21.11.08

ONADES

"huellas" - fotografia de Lorena Robredo

Amb aquesta exposició col·lectiva es pretén fer un resum-recordatori del que han sigut les tres temporades de Mar-Art (Espai 2 del Museu de la Mediterrània-Can Quintana a Torroella de Montgrí).

Son setze artistes que, amb diferents formats i mitjans d’expressió, ens han mostrat la seva visió sobre el Mediterrani, les seves gents, les seves riberes, la filosofia (si hi es, això no ha quedat massa clar) d’un espai físic i geogràfic no sempre relacionat com deuria, no sempre identificatiu-proper i si, de vegades, moltes, element de separació més que d’apropament.
Des de un espai petit d’un Museu d’una petita vila mediterrània hem intentat aportar elements de reflexió i de debat sobre aquesta realitat. No estic segur d’haver-ho aconseguit del tot. Del que sí ho estic, de segur, es de que els que hem participat en l’iniciativa ho hem fet creien que alguna cosa aportaríem i amb el convenciment profund de que l’art segueix essent un bon instrument de conscienciació, més enllà del gaudi estètic que ens pot proporcionar
Del 22 de novembre de 2008 al 26 de gener de 2009 al espai 1 del Museu.

MANS QUE CUREN -FINA SENSADA


Mans que curen es el resultat d'un viatge que acompanya una expedició quirúrgica de cooperadors al Txad, al centre "Notre Dâme de la Paix" creat pel caputxí francés Michel Gimbaud als anys vuitanta.
És una mirada a la pobresa amb tendresa i a la malaltia amb respecte. Una mirada amb dignitat a un continent carregat de malalties i pobresa, colonitzat i explotat, maltractat i oblidat.
Fotografíes que van del blanc i negre que convida a reflexionar i a veure la profunditat de la cooperació, al color per mostrar les tonalitats d'Àfrica, l'alegria de la seva gent i la intensa brillantor als ulls des seu nens.

Del 8 de novembrede 2008 al 12 de gener del 2oo9 al espai 2 del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona)

1.9.08

EL MIRATGE DE L'ANNA BAHÍ

1/25 part del mosaic

Amb Miratge: mosaic fotogràfic del segle XXI d.c. tanquem el cicle Mar-Art (al novembre hi haurà una col·lectiva de tots els participants) que durant els darrers tres anys hem organitzat al espai 2 del Museu de la Mediterrània – Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona).

I no ho podíem fer de millor manera que encarregar-li a l’Anna Bahí el posar la seva mirada subtil, incisiva i delicada ( ens ho explica ella millor en l’escrit posterior) al servei d’aquest resum expositiu.

Ha escollit, com a excel·lent fotògraf que es, el bo i millor de cada casa i ha construït , amb totes les peces (extraordinàries per separat, també) un mosaic que funciona com a peça única i que, al mateix temps, conté (i d’aquí la meravella del seu treball) l’historia del nostre marenostrum.

Imprescindible gaudir de les fotografies penjades a Can Quintana, però també la visió del vídeo que es projecta com a complement, i arrodoniment, de l’obra física.

Projecte: “MIRATGE”
Inspirant-me en l’idea del “mosaic” on en una superfície s’incrustaven -ja en època de grecs, romans i època aràbica- trossets de pedra, de marbre o altres materials de diferents colors; es dóna forma a l’idea d’una mena de collage d’imatges fotogràfiques, que volen suggerir la Mediterrània.
Fotografies de retrats, detalls, objectes, icones, textures, formes i colors són realitzades de manera que volen donar l’idea d’un imaginàri pas del temps, un conjunt d’imatges que volen recrear un mosaic de sensacions visives. Una sèrie, una al costat de l’altra i en format quadrat com les rajoles d’un mosaic, per crear un únic treball rel.lacionat amb tot alló que m’inspira el concepte de la Mediterrània, la mar i les terres que l’envolten.
L’idea d’aquest projecte no és observar tant la fotografia, sino captar la imatge a través d’una part nostra més abstracta: la intuició, la sensació que les formes i els colors (de sorra, d’espècies, colors de mar, de terra, colors de sol, d’aire i vent) ens transmèten, ens porten a pensar i/o imaginar la Mediterrània.




Anna Bahí

27.7.08

VISIONS

SILVIA NAVARRI (No le deis la espalda)


DMITRY PLOTNIKOV (Faisán)

MON PONS (horitzó blau)


Amb aquesta col·lectiva poso punt i final a una col·laboració de sis anys amb la Fundació Rodríguez Amat de Les Olives a on, des de la responsabilitat de la galeria he organitzat 26 exposicions i he propiciat que mes de 40 artistes busquesin de trobar el seu public.

Han sigut anys plens de satisfaccions, de complicitts i de bones vibracions.

El treballar amb absoluta llibertat m’ha permès anar teixint un conjunt de mostres representatives del mon actual de l’art. No ha faltat la fotografia, el gravat, l’escultura, el tapis, el vídeo, les instal·lacions, la pintura..

La exposició que presento ara intenta recollir una mica l’esperit que he intentat treballar en aquests anys. Pretenc que les obres dels tres artistes presents dialoguen entre elles, contrastin tècniques i pulsions, arribin a equilibrar-se i, a la fi, es pugui fer el recorregut per l’exposició interrogant-se però sense desequilibrar-se.

18.6.08

RAVAR - OBRA GRÁFICA

"tránsito", aiguatinta de Inma Doval

Del 21 de juny al 21 de setembre, la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona)mostra un recull d'obra gràfica del grup RAVAR.

Inma Doval, Katús Otero, Juan Ondategui, Carmen Cierto, Lola Oviedo i Manoel Bonabal representen un ampli ventall del gravat que es fà actualment a Galicia.

Técniques, recursos expresius, formats, conceptualitats, s'entrelliguen i s'acaronen.....

ESCULTURES A LA TERRASA - EL BORNI

"nunca mais"

Lentament aquesta vena artística va esculpint una forma de viure, una forma més de respirar per mi. Utilitzo materials que ja han tingut història, que ja han viscut. Quan els treballo intento donar-els-hi la importància o rellevància que havien tingut en el seu passat, és com si els tornés la "dignitat perduda". El ferro, la pedra, el vidre, la fusta... ja han tingut el seu període útil, jo els reciclo quan ja no són importants, quan ja no "valen" en el sentit estricte per la nostra societat. Intento, com una mare que dóna llum, fer enraonar aquests objectes inherts i donar-els-hi una nova vida, més enllà del que varen ser. Quan els composo, ells mateixos demanen el que els cal, i segons com, manen sobre el resultat final de l'escultura; no obstant, partint de materials durs i violents es poden arribar a projectar formes càlides i relaxants. (El Borni).

L'exposició es pot veure a la terrasa de la Fundació Rodriguez Amat (Les Olives-Garrigoles, Girona) fins al 21 de setembre.

CARLES DELCLAUX - IS TAPISSOS

" paissatge del micro climax" 160x360

Per a Delclaux, el projecte creatiu és sempre un procés d’evolució. La creació, diu l’artista, és l’hàbit de posar la peça en l’espai amb un llenguatge propi. Aquest espai, evidentment, és l’espai plàstic. La composició per nuclis que ell anomena espais, s’intercala i es fusiona amb llums, elements petits. En el seu procés de creació, l’artista fa correspondre a cada nucli de colors o fusions d’espais d’equilibri, unitats que fa coincidir amb números i tot, mitjançant un procés complexa en el qual la addició d’un nombre de taques del mateix color, per exemple, es correspondria amb el nucli del mateix nombre, podent haver-hi, està clar, nuclis amb tota mena de valors numèrics. Deixant lliure la seva imaginació, en un moment d’efervescència passional, Delclaux compara amb valors proporcionals l’espai plàstic i els seus nuclis amb l’univers estel·lar. Sempre he pensat que l’artista ha de tenir força imaginativa i saber defugir lliurement dels canons establerts en qualsevol ment conservadora

La galeria del Centre d’Art i Cultura Contemporanis de la Fundació Rodríguez-Amat, coordinada per Eugeni Prieto, presenta la més completa exposició que fins ara ha mostrat l’obra de Carles Delclaux. Es tracta d’una exposició potent, brillant, així ho creiem, que es podrà veure des del 21 de juny fins el 20 de juliol d’aquest 2008.

Jordi Rodríguez-Amat

Screen body's/Colors i cossos del Mediterràni


Enfilant la darrera etapa del cicle Mar-Art que portem organitzant les darreres tres temporades a Can Quintana-Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí (Girona) arriba en JOAN COMALAT i la sèrie que dona títol a l’exposició.

Joan no s’ha mostrat, els darrers deu anys, massa pròdig a l’hora d’ensenyar-nos la seva obra.

El treball que podem veure al Museu de la Mediterrània desde el 21 de juny fins al proper 18 d’agost es un nou impuls, un nou esglaó en una de les seves constants professionals: el nu...

Aquest cop projecta antigues diapositives del seu arxiu personal sobre els cossos de les models mentre les està fotografiant.

Un cop obtinguts els negatius hi ha una feina de laboratori minuciosa i novament creativa. Es allí a on en Joan acaba d’obtenir el resultat que ara es pot veure: cromatisme intens, confusió visual, abstracció formal....tot embolicat amb un alt contingut de sensualitat.
Exposició doblement recomanable. Recuperació d’un dels bàsics de la fotografia gironina. Obres absolutament interessants

25.4.08

BRAU, LLUM, MAR - ELKE DAEMMRICH


El culte al toro es una metàfora de la Mediterrània.

La llum i el color entren a borbolls en aquest espai tancat on els homes i les bèsties s'enfronten a un destí cert. és allà on, de forma desigual, es reprodueix el combat de la vida.

Les trompes dels insectes assadollant-se de les flors i els rostres dels crancs o els llamàntols (espasa, pica) en les profunditats marines, no són més que un altre reflex de l'arena.

La fauna i la flora de la Costa Brava. Les curses de braus del sud de França.

Expressat tot en un esclat salvatge de colors i formes.

Can Quintana-Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí - Girona) del 19.04.08 a 16.05.08

Informació sobre l'artista a la sev web www.elkedaemmrich.com

Posted by Picasa

PAISATGES - VIADER



A recés de la tramuntana, en Martí Batlle VIADER ens mostra els seus paisatges de corten i acer inoxidable i ens diu:

Quan observo les coses, sovint imagino altres formes que transporto a un terreny propi que m'agrada, on m'hi sento bé. I explico tot el que he vist, parlant a la meva manera; perquè és aquí on hi trobo el meu llenguatge. Perquè surt sol, com les ombres que s'amaguen darrera les formes geomètriques, que s'allargassen mandroses fins que cau el jorn. Allà a on n'hi ha, en trec, i on hi falta, n'hi poso. Allà on suma, faig la resta, i on surt la resta, n'hi faig sumar. A vegades, la sort és darrera d'un dibuix i, d'altres, el dibuix et dòna un cop de sort. Amb la sort val més ser-hi amic.
Tot això em porta a treballar un ferro que traiem de la fosca terra: el fonem fins fer-lo córrer per rierols capritxosos que ens donen solucions infinites. Per donar-li vida, el transformo, li dono formes de manera que convidi a donar emocions i, un cop ha vist la llum, el torno d'allà on ve: l'integro en el pisatge per tornar-lo a la natura. Un tracte just i merescut.
Vull ensenyar-vos les coses que m'han fet pensar, i canviar, i voler explicar, i.....

Les escultures estan exposades al patí de Can Quintana-Museu de la Mediterrània desde el 19 d'abril.
La fotografía recull el moment de destapar La Foradada. Per més informació poeu anar a la web d'en Martí: Posted by Picasa www.viaderescultura.com

17.2.08

MÉS ENLLÀ DE LA MEDITERRÀNIA - KIKU AUQUER

Fins al proper 14 d'abril, al Museu de la Mediterrània-Can Quintana de Torroella de Montgrí (Girona) es poden veure les obres d'en Kiku Auquer.
En Kiku es un home que es belluga entre el nord i el sud, amb les contradiccions típiques de les persones racionalment actives. Es reconforta en la seguretat d'aquesta part del mon (tot i agradar-li cada cop menys) i busca, a l'altra banda del mar, retrobar-se amb la part més íntima d'ell mateix.
Aquesta dualitat queda reflectida en les pintures que formalment simples (segons ell no cal buscar significats als seus treballs) recullen la lluita, l'atracció i els sentiments d'un artista iconoclasta i sincer. Destilació, diu i estic absolutament d'acord, de tots els "ismes" del segle pasat que, al seu torn, també van veure de l'art africá.
Segons queda escrit al díptic de presentació:
L'Äfrica, continent del que venim, origen de la nostra vida i al mateix temps salvarguarda del nostre futur (amb les profitoses onades inmigratòries) es la font d'inspiració de les pintures d'aquesta exposició. Colors vius, cremats pel sol es fonen amb els blaus del mar-frontera