5.2.09

PONTS VERTICALS - JORDI MARTORANNO


A partir del set de febrer i fins el 30 de març al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) en Jordi Martoranno presenta la seva darrera producció He inclòs un text del propi Jordi que ens dona pistes sobre per on es mou la seva pintura.

Unes obres que reflexen abastament les linees mestres per on es vol conduir el cicle ponts, que justament inagura aquesta exposició.Interconexions, xarxes, influències...sobre sòlids pilars..
ESTRUCTURES ORGÀNIQUES (2008-09)
La llavor, estructures de creixement, el niu, l’hexàgon, el trasmudament...
____________________________________________________________________

La llavor és el centre místic, el punt no aparegut d’on s’ irradien totes les creacions i creixements.
L'art ens ha d'ensenyar a conrear les nostres pròpies llavors.
El niu esdevé un espai de creació, un territori de seguretat i d’acumulació d’idees, un lloc on estructurar i estructurar-se
Les estructures de creixement són formes en contínua expansió que es desenvolupen geomètricament fins assolir el volum o la funció que la seva genètica ha programat d’una manera natural.
L’hexàgon i el pentàgon tenen una forta càrrega simbòlica al llarg dels segles, un dels símbols més coneguts és la masculinitat de l’hexàgon així com la feminitat del pentàgon.
Gairebé totes les figures geomètriques estan farcides d’una forta càrrega simbòlica ja des de sempre. Figures que tenen el seu origen mimètic en la natura i que l’home ha manllevat transformant-les i readaptant-les amb significars i simbologies molt diverses.
Figures que al llarg dels segles han quedat immutables, d’altres han transformat el significat i algunes han quedat en desús.
Generalment aquestes figures s’utilitzen per reforçar els conceptes universals, per explicar la relació de l’home amb el cosmos, per entendre i interpel.lar el món que envolta a l’home, o bé per codificar la relació de l’home amb la natura a través del llenguatge simbòlic...
És una eina, que lluny de ser estudiada, es manté inherent en la naturalesa humana d’una manera genètica, i hi és present en totes les èpoques de l’art d’una manera més o menys evident.



jordi martoranno