19.10.06

HERMANN ORDUÑA, A VERGES



L'obra del mexicà Hermann Orduña s'està exhibint aquests díes a dos dels espais del Mas Pí de Verges (Girona).
Es tracta d'una àmplia selecció de peces de tècnica ( i temàtica) molt diversa: aquarela, oli sobre tela o sobre llauna, gravat, litografía..... que ens permeten fer una aproximació al seu univers tan personal i oníric.
Tot i portar una llarga temporada residint a la ciutat de Barcelona ( el seu taller es a la Barceloneta), els ulls d'Hermann, impregnats diariament dels colors de la Mediterrània, segueixen, de manera quasi obsesiva, lligats als que va deixar darrere, al seu Mèxic natal.
La seva obra es el cordó umbilical que l'uneix amb el D.F., les temátiques sobre les que treballa son la plasmació dels somnis d'un adult que no vol deixar de seguir sen infant. També son els dimonis que l'acompanyen en un camí mancat de flors i violes.
Sofriment i plaer entrelligats i sublimats en una orgía de color.

15.10.06

MARIONA ESTEBA, NAVEGAR






PRESENTACIÓ DE NAVEGAR. CAN QUINTANA. 14.10.06
Bona tarda a tothom.
Amb l’exposició que presentem avui, donem per tancat el cicle Mar-Art d’aquesta temporada.

I ho fem, tal com el vàrem començar, amb vaixells.
Carles Bros, en l'exposició que inagurava el cicle, s’inspirava, per fer la seva obra, en la teranyina, vaixell de pesca, vaixell realment existent, vaixell-eina, vaixell que surt a la mar, vaixell que navega…

Els que ens presenta avui la Mariona, també naveguen, però ho fan en un mar més íntim, on les úniques posibles tormentes són les que es formen al cor i esclaten al cervell, on les corrents són les sanguínies i les onades els batecs de la passió. Al voltant, ni ports ni duanes, tan sols una extensa platja de finísima sorra que la Mariona, peus nus, transita mentre crea.

Parlant de creació…Normalment el procés creatiu li comporta, a l’artista, feina, patiment i satisfaccions (en diverses mides segons quin sigui el seu “modus operandi”).
La Mariona treballa, pateix (o no), se sent satisfeta (o no), però també juga. És com una criatura ensamblant les peces de les seves imaginades naus, és una deesa ordenant l’espai on li agradaria viure.

Les seves escultures es poden entendre com a joguines, més encara, com a maquetes d’una flota imaginaria, on ella en fos l’almiranta. En vénen a la memòria, arribats a aquest punt, Charles Simonds i les seves maquetes d'edificis, ciutats i paisatges...
Sigui com sigui, l’exposició que avui presentem ens transmet una sensació de pau interior, de tranquilitat d’esperit.

Us invito, us invitem, a navegar amb la Mariona i el seu món particular.
Que arribeu, que arribem a l’Itaca. I que, un cop allí, hagi valgut la pena el viatge.
Gràcies i fins l’any que ve.


L'exposició restarà oberta a l'espai 3 de Can Quintana fins al 19.11.2006