12.12.11

GREE - SCREEN de PEP CAMPS





A Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts-Parc del Garraf 



GREE-SCREEN ÉS UNA SERIE QUE COMENÇA EL 1997 I LA HE ANAT TREBALLANT FINS ARA. LA SERIE FA REFERÈNCIA A LES PRIMERES PANTALLES D’ORDINADOR QUE TENIEN AQUEST COLOR VERT ÀCID. UN ELEMENT IMPORTANT ES EL COLOR VERMELL EN OPOSICIÓ AL VERD DE LA IMATGE, EL YING-YANG, QUE APAREIX EN FORMA DE RODONA, UN PUNT, UN “TOPO”, UN CERCLE, REFERÈNCIA AL MÒN SUBATÒMIC. LÉS IMATGES SÔN UNA MENA DE ZAPPING, AL PRINCIPI DE LA SERIE EREN POTSER IMATGES MÉS FORTES MÉS VIOLENTES, EN FER UNA CRÍTICA AL QUE ESTÀ PASSANT AL MÒN, EN EL TEMA SOCIAL ,POLÍTIC, BÈLIC, ECONÒMIC, RELIGIÒS, PORNOGRÀFIC…LES DERRERES HE DECIDIT QUE EN COMTES DE SER CRÍTIQUES I DE DENÚNCIA , PARLESSIN DE L’ALTRE CARA, LA CARA DE LA BELLESA I EL BON SENTIMENT O PERSONATGES QUE HAN INSPIRAT A FI DE BÉ AQUEST MÒN.  EN PRINCIPI LES OBRES SÒN DE FORMAT PETIT EN REFERÈNCIA AL QUE ÉS UNA PANTALLA D’ORDINADOR O DE T.V. NOTEREU QUE SÒN DE PETIT TAMANY PERÒ AMB MOLTA FORÇA I QUE “OCUPEN” MOLT L’ESPAI. ESPERANT QUE VOS DONI INSPIRACIÓ I QUELCOM A REFLEXIONAR  I QUE  ESTÈTICAMENT SIGUIN INTENSSES I GRATIFICANS.
PEP CAMPS

18.10.11

PINTURES de CARME SANGLAS

Les PINTURES de CARME SANGLAS estaran al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí desde el dia 22 d'octubre al 5 de desembre configurant la darrera exposició del cicle PONTS que he coordinat els darrers tres anys.


La mirada dolça i a la vegada incisiva de l'artista transmet, a travers de la seva obra, la força interior d'un poeta, els somnis que agafen vida matèrica construint una realitat diversa de la que nosaltres, simples mortals, veiem.: fantasmagórica, irreal, alternativa. Es el mon personal de la Carme el que surt al nostre encontre....deixe'm que, a partir d'aquesta exposició, sigui una mica més el nostre.

4.9.11

EL BISBE ESTIRAT - Jordi Cané, Tano Pisano, Miquel Ros, Cyril Torres


El Bisbe Estirat de Jordi Cané, Tano Pisano, Miquel Ros i Cyril Torres
BisbeEstiratEl Montgrí és el punt on conflueixen el microcosmos i el macrocosmos de molta gent, les formes tel•lúriques de les seves tres muntanyes, la muntanya d’Ullà, la del Castell i el mont Pla influeixen tant o més que la tramuntana, i ha estat el fruit d’inspiració de molts artistes des de Francesc Gimeno a Josep Pla. El Montgrí té alguna cosa màgica que atrau a tot aquell que s’hi acosta, l’observa i el descobreix.

Ara, al Museu de la Mediterrània, dins el cicle PONTS, s’exposarà l’obra de quatre artistes que també han caigut hipnotitzats per les belles formes del bisbe estirat. Jordi Cané, Tano Pisano, Cyril Torres i Miquel Ros són quatre artistes que viuen i treballen a l’Empordà i dins el seu imaginari de paisatge tenen el Montgrí en el seu punt de mira.

L'exposició es podrà veure del dissabte 3 de setembre al dilluns 17 d'octubre.


Jordi Cané (Palafrugell, 1978). El 2001 es trasllada a Barcelona per estudiar fotografia a l’escola IDEP de Barcelona. S’especialitza de manera autodidacta en fotografia analògica de gran format. Col•labora amb diverses publicacions i artistes a Catalunya i Londres i des de 2009 coordina el seu espai de creació multidisciplinari, Espai 4x5.
El retrat i el paisatge industrial són part del seu treball personal. La seva fotografia és directa, sense maquillatge. Prescindint de les noves tecnologies de la fotografia digital, utilitza càmeres analògiques de gran format, amb les quals aconsegueix capturar imatges com purs documents que minimitzen les seves qualitats estètiques. Amb lentitud i precisió cuida els enquadraments i la llum per aconseguir una atmosfera d'un realisme intemporal.
Tano Pisano (Siracusa, 1947). Nascut a Siracusa, Tano Pisano estudia a l’institut d’Art de Catania i a l’Academia de Belles Arts de Roma. El seu art recorre tot Itàlia i participa en diferents treballs per Alemanya, Suècia i Dinamarca. Després de molt voltar s’assenta al Baix Empordà on farà varies exposicions anuals a Palafrugell i Llafranc.La mirada és per a Pisano l'eina que permet l'acció creativa. Ell necessita treballar a partir d'un model: observar, sentir i, finalment, pintar. És un artista que treballa metòdicament, realitzant sempre dibuixos preparatoris que li permeten, posteriorment, passar a l'obra definitiva.
Miquel Ros (Palafrugell, 1942). D’ençà de la primera exposició individual a la Galeria Palafrugell - Art l’any 1982, participa en nombroses col•lectives arreu del nostre país, França i Bèlgica. L’any 1980 obté el premi Tramontan de dibuix, dintre del concurs Vila de Palamós. L’any 83 és guardonat amb les medalles d’or dels salons internacionals de dibuix i pintura de les ciutats franceses de Béziers, Bedarieux i Salbris, sempre amb la tècnica de dibuix a ploma.
Des de l’any 1971 col•labora com a caricaturista i dibuixant d’humor a la Revista de Palafrugell i altres publicacions locals i comarcals. Tot això sempre amb la tècnica de dibuix a la ploma amb tinta xinesa sobre paper, i en aquest cas dibuixant un paisatge que li és molt proper.
Cyril Torres (Barcelona, 1969). Estudia Belles Arts a Barcelona a principis dels anys 90 al mateix temps que dirigeix el taller-galeria d’art El Manantial. Entre 1994 i 1998, viu i treballa a Marrakech i des de llavors, col•labora amb l’associació Al-Jazouli de Marrakech, la productora audiovisual Amaranta de Madrid, la universitat de Toulouse i diferents galeristes.
Durant més de 15 anys, des de les seves primeres instal•lacions de murs de paper fins les seves més recents col•lages fotogràfics i musicals sempre amb la pintura com a eix central, ha anat teixint llaços de complicitat amb escriptors, musics, ballarins, cineastes, ... per tractar el tema de les emocions humanes i de la convivència entre cultures en un mateix espai.


4.7.11

TÀNGER, L'AROMA DELS GESSAMINS - JOAN CARLES ROCA SANS


VIDEO DE L'INAGURACIÓ A L'ENLLAÇ

http://www.rocasans.net/tanger-laroma-dels-gessamins-exposicio-al-museu-de-la-mediterrania-de-torroella-de-montgri/

El Museu de la Mediterrània exposa, del 2 de juliol al 29 d'agost el treball “Tànger. L’aroma dels gessamins”, de l’artista Joan Carles Roca Sans.

    Una de les constants de la recent immigració musulmana és que, quan els nouvinguts confirmen que la realitat europea no és com se la imaginaven i senten l’alienació i la soledat en la seva pell, es veuen empesos a redescobrir en terra d’acollida el valor de l’islam i les seves arrels.
“Tànger. L’aroma dels gessamins” proposa una reflexió sobre la identitat i el desarrelament. Pretén mostrar que ningú no emigra perquè vol, sinó perquè s’hi veu obligat i mostra, amb el recurs de la pintura analògica, el dibuix digital,  l’escultura i el vídeo, les dues cares de l’emigració: la realitat d’allò que es deixa i la incertesa del que es pot trobar al final del camí.
                          Vegeu el relat complet a www.rocasans.net
                         L’autor




ES VEN - GEMMA NOGUEROLES



El pont que va del paisatge de l’ambició a una nova realitat esta fet d’esquelets d’edificis a mig fer i gent atrapada entre la seva ferralla.
La instal·lació és una reflexió al voltant del paisatge que ens ha deixat un època de construccions desmesurades unes restes que ens han de fer pensar:
Estructures d’edificis inacabats
Economies familiars destrossades
Carrers plens de cartells “Es ven” 
A l’altra banda del pont esperem trobar-hi el resultat de la reflexió i un paisatge més humà  i racional.
Formalment la instal·lació consistieix en omplir les dues sales amb totxanes suspeses del sostre a diversos nivells i en diverses perspectives. Congelem un instant d’una caiguda de totxos.
Un projector llença imatges d’esquelets d’edificis contra la paret, parts d’aquestes imatges pel camí es queden enganxades  als totxos i la resta arriba a la paret oposada.
De tant en tant sentirm el so d’uns totxos caient estrepitosament al terra trencant la quietud del moment congelat.

ES VEN
Instal·lació de Gemma Nogueroles 
Al Museu de la Mediterrània
Del  30 d’abril al  27 de juny

9.3.11

A L'OMBRA DEL TEMPS - CONXA MORENO

Conxa Moreno i J. M. Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí
J. M. Rufí, Conxa Moreno, Eugeni Prieto, comisari i Antoni Roviras, director del Museu
La gestació d’aquest projecte arrenca l’estiu del 2007 com a conseqüència d’una malaltia que va durar pràcticament un any i va representar una greu crisi existencial per l’artista.


Tot un any de complicada rehabilitació va intensificar l’estudi de l’anatomia fins a l’obsessió. L’artista va poder concretar la gran necessitat que sentia d’autoconeixement a partir del contacte físic de les mans amb el material que millor coneixia, el fang, a manera de catarsi, de purificació immediata, quasi com un ritual de guariment.

El resultat són formes realitzades entre el gener i l’agost del 2008, que parteixen d’aquest element de dolor i que representen l’home pertorbat per experiències traumàtiques, amb mutilacions, marques, cicatrius, etc. A la vegada, són un homenatge a la seva capacitat de supervivència, de sublimació, de transcendència del dolor, així com a la seva voluntat de deixar empremta i de manifestar-se.

A l’ombra del temps agrupa rastres: rostres i torsos que porten a la memòria fragments de troballes arqueològiques de les antigues civilitzacions mediterrànies.

Per l’exposició s’ha creat una instal•lació audiovisual inspirada en la perennitat de l’escultura clàssica sotmesa a una constant metamorfosi fins esdevenir un únic i múltiple rostres, que intenta significar l’estreta relació entre els pobles i es remet al mateix títol del cicle: PONTS. Com a superfície de projecció s’ha escollit una pantalla immanent, una pantalla viva. Símbol i element aglutinador de la nostra cultura, vehicle d’intercanvi i transformació: l’aigua de la mediterrània.

Reflexions

La intenció de l’artista es poder transmetre les sensacions que acompanyen l’emoció humana del patiment des d’una poètica personal, a cops difusa, en ocasions dramàtica... sobre l’existència que perdura.

Aquesta exposició es una mena de memòria biogràfica, testimoni d’un període de temps difícil a nivell personal. No obstant l’artista ha procurat representar la figura humana amb mínimes o inexpressives faccions, la deixo gairebé impersonal, per a adreçar-me a l’home universal, al seu drama i la seva grandesa. Més enllà de fronteres i més enllà del pas dels segles, a l’ombra del temps.

L'exposició es podrà veure a l'espai 2 del Museu de la Mediterrània- Can Quintana de Torroella de Montgrí (Girona) des de el 5 de març al 26 d'abril del 2011.