3.12.07

MARTA DURAN MIRA EL MAR




La Marta ha mirat el mar tantes vegades que forma ja part del seu disc dur. Es un element fonamental de la seva obra.

El mar que ens presenta avui es, però, el seu mar. Impressions, volgudament fragmentades, que, vistes en conjunt, ensamblades com peces d’un puzzle conformen una única irrealitat, la delimitació d’un espai carregat de somnis, de desitjos, de records i, perquè no, d’esperances.

Esperances que he volgut, al escollir-la com a cloenda d’aquest II cicle de Mar-Art, ens quedin creman la retina i ens ajuden a enfilar el canvi d’any amb serenor, alegria i bon rotllo.

L’exposició”he mirat el mar” es podrà veure fins al sis de gener de 2008 al espai 3 de Can Quintana- Museo de la Mediterrània, de Torroella de Montgí (Girona)

22.10.07

JOFRE TAMBÉ VINGUÉ DEL MAR



VINGUEREN DEL MAR

Amb apuesta exposició d’en Jofre, enfilem el darrer tram de la programació de Mar-Art d’aquesta temporada.

Penúltima reflexió del cicle, penúltima mirada al nostre voltant i, de nou, com en cadascuna de les mostres que hem anat presentant acopi de material per a ajudar-nos a pensar, a recapacitar i a saber, una miqueta mes, qui som, de que som fets i, sobretot, encara que no sigui tan evident, que volem fer de les nostres vides, quin es el futur que, pobres ciutadans d’un petit país, banyat per un petit mar, ens espera.

Per aquest Mar Nostre ens va arribar el millor de cada cultura, pel mar vingueren coneixements,mercaderies, riqueses….Però, mireu que ens arriba ara: deixalles restes putrefactes, resums rumiats i vomitats del nostre mon actual. Incultura, desconeixements, pobresa…

Res més aclaridor que fer una ullada als treballs que Jofre ens presenta avui. Son com Haikus : destil·lació pura d’una extensa reflexió prèvia. Inclòs el suport que ha elegit per fer-ho no te res de casual. Gravats, dibuixos per el que seria el passat…..acumulació (ordenada) dels elements del present, embalats i presentats, en aquestes capses com si de productes d’un supermercat es tractés…..I, ara que ho dic. Es cert. Estem davant el supermercat virtual dels nostres dies: tot ben presentat, encara que el seu interior, faci pudor

Gràcies, Jofre per, amb la teva poesia visual, ajudar-nos a filosofar.

Can Quintana, Torroella de Montgrí, 20.10.07

MARE NOSTRUM- VINGUEREN DEL MAR restará oberta del 20 d'octubre al 25 de novembre

24.9.07

JOAN VIÑAS I EL SEU TERRITORI PER LA DIGNITAT

EL COMPROMÍS DE JOAN VIÑAS AL MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA


Fins al 14 d’octubre es poden veure al espai 2 del Museo de la Mediterrània, Can Quintana, a Torroella de Montgrí (Girona) un recull dels treballs del artista local Joan Viñas.

Fidel al seu estil, les obres de Joan estan farcides de reflexions crítiques sobre diversos aspectes del mon en que ens ha tocat viure: desde l’angoixa de l’inmigració fins a la indignitat del comerç sexual amb infants, amb un difícil equilibri entre el mitjà i el missatge del qual s’en surt de forma excepcional. Fons i forma, ética i estética. Mes val anr-hi abans de que es tanqui. Val la pena!!

28.7.07

ANNA BAHÍ AL MAS PÍ DE VERGES



Fins mitjans del proper mes de setembre als espais de Mas Pí, a Verges, podem gaudir d’una mostra, reduïda però complerta, dels treballs fotogràfics de l’Anna.

Podem veure una de les seves primeres sèries experimentals (anys vuitanta, polaroids) de indubtable valor testimonial i premonitori del que, amb el temps, devindrà estil propi. Tímidament comença a fotografiar-se el rostre, manipulan.lo i distorsionan.lo com si s’ens vulgues amagar a la nostra mirada. Amb el transcurs dels anys anirà sentin-se més còmoda amb ella mateixa i ja serà tot el seu cos (a bocins, ) el que reproduirà amb les seves cameres.

L’Anna, la seva mirada, el seu rostre, el seu cos……al Mas Pí en una exposició que cap amant de la fotografia o de l’art en general pot deixar parar per alt.



13.7.07

HISTÒRIES DE MAR. UN TRINEU - PEP CAMPS


El proper divendres 6 de juliol a les 19 h, s’inaugura a Can Quintana Museu de la
Mediterrània l’exposició Històries de Mar. Un Trineu de Pep Camps, la qual s’inclou
dins el II Cicle de Mar Art. L’exposició consta de dues parts, una instal·lació i una sala
amb pintura. Restarà oberta al públic fins el 19 d'agost.
L’exposició, tal com afirma el seu nom, en vol avocar a una visió del mar, el qual ens
transmet un munt de sensacions de records de paisatges i de històries quasi infinit. Així,
podem observar l'etern retorn de les aigües, constants però a cada moment diferents i el
que la mar tragina fins a la platja, el que pren i retorna a la sorra es el material utilitzat en
aquest espai. El mar es un mar molt proper, el que es veu des de la platja de la Gola, aquí
al costat, que s'obre a l’univers en el seu va i ve constant.
Les pintures fan referència al món de la infància; una barreja de pel·lícules de pirates,
novel·les de mars llunyans i els dies a mar rumb a les Formigues o a les Medes o més
lluny encara. Temps en que hi havia peix i també pescadors, cares tallades a la sal.
Històries de mariners eterns que apareixen i desapareixen de vaixells fragates i galions,
cofres del tresor, cercadores de perles, cants de sirenes, coralls, moviment perpetu de
algues que com cabells al vent s'ondulen en el moviment de la mar, de la vida. Refugi
d'olors i colors, imatges perdudes en el creu ament de línies de la nostra memòria.

28.5.07

FONS MARINS - Joaquim Falcó



Fins al el proper de juliol i dintre del cicle Mar-Art es presenta a Can Quintana – Museo de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona) un recull de treballs que sobre el tema que dona títol a la mostra ha anat preparant en Joaquim Falcó.

En Joaquim es un pintor apassionat per la seva feina, enganxat al seu ofici, necessitat d’expresar, día a día, el que porta dintre seu, obligat a abocar en els seus cuadres les reflexions que li provoca el mon a on viu, feliç per poder seguir fent el que fá.

La seva pintura, abstracta pero figurativa, expresionista, amb colors primaris i matèrica, vol recollir la força de la vida, el moviment de l’entorn, els referents a on recorrer quan dubta… Una mica de tot aixó es el que ens ofereix al fons marins. Recomanable. No te la perdis.

14.4.07

MALDAT ARRAN DE MAR - XARO SÁNCHEZ A CAN QUINTANA





Dintre del conjunt de visions i mirades que en el cicle Mar-Art estan desenvolupant els diferents artistes que hi participen, la que presentem avui, la de la Xaro Sánchez, es una de les més innovadores i difícils per l’espectador en quan ens demana un esforç complementari per tenir accés a les claus proposades.
Ja no ens movem, tan sols, en el terreny de la plástica clásica, de la técnica posada al servei de l’idea, ni de la voluntad trencadora respecte a l’evolució de l’história de l’art. En el cas d’aquesta serie de gravats i pintures que tenim al voltant necessitem l’ajut de la ciencia, d’aquells coneixements que ens relacionin els circuits neuronals amb el que seria el cervell visual. Parlaríem de lo que la mateixa Xaro, en algun dels seus articles a qualificat de neuroimatge i neuroestética.
Intentar captar el que reflexa el cervell malalt en una proposta artística es complicat, quasi imposible. La Xaro ens dona claus per anar-hi fent camí, pero som nosaltres, espectadors, els que tenim que trobar el nostre propi punt d’equilibri emocional desde el que gaudir, i no tan sols patir, de i amb aquesta exposició
Maldat arran de mar es pot veure a l’espai 3 de Can Quintana a Toroella de Montgrí fins al 20 de maig .







Agraïments:

A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.


Toni, el director de museu i a l’ajuda inestimable de l’Anna Mir.
I especialment A l’Eugeni Prieto per confiar des del primer moment en el projecte.
A tots, per proporcionar als artistes i en aquest cas també a la ciència, un espai privilegiat.

L’exposició però, va dedicada al 15% de la població portadora de Agraïments:

A Can Quintana i a la ciutat de Torroella.
Al comportaments potencialment perniciosos per a la societat. D’aquest 15% un 3% són dolents de debò, psicòpates, persones sense un cervell moral correctament connexionat i per això disposats a matar sense dilació. No tenen una esquizofrènia o una malaltia neurològica estrictament parlant però sí una anormalitat psicològica, un trastorn ben clar.

No són els únics causants de maldat..... els maltractadors familiars, que no són necessàriament psicòpates (encara que poden ser-ho) tenen una facilitat gran per reaccionar amb agressió quan l’entorn o el seu propi interior és químicament de baix estat d’ànim.

Els pares i les mares infanticides son semblants als maltractadors però hi arriben condicionats amb les peculiaritats del seu propi cervell d’home o de dona. Tot i que l’evolució assegura que cuidem al màxim als petits, també és molt fràgil quan no es donen les condicions òptimes. Som bons pares i mares si tot està ajustat, però el desajust és molt possible. Les mares maten a les seves criatures per que són víctimes d’una situació personal (neuroquímica i neurohormonal) que les fa antimaternals, antimares. El pares en canvi agredeixen a les cries com els mascles mamífers ho fan quan volen eliminar la prole d’un altre mascle.

Els pederastes se senten atrets pels cossos joves des de que comencen a tenir ús de raó sexual, probablement per una distorsió extrema d’una tendència normal, l’atracció pels cossos joves.

L’escorça prefrontal del lòbul frontal amb el recolzament de la societat, és la única que pot evitar aquests comportaments. Alguns experts adverteixen però, que potser estem construïm una societat que està seleccionant la impulsivitat i el guany ràpid a costa de la involució de l’escorça prudent i previsora, i amb això estem seleccionant la psicopatia- ‘la maldat’.

Només adquirint conneixement científic de les causes d’aquests comportaments i aplicant-los als programes socials podrem evitar que es propagui la maldat. L’art només és un crit d’atenció.


Xaro Sánchez

31.3.07

LA MIRADA D'ALBERT CUEVAS, AL MAS PÍ DE VERGES


Fins al 11 de maig es pot contemplar a les parets del Mas Pí, de Verges, una part de la darrera producció fotográfica d’Albert Cuevas.
L’Albert , amb l’ajuda de la seva cámera, capta alló que el reste de mortals, normalment, no arribem a veure. Anem massa depresa, pasem per la vida d’una manera que ens impideix acomodar l’ull, la mirada al que ens envolta i ens anem perden troços fonamentals del nostre entorn. Ens anem empobrint continuament en un procés difícil d’endresar.Treballs com els de l’Albert Cuevas ens fan falta com. l’aire que respirem, ens ajuden a recuperar una mica del que en perdut, ens fan sentir més vius

10.3.07

MAR INTERMEDIO ----- MARCOS ABREU



Marcos Abreu es un artista brasiler que viu des de fa un temps, a Barcelona. No es un artista mediterrani,en el sentit de que la seva paleta, o el seu objectiu s’hagin impregnat, en la seva formació, dels nostres colors, dels nostres aromes o de les nostres sensacions. D’aquí el repte que per a ell i per a can Quintana va representar l’encàrrec d'aquesta exposició. D’aquí també el magnífic resultat obtingut.
El Mediterrani com objecte/subjecte, la deconstrucció del seu entorn, els interrogants al voltant de les fronteres (no ja desde les costes sinó des de el mateix interior: la linea de l’horitzó), l’incorporació del paisatge com element relacional (artista-tema-obra) amb els orígens de l’historia de l’art, la mirada distanciada però subjectiva alhora…….i la simplicitat enganyosa de la proposta que ens presenta: pocs elements però capaços de provocar un munt de sensacions.
(per a mes informació veure web de Can Quintana)

7.3.07

MAR-ART , SEGONA TEMPORADA

El proper dissabte 3 de març a les 19 h iniciem, a l’espai 3 de Can Quintana Museu de la Mediterrània la segona edició de MAR-ART.
Aquesta segona edició del cicle MAR-ART incorpora alguna variació respecte a la de l'any 2006.
En termes generals seguim presentant artistes que treballen, de forma habitual o responent a un encàrrec de Can Quintana, amb el tema de la Mediterrània, però la selecció que presentem intenta anar un xic més enllà de la que vam presentar en les propostes del primer cicle.
Busquem, amb el seu treball, reflexionar sobre altres mirades, potser una mica menys agradables, potser una mica més inquietants, que ens aporten nova informació sobre aquesta complexitat que es el mare nostrum.
Combinem crítica i reflexió. Mirem el mar, expliquem part de les seves històries, caminem per territoris de dignitat i descobrim el fons i les corrents perilloses. Tot i apostar per la bondat no defugim mirar, cara a cara, a la maldat, també present a les riberes d'aquest amable mar.
Si al acabar aquest segon cicle hem despertat noves consciències i hem fet nous adeptes al art contemporani, haurem aconseguit, abastament els objectius que ens hem marcat.

El cicle consta d’un seguit d’exposicions des del mes de març del 2007 fins el 6 de gener del 2008:

· Mar Intermedio de Marcos Abreu, del 3 de març al 9 d’abril
· Maldat arran de mar de Xaro Sánchez, del 13 d’abril al 20 de maig
· Fons marins de Joaquim Falcó, del 25 de maig a l’1 de juliol
· Històries de mar de Pep Camps, del 6 de juliol al 19 d’agost
· Territori per la dignitat de Joan Viñas, del 24 d'agost al 14 d'octubre
· Mare Nostrum de Jofre, del 19 d’octubre al 25 de novembre
· He mirat el mar de Marta Duran, del 30 de novembre al 6 de gener



El dissabte 3 de març es presenta la primera exposició “Mar Intermedio” de Marcos Abreu. La mostra acull una sèrie de treballs en diferents suports, com pintura, dibuix, fotografia i video-projecció. Una sèrie de treballs inèdits realitzats per aquesta exposició. El seu projecte parteix sobre la línia de l’horitzó com a frontera, un espai que separa i uneix, i a partir d’aquí es reflexiona sobre la dualitat, la situació intermitja. L’exposició es podrà visitar fins el 9 d’abril del 2007.

25.2.07

MERCÈ RIBERA - PRESÈNCIES

BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT (Girona) c/ Sant Antoni, 1 . Dillums,dimecres i divendres: matí de 10 a 13.30 -tarda, de 16 a 20.30 Dimarts i dijous: tarda, de 16 a 2o.30 Dissabte: matí, de 16 a 20.30