25.8.15

A-10 d' EUGENI PRIETO


L'exposició A-10 recull un conjunt de 41 retrats d'artistes que  hi han passat per les sales del Museu de la Mediterrània durant els darrers 10 anys.  No hi són tots (per les exposicions del Museu hi han passat uns 80) però la mostra és prou significativa.


Eugeni Prieto, l'autor de les fotografies ha desenvolupat, durant els darrers deu anys, la funció curatorial de les exposicions d'art contemporani del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí, Girona)

L'exposició s'inaugurarà el pròxim dia 5 de setembre, dissabte, a les set de la tarda i es podrà visitar fins al 26 d'octubre

7.5.15

SINÈCDOQUES FEMENINES de LAURA SALVADOR

Inauguració el 16 de maig a les sis de la tarda al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Es pot visitar fins al 29 de juny. 

En paraules de la mateixa artista:


En una societat on el cos  és un terreny conflictiu difícil de delimitar,  es generen lluites marcades per les qüestions de  gènere, pels valors morals, socials o polítics. Això és especialment evident en el tractament de la dona. La seva presència social i visual és molt diferent de la de l’home i per tant, segueix sent la més estereotipada.

Sinècdoques femenines se centra en l’autoretrat per parlar del cos femení i la percepció que en tenim. D’aquí la necessitat de reduir el cos a una presentació, sense condicionants sexuals, amb la intenció de deixar de percebre la dona com un simple cos-objecte supeditat per la mirada masculina. 

Ser o existir, en definitiva, no és només tenir un cos, és quelcom més, és la riquesa interior guanyada durant tota una vida

Tenint en compte un dels arguments principals de l’artista, “el cos és un conducte que comunica el nostre interior amb l’exterior”, l’obra de Laura Salvador és en gran part autobiogràfica. D’aquesta manera, les experiències personals, pors, il·lusions o relacions afectives aflueixen subtilment en cadascuna de les pintures com si estigués escrivint una novel·la.  Una història que ens convida a reflexionar sobre la representació i la identitat femenina.


El conjunt final es compon de diversos fragments anatòmics, quasi com si es tractés de les peces d’un trencaclosques, on cadascun d’aquests “cossos fragment” va buscant un altre fragment amb qui unir-se. Enfront de l’incomplet i l’absència de la unitat, qui les contempla es transforma en un restaurador d’una totalitat orgànica: el cos de la dona.

21.3.15

I CAPRICCI de TANO PISANO





Aquest dissabte, dia 28 de març, inaugurem al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí l'exposició CAPRICCI, conjunt de treball de TANO PISANO al voltant del que ell anomena bestioles i que en realitat són representacions d'una sèrie d'animals o essers mítics, imaginaris, que en alguns casos han acabat formant part de la cultura i de les tradicions populars com, per exemple, el drac. 

Començarem a les sis de la tarda amb la presentació de PEIX, escultura que l'artista ha regalat al municipi i que es podrà veure al mateix pati del Museu. 

Hi haurà una actuació musical de la cantant SÍLVIA PÉREZ CRUZ.

.

9.2.15

RESQUICIOS de ISADORA WILLSON



En castellà "resquicio" és una petita obertura entre dues coses: un espai buit inaugurat per l'atzar, la necessitat o l'omissió... Aquesta prima obertura que s'obre a RESQUICIOS és la que separa el record íntim sobre un lloc determinat i la seva imatge mediàtica..

Cadascun dels edificis públics que recullen els quadres està carregat d'història. Les seves façanes s'han modificat per la política, per la societat, pels terratrèmols...però l'amenaça que tenen a sobre les construccions és deguda també a l'administració de la memòria social, la que intenta esborrar les empremtes físiques i simbòliques del que hi han representat aquelles institucions.

Els seus quadres deixen espais buits a la tela; zones mudes, senyalitzacions que ens alerten que encara hi ha peces absents en el puzzle que representa la nostra història.

Valentina Montero

A l'Espai Montgrí, del  Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) del 13 de febrer (inauguració a les 20h) fins al 22 de març del 2015


Presentació

Ígor Stravinski en una entrevista amb en Robert Craft (*) li deia que “la memòria és un cúmul d’interessos creats”.

Això ho deia un home que havia viscut a diferents països, s’havia familiaritzat amb diverses llengües però que reconeixia que cada cop que parlava en qualsevol d’elles, ho feia prèvia traducció del seu pensament...en rus. Un home que mai va deixar del tot el seu Sant Petersburg infantil, un home, més a més, de prodigiosa memòria

I tenia raó en aquella afirmació. Per una banda fem una selecció íntima dels records que ens ajuda a construir el nostre niu/refugi. Per una altra banda ens ve donada una selecció externa que ens modela segons el grup social al qual estem adscrits, les polítiques que ens afecten i el poder al qual estem sotmesos. De la suma de tots dos interessos es construeixen els nostres records i, perquè no dir-ho la nostra personalitat i la nostra forma de relacionar-nos amb el món. Visualitzem, com a exemple, un malalt d’Alzehimer que va perdent, a mesura que avança la malaltia i reculen els records, el seu jo per acabar deixant-lo, en l’etapa final, en mans dels altres.

Sigui com sigui la memòria és una cosa sensible, fràgil, fàcilment manipulable.

I és sobre aquest material tan delicat que treballa la Isadora en les dues sèries d’obres que avui presenta al Museu de la Mediterrània.

En “Resquicios” ho fa a partir de fotografies d’edificis emblemàtics de Santiago de Xile que transforma en olis,en un procés de recreació des de la distància i l’auto exili, deixant constància escrita de l’evolució històrica que han sofert però al mateix temps amb les llacunes explicitades als mateixos quadres que els seus propis records acumulen.

En “Paisajes de la memòria” són els amics qui li transmeten records personals a través de fotografies escollides per ells que la Isadora transforma en olis en un doble procés de reconstrucció de records individuals que, en passar per la mà de l’artista es transformen en propis.

He de senyalar que el treball de la Mar Serinyà i el meu propi com a comissaris d’aquesta exposició ha estat molt fàcil. Inexistent per ser exactes. La Isadora portava les idees molt clares de com volia mostrar els seus treballs i el resultat ha estat excepcionalment bo.

No sempre els comissaris trobem un equilibri tan acurat entre l’obra exposada i la manera en què l'exposem. Aquesta exposició és un exemple.

L’aparent fragilitat dels materials utilitzats, els escrits que tot just s’aguanten amb quatre agulles, els espais buits entre els quadres exposats en Resquicios acompanyen i subratllen l’argumentari de l’artista, com també ho fan, en el cas dels paisajes.. l’agrupació en una falsa fragmentació visual en què ens son presentats els treballs d’origen col·lectiu però d’expressió volcànicament individual.

De nou, Stravinski, en un altre moment d’aquella entrevista a què feia referència en començar aquesta intervenció diu “En pregunto si la memòria és fidedigna, sé que no pot ser-ho, però que al mateix temps un viu depenent d’ella....i no de la veritat”.

Isadora, en aquesta exposició, busca el punt a on memòria i veritat es trobin i crec que se'n surt prou bé.

Eugeni Prieto. Torroella, 14.02.15


(*) Ígor Stravinski & Robert Craft. Memorias y comentarios. Acantilado, octubre 2013