9.12.06

SANDRO de PONTE, format petit




Fins a mitjans del mes de gener es presenta a Mas Pí, de Verges, els darrers treballs de Sandro de Ponte, pintor mexicà, afincat a Barcelona.Les obres escollides per aquesta ocasió, mantenin les caracteristiques básiques de la pintura de Sandro, son quasi "de butxaca", com a contrast als grans formats que va presentar, fa uns mesos a la Fundació Rodriguez Amat, a Les Olives.
Per a més informació sobre aquest artista i la seva obra es pot consultar Sandro De Ponte - ArteLista.com

19.10.06

HERMANN ORDUÑA, A VERGES



L'obra del mexicà Hermann Orduña s'està exhibint aquests díes a dos dels espais del Mas Pí de Verges (Girona).
Es tracta d'una àmplia selecció de peces de tècnica ( i temàtica) molt diversa: aquarela, oli sobre tela o sobre llauna, gravat, litografía..... que ens permeten fer una aproximació al seu univers tan personal i oníric.
Tot i portar una llarga temporada residint a la ciutat de Barcelona ( el seu taller es a la Barceloneta), els ulls d'Hermann, impregnats diariament dels colors de la Mediterrània, segueixen, de manera quasi obsesiva, lligats als que va deixar darrere, al seu Mèxic natal.
La seva obra es el cordó umbilical que l'uneix amb el D.F., les temátiques sobre les que treballa son la plasmació dels somnis d'un adult que no vol deixar de seguir sen infant. També son els dimonis que l'acompanyen en un camí mancat de flors i violes.
Sofriment i plaer entrelligats i sublimats en una orgía de color.

15.10.06

MARIONA ESTEBA, NAVEGAR






PRESENTACIÓ DE NAVEGAR. CAN QUINTANA. 14.10.06
Bona tarda a tothom.
Amb l’exposició que presentem avui, donem per tancat el cicle Mar-Art d’aquesta temporada.

I ho fem, tal com el vàrem començar, amb vaixells.
Carles Bros, en l'exposició que inagurava el cicle, s’inspirava, per fer la seva obra, en la teranyina, vaixell de pesca, vaixell realment existent, vaixell-eina, vaixell que surt a la mar, vaixell que navega…

Els que ens presenta avui la Mariona, també naveguen, però ho fan en un mar més íntim, on les úniques posibles tormentes són les que es formen al cor i esclaten al cervell, on les corrents són les sanguínies i les onades els batecs de la passió. Al voltant, ni ports ni duanes, tan sols una extensa platja de finísima sorra que la Mariona, peus nus, transita mentre crea.

Parlant de creació…Normalment el procés creatiu li comporta, a l’artista, feina, patiment i satisfaccions (en diverses mides segons quin sigui el seu “modus operandi”).
La Mariona treballa, pateix (o no), se sent satisfeta (o no), però també juga. És com una criatura ensamblant les peces de les seves imaginades naus, és una deesa ordenant l’espai on li agradaria viure.

Les seves escultures es poden entendre com a joguines, més encara, com a maquetes d’una flota imaginaria, on ella en fos l’almiranta. En vénen a la memòria, arribats a aquest punt, Charles Simonds i les seves maquetes d'edificis, ciutats i paisatges...
Sigui com sigui, l’exposició que avui presentem ens transmet una sensació de pau interior, de tranquilitat d’esperit.

Us invito, us invitem, a navegar amb la Mariona i el seu món particular.
Que arribeu, que arribem a l’Itaca. I que, un cop allí, hagi valgut la pena el viatge.
Gràcies i fins l’any que ve.


L'exposició restarà oberta a l'espai 3 de Can Quintana fins al 19.11.2006

7.9.06

ELS DIVERTIMENTS DE JORDI RODRIGUEZ AMAT AL MAS PÍ DE VERGES





















Els divertiments es configuren, dintre de la sòlida obra d’en Jordi Rodríguez Amat, com punts d’escapatòria, moments de descans, parèntesi obligat, que li permeten exercitar, de manera fluida i quasi etèria, la ma i el cervell.
Son obres a on l’ofici, la tècnica i l’imaginació es manifesten en estat pur. No es poden considerar de cap manera “obra menor”, encara que la seva execuciò i els materials utilitzats (acuarela i tinta xina) podrien portar-nos a la confusió.
Simples, senzills divertiments que podrem disfrutar fins al 15 d'octubre al Mas Pí (www.maspi.net), de Verges.

2.9.06

DEL SOMNI AL COLOR

Son cuatro los jovenes artistas mexicanos que estos días, y hasta el 15 del próximo mes de Octubre, estan exponiendo una selección de su reciente obra en la Fundación Jordi Rodriguez Amat (Les Olives - Girona).
El título de la muestra ya nos indica los ejes sobre los que se ha intentado conducir la experiencia. Lo onírico, en una explosión cromática, se manifiesta en los lienzos de Hermann Orduña (mujer cocodrilo, en la fotografia) de forma asilvestrada, casi dolorosa en su ejecución final.
Sandro De Ponte es mas comedido en su paleta; su fuerza, sin embargo, proviene de la materialidad de sus cuadros, lo onírico, en su caso se expande fisicamente mas que cromaticamente en unas composiciones inquietantes.
En el caso de Lilia está mucho más explícitamente reflejado el control mental sobre el resultado a obtener. Sus obras se ajustan a una modelación previa que las mantiene bajo control desde el mismo instante en que, ante el caballete, decide que es lo que va a crear.
Y, para finalizar este somero recorrido (para más información acceder a la web de la muestra
http://www.xtec.es/~jrodri19/4m.htm) David Domínguez nos conduce por caminos de socarronería y deshinibición temática en la pequeña colección de grabados que presenta.

1.9.06

Lorena Robredo, Eugeni Prieto (comisari) i Antoni Roviras (director Can Quintana)

MARE NOSTRUM

LORENA ROBREDO A CAN QUINTANA-MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA (TORROELLA DE MONTGRÍ-GIRONA)

Lorena Robredo es una bona fotògrafa. Com altres bons fotògrafs sap descubrir alló que el reste de mortals miran, no veiem. Pero, aixó, per sí mateix, no es important. El que per mí, li dona consistencia al seu treball es que les seves fotografies estan impregnades d’una especial sensibilitat. En la seva anterior exposició, presentada a la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives i que portava per titol “SIN”, les seves obres eren el resultat d’un dolorós viatge interior. Ara, en aquest MARE NOSTRUM, son el resultat d’un joiós viatge exterior. En SIN s’inspeccionava, en MARE NOSTRUM, ja coneixen-se, es disfruta i ens invita a compartir el tros de camí que ha fet durant el darrer any que l’ha portat desde Barcelona fins a Torroella, pasant per Estambul, la costa llevantina i les illes. La reflexió final, de la que gaudim avui, l’ha fet al seu estudi de Madrid. La Mediterrània, les seves sensacions, els seus colors…(tot alló que ens explica en el fullet de presentació) vistes desde la “meseta”. Camins que es troben, camins que ens fan mes propers.
Gracias Lorena por habernos hecho llegar tu proyecto, gracias por confiar en nosotros, en can Quintana, para llevarlo a la práctica, gracias por estar hoy aquí con el fruto de ese trabajo que nos deja un muy placentero sabor de boca (hubiesemos querido, cómo glotones que somos, MAS) y gracias por continuar siendo, y mirando, así.

6.8.06

Lorena Robredo, Mare Nostrum, a Can Quintana


lorena, a can quintana
del 25 agost al 8 octubre

morales, a Can Quintana, els colors de la mediterrànea.


Miguel Morales es un home inquiet, es a dir no pot estarse parat molt detemps al mateix lloc. A poc que les seves obligacions li permeten s'escapade la Torroella que l'acull i enfila els mes diversos destins del monmundial, carregat amb mes curiositat que maletes. Allà a on va ho fa ambles cames preparades i els ulls ben oberts.
Quan torna al seu estudi aboca, en les seves obres, tot allò del que s'haimbuit en el camí, crea amb els estimuls acumulats, descarrega lescombinacions cromátiques , processades i refetes per la trituradora del seucervell racional.La exposició que avui presenta a Can Quintana es producte directe d'això quedic. Son les llums de les costes que banya el Mediterràni les que escapenper les escletxes des seus cuadres, son les sensacions, múntiples itransparents com les capes de pigments en que els conforma, les que donenlloc a les seves composicions, son les finestres obertes de l' ànima deMiguel les que recullen les vibracions dels diversos llocs que ha visitatper poder, a la fí, destil.lar aquest magnifics COLORS DE LA MEDITERRÀNIA.
En una petita presentació que l’autor fà d’aquesta exposició (veure annexe) ens dona unes quantes claus sobre el seu treball: ens parla d’investigacions pictóriques d’una abstracció que beu de l’expresionisme americà, que rellegeix el barroc per sumergir-se en el complex laberint de les textures, les llums i els colors d’un grafisme informal. Una pintura que aprofundeix en els registres biogràfics i deu molt a l’imaginería literaria (es profesor de literatura), al mon del cinema i a una personal concepció de la “mise-en escene”. Una pintura que te molt de composició musical, inclús de formulació matemática, i a on en el resultat final no es preten anar més enllà de l’equilibri apassionat entre mases de colors i formes. Son, el que Miguel anomena, “les interseccions de la memòria”.

http://morales-pintura-canquintana.blogspot.com/
els colors de la mediterrànea,
Can Quintana, del 8 de juliol al 20 d'agost de 2006