15.10.12

ARBOREUM d'ALBERT CUEVAS





Darrera exposició del cicle ANCORATGES d’aquesta temporada, cicle que continuarà els propers dos anys, seguint un model que es va encetar amb MAR-ART i que va continuar amb PONTS fins arribar a l’actual.

L’Albert Cuevas viu i treballa a Navata (Alt Empordà), el seu mitja habitual d’expressió artística es la fotografia (analògica primer, digital més tard), però, també, i des de fa una colla d’anys, investiga i aplica teràpies vibracionals holístiques. De fet es membre de l’Acadèmia Holística havent participat en seminaris i donat conferencies (sonoterapia i geometria sagrada, per exemple) sobre el tema.

Quan busca els objectius a fotografiar (fora que no treballi en comandes publicitàries precises) els sol fixar en la natura que l’envolta. Te a la ment aquella frase d’en Víctor Hugo: produeix una immensa tristor pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta. Ell si que l’escolta i la mira amb els ulls oberts intentant esbrinar, i retratar, la proporció perfecta, el número auri que la configura.

Quant, al començament del cicle, vaig presentar 1,618 d’Artur Aguilar en vaig parlar  d’aquest número auri i va sortir el nom de Leonardo da Vinci. Avui us parlaré d’un altre Leonardo.

Leonardo de Pisa va ser un matemàtic italià que va viure entre finals del 1100 i començaments del 1200. Justament a principis del 1200 inicià un viatge per la Mediterrània buscant el mestratge dels més grans matemàtics de l’època, àrabs tots.. Tornà a la seva ciutat amb un grapat de novetats que, immediatament començà a aplicar  a la comptabilitat comercial, en forma de coneixements pràctics, sobre:
  • càlcul de pesos i mesures,
  • interessos,
  • canvi de moneda..
però també ens parlà  del zero, dels números primos i dels criteris de divisibilitat...

Leonardo de Pisa, però, va deixar per a la posteritat el que coneixem com a successió de Fibonacci (ell era el figlio di Bonacci) que no es més que una successió de números amb una sèrie de característiques:
  • cada número es la suma dels dos anteriors (0-1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-....),
  • cada tres es un número parell,
  • cada quatre es múltiple de tres,
  • cada cinc ho es de cinc..
  • qualsevol número que escrivim es la suma d’un conjunt de números de la successió (17 = 13+3+1; 66 = 55+8+2;...)
Son, per tant congruències periòdiques. Però hi ha una darrera característica que es la que m’ha portat a parlar d’aquesta successió i es que qualsevol número d’aquesta dividit per l’anterior ens dona aquell 1’618, número auri, proporció perfecta, títol de la primera exposició del cicle i que, l’Albert vol transmetre’s quan s’apropa amb la seva camera a la natura que l’envolta.

A les imatges així capturades l’Albert els aplica els seus coneixements sobre   el nivell rítmic, freqüencial i harmònic del so que també observa en la llum i el color. Ens dona d’aquesta manera, el que podríem qualificar com d’imatges energètiques. Una petita selecció d’elles son les que avui presentem a ARBOREUM. Espero que quan entreu a la sala d’exposicions sentiu aquesta energia positiva. El propi Albert us ajudarà a trobar-la i reconduir-la amb un petit experiment pràctic..

Podríem pensar que, en els temps que vivim, mostrar una exposició sobre arbres no deixa de ser una frivolitat.....

En un llibre, Poemas y canciones, editat per Alianza Editorial el 1968, en aquella col·lecció  de butxaca (que els de la meva generació sempre teníem a mà) B. Bretch, exiliat d’un país a on el nacionalsocialisme estava ocupant espais de poder, a on l’enfonsament dels valors, de l’economia i les aliances polític-financeres jugaven  a la contra de la majoria de la ciutadania.....(ens sona??) escriu, al voltant del 1938, A los hombres futuros i comença (permeteu que la transcripció sigui amb l’idioma de la font):

Verdaderamente vivo en tiempos sombrios.
Es insensata la palabra ingenua.
Una frente lisa revela insensibilidad.
El que rie es que no ha oido la noticia terrible. Aún no le ha llegado.

¡Qué tiempos estos en que
hablar sobre los árboles es casi un crimen
porqué supone callar sobre tantas alevosías!

Avui parlem d’arbres. En un futur tindrem que parlar d’altres alevosías.

Eugeni Prieto
Torroella de Montgrí, 20.10.12





Inaguració: dissabte dia 20 d'octubre al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí
Restarà oberta fins al 7 de gener del 2013.