9.9.09

DEL GEST A LA LLETRA - NOUREDDINE CHATER

Inaguració estranya. Els originals arriben 5' abans
Noureddine i jo davant "Arabstraction 2009" mosaic de 15 peces




Per fi, passats quatre anys des de que vàrem contactar per primera vegada, he conseguit portar l’obra d’en Noureddine Chater al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona). En felicito i dono les gràcies a tots aquells (començant per la direcció del museu) que han fet possible aquesta presència.

Es tracta de la seva primera exposició individual en territori espanyol i, a la vista està,
el treball que ens mostra reflexa de forma admirable els camps en els que ens mou el seu interès artístic. La cal·ligrafia àrab com a element estètic i ornamental més enllà (fugint voluntàriament) de la seva representació religiosa i/o comunicativa. Es la visualitat del signe, impregnat de tota la lluminositat del seu Marràqueix diari, la que acaba ocupant la totalitat de l’espai pictòric. Es el pinzell sobre el paper que, mes tard, queda incorporat a la tela el que escriu els missatges que cada espectador llegirà segons el moment emotiu que visqui sense necessitat de haver passat per cap escola d’idiomes ni amb ajudes de cap diccionari. Cal·ligrafies que van de cor a cor, de sensibilitat a sensibilitat, com a ponts invisibles però potents que acosten i agermanen cultures, no tan llunyanes, d’un costat i altre de Europa i Àfrica.

L’exposició restarà oberta fins el 26 d’octubre i en Noureddine tornarà a estar entre nosaltres la setmana anterior (a partir del 20) per fer un taller de descoberta de la cal·ligrafia àrab en sessions d’una hora de duració que prometen ser intenses i interessants (3 euros l’inscripció al 972 755 180)

Tot seguit reprodueixo un petit escrit de presentació redactat per en Joan Maria Puigvert

Noureddine Chater és un artista que sap ser essencial. Aquesta és la seva aposta estètica, aquest és l’àmbit del su combat: la construcció pictòrica d’una obra amb textures de tàctil geografia d’astre, a través de la qual obrir una pausada meditació sobre l’home i el seu destí.

Una pintura de refinada elaboració tècnica, de rica dimensió simbòlica. Una pintura vertebrada al voltant d’elegants i rotunds grafismes d’ordre cal.ligràfic com a escriptura del crit primordial o del silenci encès. Una pintura a la recerca d’un profund lirisme còsmic, que ens reveli la proximitat de l’infinit, caminant ànima endins.




1.7.09

SUDARI DE LLUM - Gonzalo TABUENCA



Esta es la nueva exposición del ciclo PONTS que, hasta finales del mes de Agosto podrá verse en el Museo de la Mediterrània (espacio 2) de Torroella de Montgrí (Girona).

El artista Gonzalo Tabuenca nos ofrece un conjunto de lienzos en los que, en una sucesión, casi cinematográfica, asistimos a la transmutación desde esta parte del puente a la del mas allá siguiendo el hilo conductor de las filosofías orientales, en especial la sufí.

Uniendo a la gran calidad de su pintura las preocupaciones propias de quién tiene más preguntas que respuestas, la obra de Tabuenca transcurre por territorios de belleza romántica y de resolución matérica que no dejan impasible al espectador, que al finalizar la visita, se lleva impregnado el sentido profundo de lo observado. Buen ejercicio en tiempos de descreimiento general y artistas del tres al cuatro.
.............................................................................................................................

Tabuenca es una síntesis entre la belleza de la forma, la idea y la expresión. Todas sus creaciones plásticas cogen sentido si se miran bajo el punto de vista de la espiritualidad y la trascendencia. Las formas exteriores que plasma y transmite están relacionadas esencialmente y de manera voluntaria, con elementos de la filosofía budista, con la que el artista, desde siempre, ha tenido un profundo contacto. Tabuenca explica historias y las rememora desde la parte más sensitiva, la de los sentimientos. Igual como un literato hace con las palabras, Tabuenca invita a la reflexión mediante los pinceles. El artista explica cuáles son sus sensaciones más particulares sobre el medio y, a la vez, cuáles son los matices que pueden aparecer con algo tan imperceptible como la alegría, la angustia, las aspiraciones o la tristeza. Una auténtica mixtura que invita automáticamente a buscar el camino hacia la serenidad espiritual. La investigación artística de Tabuenca, apunta constantemente hacia este sentido y el artista recrea unos espacios reales llenados de una atmósfera intangible, ideal.

15.5.09

AIGUA - AAVIB


Del dia 1 de maig al 22 de juny d’aquest 2009, a l'espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana – de Torroella de Montgrí (Girona), i sota el genèric títol AIGUA, l’Associació d’Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera (AAVIB) mostra el treball de 32 dels seus associats.

Es tracta de la segona exposició del cicle PONTS i respon als objectius marcats quan es va proposar tirar endavant aquesta proposta:
-relacionar territoris
-relacionar persones, i
-fer-ho a traves d’allò que ens uneix (l’art, l’aigua, el mar...en aquest cas concret).

Aquelles xarxes inicials que apareixien el la primera exposició del cicle (Martoranno) i que, deia, volia fossin l’eix vertebrador de totes les propostes, es converteixen en paisatge neuronal a on la comunicació i la relació esdevenen ràpides, productives i enriquidores. Crec que s’està aconseguint. Es un íntim motiu de satisfacció.

5.2.09

PONTS VERTICALS - JORDI MARTORANNO


A partir del set de febrer i fins el 30 de març al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) en Jordi Martoranno presenta la seva darrera producció He inclòs un text del propi Jordi que ens dona pistes sobre per on es mou la seva pintura.

Unes obres que reflexen abastament les linees mestres per on es vol conduir el cicle ponts, que justament inagura aquesta exposició.Interconexions, xarxes, influències...sobre sòlids pilars..
ESTRUCTURES ORGÀNIQUES (2008-09)
La llavor, estructures de creixement, el niu, l’hexàgon, el trasmudament...
____________________________________________________________________

La llavor és el centre místic, el punt no aparegut d’on s’ irradien totes les creacions i creixements.
L'art ens ha d'ensenyar a conrear les nostres pròpies llavors.
El niu esdevé un espai de creació, un territori de seguretat i d’acumulació d’idees, un lloc on estructurar i estructurar-se
Les estructures de creixement són formes en contínua expansió que es desenvolupen geomètricament fins assolir el volum o la funció que la seva genètica ha programat d’una manera natural.
L’hexàgon i el pentàgon tenen una forta càrrega simbòlica al llarg dels segles, un dels símbols més coneguts és la masculinitat de l’hexàgon així com la feminitat del pentàgon.
Gairebé totes les figures geomètriques estan farcides d’una forta càrrega simbòlica ja des de sempre. Figures que tenen el seu origen mimètic en la natura i que l’home ha manllevat transformant-les i readaptant-les amb significars i simbologies molt diverses.
Figures que al llarg dels segles han quedat immutables, d’altres han transformat el significat i algunes han quedat en desús.
Generalment aquestes figures s’utilitzen per reforçar els conceptes universals, per explicar la relació de l’home amb el cosmos, per entendre i interpel.lar el món que envolta a l’home, o bé per codificar la relació de l’home amb la natura a través del llenguatge simbòlic...
És una eina, que lluny de ser estudiada, es manté inherent en la naturalesa humana d’una manera genètica, i hi és present en totes les èpoques de l’art d’una manera més o menys evident.



jordi martoranno