de juny, a les 19 h, tindrà lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí la inauguració de l’exposició «Evolució, realitat i moviment», de l’artista gironí Sergi Cadenas.


La mostra, organitzada dins el marc del programa Exposicions Viatgeres, ja fa més d’un any que itinera per diferents sales d’exposicions de les comarques gironines i, si bé fins ara es plantejava amb l’objectiu de donar a conèixer la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, ara arriba a Torroella de Montgrí amb les obres amb què Cadenas ha estat treballant darrerament, centrades en el propòsit de donar sentit a la imatge tridimensional sobre una superfície plana. L’artista ho ha aconseguit convertint cada obra en un espai plàstic canviant, i mitjançant el moviment que necessàriament ha de fer l’espectador, que ha de circular d’una banda a l’altra de l’obra.

En conjunt, al Museu de la Mediterrània s’hi podran veure uns deu quadres (majoritàriament de gran format) per mitjà dels quals Cadenas experimenta amb la tècnica prenent com a referència els rostres humans. L’exposició també conté un documental inèdit, mitjançant el qual el visitant podrà conèixer de prop el treball de l’artista.

Sergi Cadenas (Girona, 1972) és hereu d’una llarga trajectòria familiar relacionada amb la forja. Actualment, és el responsable del negoci familiar Ferros d’Art Cadenas, una de les empreses gironines que té gairebé tres segles d’història. Cadenas va estudiar disseny i forja artística al Gremi de Serrallers de Barcelona (1992 i 1993), però el seu apropament al món de la pintura és absolutament autodidacte, de manera que, per mitjà de l’experimentació, ha anat trobant la seva pròpia personalitat plàstica.

«Evolució, realitat i moviment» es podrà visitar al Museu de la Mediterrània (carrer d’Ullà, 27-31) de Torroella de Montgrí del 29 de juny al 2 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 18 a 21 h, i els diumenges i festius, de 10 a 14 h.









10.6.13

BOLS D'ARTISTES A CEL OBERT - EXPOSICIÓ COL.LECTIVA





Dissabte, 8 de juny del 2013 s’ha presentat a Rupià (Girona) l’associació cultural “artistes a cel obert” amb una perfomance de Montse Seró (ceramista i propietària de l’espai-taller (Passeig de les Acàcies, 18) i les primeres obres del projecte “bols d’artistes” (Denys Blaker, Ester Jaume, Jordi Isern i Oriol Teixidor).


L’associació ha convocat a un grup d’artistes (més de trenta) de diferents disciplines a interactuar amb la ceràmica a partir d’uns bols, tots iguals, per expressar la seva creativitat. El primers resultats ja es poden veure i comprar (preus entre 40 i 500 euros: ventall ampli i excessiu, al meu parer). Cada dues setmanes s’aniran incorporant nous artistes i noves peces.

Per seguir el projecte res millor que acudir al següent blog:
http//artistescelobert.blogspot.com.es/

3.6.13

CROSSING THE MEDITERRANIAN de PANOS MITSOPOULOS



PANOS MITSOPOULOS es un artista grec, actualment resident a Amsterdam que l’any 2007 va iniciar un projecte, sota el títol de CROSSING THE SEA (Creuant el mar) que la portat a establir lligams artístics entre Delfos (ell va néixer prop, al poblat de Itea Fokidas) i diverses poblacions de la Mediterrània, en un viatge sentimental i antropològic al mateix temps. Ha creat instal•lacions i ha presentat la seva obra a Nàpols, Alexandria, Trieste, Istanbul, sempre girant al voltant de dues idees base: “The cosy cage” (la gàbia acollidora) i “The passatge” (el passatge) preocupant-se, en totes dues per conceptes tan simples com la llibertat individual o la dificultat de traslladar-se d’espais segurs a d’altres més desconeguts..
Actualment, En Panos està treballant a la Casa dels Forestals de Sant Martí d’Empúries després d’haver guanya la XV Beca Primavera d’Arts Plàstiques que convoca l’Ajuntament de l’Escala. El resultat es podrà veure dintre d’uns dies en aquell municipi, al Museu i la mateixa Casa dels forestals.
Aprofitant la seva presència tan propera no podíem deixar passar l’oportunitat d’oferir-li, per pocs dies (fins al 15 de juny) l’espai Medes del Museu de la Mediterrània (planta baixa, al costat de recepció) perquè , sota el comissariat de la Mar Serinyà) ens presentés , en un pannell que ocupa tota la sala (210x420), la seva visió crítica sobre aquest marenostrum que, per una banda ens inunda de llum, de festa, de color i d’alegria i, per altra, està ple de contrallums, de foscors, de drames i d’angúnies. Es un mosaic format per 50 olis sobre fusta (cara) i dibuix sobre paper (creu) absolutament suggeridor i carregat de lectures.

Per a més informació sobre l’artista i la seva obra podeu consultar la web
www.panosmitsopoulos.com



29.4.13

LES 3 DIMENSIONS DE LES RUNES de EMILI ARMENGOL

L'exposició restarà oberta del 4 de maig al 14 de juny del 2.013 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí






Els enigmes de les runes


Per a un crític d’art, ser coetani d’un artista té un atractiu particular,ja que et permet seguir la seva trajectòria, tant la intel·lectual com la plàstica, i et fa més fàcil comprendre els canvis formals, tècnics i conceptuals que es van succeint al llarg de la seva carrera. Això és el que a mi m’ha passat amb Emili Armengol. Gairebé vam néixer el mateix any, vam ser educats en un mateix tipus d’escola, els nostres pares coincidien al Foment de les Arts Decoratives, vam començar la nostra vida professional en l’època de les ruptures estètiques i socials que es van produir al voltant del maig del 68 i aquell mateix ens vam conèixer en la seva primera exposició a la barcelonina Sala Ianua, que va ser plataforma de llançament per a molts artistes joves gràcies a la iniciativa de J.J. Tharrats.

Per tant, i des de la perspectiva que propicien tants anys de coneixement del seu quefer, puc dir que tot i que es va iniciar enl’orfebreria, més que un artesà i més que un escultor, EmiliArmengol és sobretot un analista de la forma, que domina els llenguatges artístics, però que es preocupa per aconseguir unes formes carregades d’expressivitat i d’alt valor simbòlic.

Així, si en algunes obres seves trobem referents figuratius, més vinculats a les divinitats votives que a les anatomies neoclàssiques,com són les que ha titulat amb noms tan explícits com “Victòria”, “Afro-dita” o “Body”; en d’altres se’ns fan presents referències zoomorfes de clara formulació abstracta, com la sèrie dedicada als peixos (“Boga”, “Sarg”, “Gallet”, “Escórpora”, “Anfós”, etc.) o homes i dones que emergeixen siluetats d’uns cilindres, de la sèrie “Absències” que, com va dir J. Corredor-Matheos, surten del “bloc escultòric”, posant de manifest que no només el preocupa el de fora
sinó també el de dins, i particularment els lligams d’aquest trànsit entre l’interior i l’exterior.

Precisament és aquesta sèrie, anterior en el temps, la que al meu parer té més afinitats amb l’última obra que ha realitzat, que ens fa palès que per a Emili Armengol l’escultura no es limita a ser un
volum, perquè també hi aflora una forma, un conjunt de signes i senyals que prenen corporeïtat i que cada vegada són més abstractes que figuratius. De fet, Alexandre Cirici en un dels primers catàlegs d’Armengol va escriure que aquest artista es debatia entre les geometries naturals i les geometries matemàtiques, que sense ser minimalista depurava les formes i buscava des de l’essència de les coses el màxim simbolisme. Una manera de fer que constatem que ha prosseguit i que té el seu punt culminant en la impressionant sèrie “Les tres dimensions de les runes”, que inicià el 2007 i que no
està inspirada en les runes d’un enderroc, sinó en els signes criptogràfics emprats pels celtes, saxons i escandinaus. Una denominació, d’altra banda, molt pensada, perquè fa referència a les tres dimensions espaials i als tres vessants des dels que es poden abordar les seves obres: l’arqueològic, l’esotèric i l’artístic.

Les runes són els signes d’una antiga escriptura que es remunta a l’edat de bronze, als que la tradició atorga un caràcter màgic, meditatiu o ritual. Però, més enllà d’aquest caràcter mític, Emili Armengol, com en el seu moment van fer en el camp antropològic C. G. Jung, Mircea Eliade o Gaston Bachelard, ha investigat el valor dels símbols, a partir de les seves variants formals i compositives, i
ho ha fet des d’una perspectiva plàstica, de gran interès iconogràfic. Aquests ideogrames han conduït l’artista cap a un nou tombant de la seva escultura que ha trobat nous camins d’expressió que defugen els tradicionals patrons escultòrics, figuratius o abstractes i que es materialitzen en unes peces de mitjà i gran format realitzades amb cortén i acer inoxidable, d’una força expressiva
evident, com “Fech”, ”Win”, “Ger”, “Daeg”, “Peorth” o “Inguz”. Són escultures contundents, monolítiques, plenes de gestualitat, signes i símbols, tant arcaics com radicalment contemporanis, que ens captiven i que troben la seva plenitud instal·lades en els paisatges naturals.

Daniel Giralt-Miracle (critic d'art)

25.2.13

DUES MIRADES de TERESA FARGAS I ANNA SERRAT


L'exposició es la primera del cicle Ancoratges d'aquest any al Museu de la Mediterrània de Torroella deMontgrí. S'inagura el 2 de març i restará obrta fins el 29 d'abril




Les dues mirades a que fa referència el títol de l’exposició son la de les fotògrafes Anna Serrat i Teresa Fargas fixades en un objectiu comú (la ciutat, Barcelona en aquest cas, els seus veïns i els seus visitants) però treballat amb diferents i complementàries visions.

He escollit obres de treballs que, cada una per el seu costat, estaven fent sobre aquella temàtica (Sobreviure a la ciutat contemporània en el cas de la Teresa, Bar-cel-ona, en el de l’Anna) i els he confrontat establint un diàleg que ajuda a conformar un discurs, crec que coherent, que ens permet veure, a traves dels seus objectius, una ciutat vella i nova al mateix temps, propera i llunyana, agradable o no....que potser ens ajuda a entendre una mica més la seva complexitat.

Dues mirades possibles, dues mirades integradores, dues mirades còmplices, dues mirades...


SOBREVIURE EN LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA (Teresa Fargas)

La societat del segle XXI se sustenta fonamentalment en la vida urbana i és des del paisatge urbà des d’on he volgut desenvolupar aquest projecte fotogràfic perquè és l’escenari que dóna resposta a la meva manera de veure l’home i la dona d’avui.

En aquest treball no he pretès definir les característiques sociològiques que han dut a la societat a tenir el model actual, sinó que el meu interès s’ha centrat en ubicar l’home dins d’aquest entorn urbà i representar-lo. Així doncs, pretén ser una reflexió sobre l’home a l’urbs, sobre com és l’ésser humà d’avui a través dels models que l’imposa la societat actual, on el subjecte sobreviu malgrat la pressió de la ciutat contemporània.

La meva visió de l’individu té molt a veure amb la pèrdua de singularitat i amb la dissolució del subjecte en un medi urbà molt desnaturalitzat, on la destrucció de la identitat és un factor cada cop més present, sobre tot a les grans ciutats.

Les fotografies que presento són el testimoni d’una societat en constant moviment, pressionada per un entorn de consum exagerat, en una ciutat anònima, que en aquest cas se centra fonamentalment en Barcelona però que podria ser qualsevol ciutat europea.

El paisatge que envolta aquest home i aquesta dona del segle XXI està molt definit per la tecnologia, l’ostentació i el consum, i també per la diversitat que ha creat l’amalgama de cultures i ètnies.

Així doncs, em va semblar imprescindible assenyalar el paper que tenen els comerços en la formació del paisatge urbà i com el subjecte interacciona amb aquests espais. Els aparadors de dimensions extraordinàries formen un joc amb els individus creant una il•lusió dins/fora i, alhora, dibuixant un nou espai comercial que es va transformant amb el pas dels vianants i que és únic en cada moment. Aquestes grans vitrines aborden l’espai urbà i se situen al carrer amb tal força i agressivitat que envaeixen la calçada formant part de la realitat urbana.

Crida l’atenció, també, veure l’individu reflectit en brillants superfícies com formant un plagi d’ell mateix. La nova imatge resultant crea una certa confusió, ens du cap a una realitat falsa que ens estimula a la recerca i ens enfronta, fins i tot, amb allò que som i allò que aparentem ser.

Aquestes fotografies volen ser un testimoni del temps i un mitjà per intentar comprendre la relació de l’individu amb la societat contemporània. Probablement ho fan de forma parcial i incompleta però amb la intenció d’aportar un gra de sorra a la descripció del subjecte d’avui.


L’habitant de les meves imatges és un individu colpejat pel consum i per les natures urbanes que l’engoleixen i el minven fins a confondre la seva identitat amb la creació aliena que els estàndards econòmics han dissenyat per a ell. Un habitant mancat de comunicació, distant i aïllat que expressa el malestar produït per la pressió a què es veu abocat en la seva existència urbana.

BAR-CEL-ONA  (Anna Serrat)

La sèrie Bar-Cel-Ona recull la meva manera de veure la vida a la ciutat de Barcelona, tenint en compte que provinc d’un poble petit, on tot i que hi preval el contacte amb la natura també destaca per les poques possibilitats de desenvolupament cultural, social i professional, ja que aquestes, al menys jo, les he de cercar fora de l’àmbit rural; un entorn reduït tant en metres quadrats com en amplitud de mires, ja que les etiquetes, els judicis i les crítiques sovint minen l’anonimat i la privacitat.

És qüestió de com cada ú desitja i/o dissenya la seva vida, de manera que mentre que per uns, viure a Barcelona pot ser estressant i incòmode, per altres significa l’alliberament.

Hi ha qui marxa de la gran ciutat per trobar qualitat de vida, lluny de les presses, l’asfalt, l’alienació i l’anonimat. Busquen en l’entorn rural la tranquil•litat, la pau i la proximitat entre uns i altres; consideren nociu allò que persones com jo considerem oportunitat. –Serà potser que molts desitgem el que no tenim?....

Tot i la meva positivista visió de Barcelona no puc obviar la seva cara pobra i trista, l’alt nivell de mendicitat que trobem pels carrers, però fins i tot un gran nombre dels que configuren aquest sector desafavorit de la població també vingueren de fora a aquesta capital cercant-t’hi oportunitat. Aquestes persones que desafortunadament s’han vist evocades per les circumstàncies a mal viure pels carrers mostrant la seva desgràcia a canvi de menjar o algunes monedes, difícilment les trobem pels carrerons de petits pobles.

El títol de la sèrie Bar-Cel-Ona no ve donat només pel nom d’aquesta ciutat, sinó pel que per mi és l’essència que li dóna forma i sentit; entenc el “BAR” com el punt de trobada, un racó per la tertúlia ja sigui cultural o no, un espai pel contacte, l’oci i la socialització... podem anomenar alguns dels cafès emblemàtics i representatius de la Barcelona colorista, pintoresca i culta, com són el Cafè de l’òpera, el Zuric i l’històric Quatre Gats.

En el món dels simbolismes el “CEL” engloba tot allò relatiu a l’ idealisme, allò que és oníric, al somni entès com a desig, així doncs, per a mi, són els anhels.

Finalment, “ONA” es refereix a l’aigua. L’obertura al mar que té la ciutat amb el que això significa a nivell d’oportunitats, tant comercials, com culturals com socials.

En definitiva, amb les meves imatges pretenc mostrar la meva visió d’una Barcelona cosmopolita, emblemàtica, dura per alguns, idíl•lica per tants que l’escullen i, oberta al mar per a tothom.


Acte de presentació, amb en Gerard Cruset (Museu) i Nuria Bosch (Ajuntament)

Amb Nuria Bosch (regidora cultura) i Jordi Cordón (alcalde)